Documental vs reportatge

Documental i reportatge són dos subgèneres que comparteixen algunes característiques, però que alhora presenten diferències substancials, i en moltes ocasions es confonen.

Ja hem parlat del documental en alguna entrada anterior, però en aquesta establirem quines són les diferències principals amb el reportatge i posarem algun exemple al respecte.

Documental

Les característiques principals són:

És un gènere cinematogràfic i pertany a l’àmbit de la comunicació.
Apareix amb els orígens del cinema.
Informa, però ho pot fer amb una “mirada” i/o posicionament; pot ser subjectiu o bé existir-hi una premissa clara (enfocament particular del tema); tanmateix, això no exclou que molts documentals vulguin oferir diferents punts de vista d’un fet, intentant així, donar una visió “neutral” i que sigui el públic qui extregui les conclusions.
El tema pot ser del passat o d’actualitat.
És un treball d’investigació però també artístic. Incorpora recursos com: músiques, tractament visual més acurat, veu en off, etc. És més semblant a una pel·lícula. Preval el tema i la mirada d’aquest, però la “forma” és important.
Preval la imatge en moviment, amb un gran tractament de la seva composició (pot haver-hi també imatge fixa).
Planificació lenta i acurada (es pensa pla a pla).
El director del documental -com en una pel·lícula- no apareix.
Quant a la duració, aquesta és semblant a la d’un migmetratge o llargmetratge de ficció (de 30 minuts a 120 min. aprox.) Hem de tenir en compte que també existeix el curt documental (d’1 min. a 30 min.)
Exemple de documental: Searching for sugar man (es pot veure clicant en la imatge).

Reportatge

Les característiques que presenta són:

És un gènere periodístic i pertany a l’àmbit de la informació.
Apareix a partir de la 2a GM.
Informa, però sense un posicionament ideològic (intenta ser “objectiu”, malgrat que en alguns temes sigui gairebé impossible, i explicar la “veritat” impliqui forçosament prendre part).
El tema ha de ser d’actualitat (però no sempre d’estricta actualitat, la notícia sí que ho és).
És un treball d’investigació.
No incorpora molts recursos artístics. La informació preval a la composició. Austeritat. Prevalen els fets, el contingut.
Quant a la forma, més semblant a una notícia llarga de qualsevol telenotícies, és com una ampliació d’aquesta.
Vídeo, però incorpora més imatges fixes que el documental (infografies, gràfics, fotografies, etc).
La planificació de la realització és més ràpida que en el documental o la pel·lícula de ficció. Molts telenotícies incorporen un petit espai pel reportatge (se’n fan molts).
El periodista apareix o té una presència molt directa.
La seva duració acostuma a ser de 3 minuts a 30 min., però també en trobem de 60 min. El documental (a no ser que sigui curt documental) acostuma a durar més.
Exemple de reportatge periodístic: Homo residuus (TV3).

Si observem els dos exemples, veurem amb pocs minuts que el to, tractament visual, músiques, sons i altres, varien substancialment. El documental és com qualsevol llargmetratge de ficció on la creativitat i la imaginació juguen un paper important, amb la diferència que ha estat realitzat a partir d’imatges preses de la realitat. El to del reportatge és més semblant a un noticiari. Igualment, cal subratllar que avui dia trobem molts formats, models híbrids i variables d’aquest/s, fins i tot alguns ja parlen de “docureportatges”.

En la següent taula podem observar com les diferències entre documental i reportatge no només es donen amb relació al format, sinó que l’especialització dels professionals que hi intervenen és diferent. Ja sigui pel nom que se li atorga a un rol concret, per formació, o per la seva funció, podem observar matisos que diferencien un equip de professonals de l’altre:

REPORTATGE	DOCUMENTAL
Periodista. Funció: supervisa les diferents unitats de treball. És el responsable del projecte.	Director. Funció: supervisa les diferents unitats de treball. És el responsable del projecte.
Reporter/a. Funció: aporta el punt de vista, presenta i/o entrevista, acompanya càmera en exteriors. Acostuma a aparèixer.	Documentalista. Funció: aporta el punt de vista coordinat amb director, ajuda a aquest a cercar documentació, dirigeix l’entrevista, acompanya càmera en exteriors. No acostuma a aparèixer.
Operador de càmera. Funció: Coordina (amb el periodista) el disseny de la imatge en l’escaleta i l’enregistrament d’imatges. Acostuma a ser una persona diferent del periodista/responsable del reportatge.	Realitzador. Funció: pensa i coordina el disseny de la imatge en l’escaleta i l’enregistrament d’imatges. Moltes vegades realitzador i director són la mateixa persona.
Redactor. Funció: guionitza l’estructura/escaleta del vídeo, entrevistes i/o veu en off. Cerca documentació.	Guionista. Funció: dissenya, guionitza i pensa molt l’estructura del documental, entrevistes i/o veu en off. Cerca documentació.
Editor. Funció: Fa el muntatge del reportatge amb el programa d’edició de vídeo.	Muntador. Funció: Fa i dissenya el muntatge del documental amb el programa d’edició de vídeo, coordinat amb l’equip de postproducció..
Ajudant del periodista. Funció: donar suport a aquelles funcions que tenen més càrrega de feina/comodí.	Ajudant del director. Funció: donar suport a aquelles funcions que tenen més càrrega de feina/comodí coordinat amb el cap de producció.
Tècnic de so. Funció: Busca sons i músiques, supervisa el so dels enregistraments, atorga continuïtat sonora.	Dissenyador de so. Funció: Busca sons i músiques, supervisa el so dels enregistraments, atorga continuïtat sonora. En alguns casos, crea les músiques.
Nota: Segons el tipus de producció, necessitats del projecte i altres variables alguna funció/rol pot variar.

Pel que fa a les semblances entre els dos subgèneres:

Els dos requereixen una profunda investigació.
Acostumen a fer ús de l’entrevista i material d’arxiu.
Es nodreixen el llenguatge audiovisual, per tant, utilitzen els mateixos tipus de plans segons l’enquadrament dels objectes/personatges, tracten la llum (i el color) i cuiden el raccord (d’una manera més creativa en el cas del documental).

Bibliografia