Guió Cinematogràfic

Prova de coneixements de Guió Cinematogràfic.

Àrea: imatge i so.

Cicles formatius de: fotografia, captació i tractament d’imatge, producció i realització audiovisual.

Graus universitaris: comunicació audiovisual, cinema i mitjans audiovisuals, història de l’art, belles arts i periodisme.

Cursos: es recomana per a cicles de grau superior o 2ns cicles de graus universitaris.

Conceptes treballats prèviament: Celtx, estructures narratives, recursos narratius, personatges, tema/sinopsi/tractament/argument, figures, estratègies en cada acte, diàlegs, entre altres. Es recomana llegir els diferents articles que apareixen en la secció d’el Guió.

Part 1

TEST (4 punts) Cada resposta correcta suma 0.2 punts. Incorrecta resta 0.07 punts.

CELTX, vol dir:

1. Crew Equipment Location Talent XML
2. Company Equipment Location Talent XML
3. Crew Equipment Leader Talent XML
4. Consultant Equipment leader Test XML

Una de les diferències entre el guió tècnic i el guió literari és que?

1. El guió literari està dividit en escenes amb les especificacions dia/nit, interior/exterior i localització i el guió tècnic no.
2. El guió tècnic està dividit en escenes amb les especificacions dia/nit, interior/exterior i localització i el guió literari no.
3. El guió literari compta amb la informació tècnica necessària per portar a terme el rodatge i el guió tècnic no.
4. El guió tècnic compta amb la informació tècnica necessària per portar a terme el rodatge i el guió literari no.

Què és el clímax d’un guió?

1. El moment de màxima tensió.
2. El moment on el protagonista comença l’aventura.
3. A i B són respostes correctes.
4. Quan el protagonista es troba amb el mentor.

Què és el conflicte?

1. L’enfrontament que dóna origen al drama.
2. L’enfrontament protagonista – antagonista.
3. L’enfrontament entre personatges per decidir quin és el protagonista.
4. L’enfrontament final de la pel·lícula que permet arribar al desenllaç.

Quines premisses defineixen el guió cinematogràfic?

1. Realitat, ficció i desenvolupament
2. Estructura, temps i contingut
3. Idea, contingut i desenvolupament
4. Contingut, significat i forma

La sinopsi:

1. És d’unes poques línies. És equivalent als resums de les pel·lícules als diaris.
2. És un resum de la història que permet apreciar el conflicte, el nus i el desenllaç de la història, sense entrar en detalls visuals
3. És l’argument desenvolupat i detallat: narra accions, escenaris, personatges.
4. Es pot escriure en una sola línia.

Quina de les afirmacions no és correcta?

1. El guió literari inclou les especificacions dels plans de rodatge i els sons.
2. El guió literari es divideix en seqüències i escenes numerades.
3. Al guió tècnic s’inclou la planificació a realitzar i els moviments de càmera.
4. El storyboard és una presentació en dibuixos o fotografies del guió tècnic.

Els personatges secundaris en un guió:

1. Han d’estar perfectament definits.
2. Tenen paper important en l’obra, però no essencial pel desenvolupament.
3. Existeixen per necessitats de l’acció.
4. Cap de les respostes anteriors és correcta.

Marca l’afirmació correcta:

1. Un pla-contraplà no és un fora de càmera.
2. Un pla-contraplà és un fora de càmera.
3. Un pla-contraplà és un fora de càmera pel que està en escorç.
4. Un pla-contraplà és un flashback.

Assenyala l’afirmació correcta:

1. Els diàlegs en altres idiomes s’escriuen sempre en anglès i s’especifica la llengua que representa que parla.
2. Els diàlegs en altres idiomes sempre es tradueixen.
3. Els diàlegs en altres idiomes mai es tradueixen.
4. Els diàlegs en altres idiomes es tradueixen i s’especifica la llengua que representa que parla.

La trama avança gràcies a:

1. Situacions impossibles.
2. Situacions versemblants però espectaculars.
3. Situacions versemblants i casualitats.
4. Situacions versemblants.

El tractament d’una pel·lícula d’uns 90 min. hauria de tenir:

1. 30 a 35 pàgines: amb un argument desenvolupat i detalla; narra accions, escenaris, personatges.
2. 35 a 50 pàgines: amb un argument desenvolupat i detalla; narra accions, escenaris, personatges.
3. 35 a 50 pàgines: amb un argument desenvolupat i detalla; narra moviments de càmera, escenaris, personatges.
4. 45 a 50 pàgines: amb un argument desenvolupat i detalla; narra accions, escenaris, personatges.

El mentor d’un personatge és:

1. L’enemic del nostre protagonista. El mentor l’amenaça i li complica l’existència.
2. L’amor de la nostra protagonista. El mentor farà que ho deixi tot per ell.
3. La mascota del protagonista. Mai l’abandonarà. L’acompanya fins al final.
4. La inspiració del nostre protagonista. El mentor l’encoratja i l’ajuda amb la seva experiència.

L’última fase del viatge de l’heroi és:

1. L’Odissea.
2. La recompensa.
3. El camí de tornada.
4. Tornada amb l’elixir.

Marca la resposta correcta:

1. “El viatge de l’heroi” proposat per Christopher Vogler el 2002 és una reformulació d’un anterior esquema ja publicat per Michael Moore al 1984.
2. “El viatge de l’heroi” proposat per Christopher Vogler el 2002 és una reformulació d’un anterior esquema ja publicat per Joseph Campbell al 2014.
3. “El viatge de l’heroi” proposat per Christopher Vogler el 2002 és una reformulació d’un anterior esquema ja publicat per Joseph Campbell al 1984.
4. “El viatge de l’heroi” proposat per Joseph Campbell el 2002 és una reformulació d’un anterior esquema ja publicat per Christopher Vogler al 1984.

Tria la resposta correcta:

1. Plot (trama) implica la idea de resultat i efecte.
2. Plot (trama) implica la idea de causa i efecte.
3. Plot (trama) implica la resposta de causa i efecte.
4. Plot (conflicte) implica la idea de causa i efecte.

Marca la resposta correcta:

1. El subtext depèn en gran mesura del vestuari.
2. El subtext depèn en gran mesura de la interpretació.
3. El subtext depèn en gran mesura de la producció.
4. El subtext depèn en gran mesura de l’escaleta.

En el suspens:

1. L’espectador coneix una informació (que els personatges no) i es juga amb les emocions.
2. L’espectador coneix una informació (que els personatges sí) i es juga amb les emocions.
3. L’espectador coneix una informació (que els personatges no) i es juga amb la sorpresa.
4. L’espectador coneix una informació (que els personatges sí) i es juga amb la sorpresa.

Mentre que per l’espectador no té interès, per al personatge té importància. És una excusa per mantenir l’atenció, que no acaba sent irrellevant pel desenllaç. Ens referim a:

1. Un Ganxo.
2. Un detonant.
3. Un anti clímax.
4. Un McGuffin.

En quin acte s’apliquen més estratègies per a mantenir l’emoció i el conflicte vius?

1. El primer.
2. El segon.
3. El tercer.
4. Primer i segon.

Part 2

PREGUNTES (6 punts)

1.-  Anomena i explica les “errades del guió” segons Michel Chion (1,5 punts)

2.- Resumeix “l’argument etern” de l’Odissea (1 punt)

3.- Explica les diferències entre un diàleg real i un de guió de cinema (1,5 punts)

4.- Funcions dels diàlegs (1 punt)

5.- En quines 3 categories podem incloure els diferents tipus de conflicte d’un personatge? (1 punt)