CINEFÒRUM A L’AULA
ÀREA: TUTORIA, CULTURA I VALORS ÈTICS.
CURS: 1R, 2N, 3R i 4rt D’ESO
CONCEPTES TREBALLATS PRÈVIAMENT: NO SÓN NECESSARIS.
(La següent activitat pot utilitzar-se lliurement, tant per a un ús personal com per a realitzar activitats a l’aula. Pot també copiar-se el contingut per a lliurar-lo en el suport que es consideri més avinent, o bé adreçar als alumnes a la web Arch Stanton. En cap cas pot utilitzar-se per a un ús comercial o per a penjar-lo en un altre espai a internet.)
METODOLOGIA
El treball es realitzarà o bé de forma individual, o bé de forma oral a l’aula durant 1 hora de classe.
PRESENTACIÓ
A continuació trobarem un test introductori a la realització d’un cinefòrum a l’aula. En aquest apareixen els principals conceptes i idees que un alumne hauria de tenir clar abans de realitzar aquesta activitat.
L’activitat es recomana per aquells que vulguin iniciar-se en l’aplicació d’un cinefòrum. Més que la realització individual del test i la correcció pertinent per part del professor/a, es recomana tractar punt a punt i utilitzar aquest com a excusa, per així comentar els diferents aspectes que s’hi proposen.
DESENVOLUPAMENT
ACTIVITAT INTRODUCTÒRIA AL CINEFÒRUM: MARQUEM LA RESPOSTA CORRECTA I FEM-NE UN COMENTARI A L’AULA:
1. El cinema:
a/ És l’art que aprofita la il·lusió del moviment produïda pel visionat de l’encadenat d’imatges fixes, però que canvien molt ràpidament. És considerat el setè art (les altres arts són: L’arquitectura, l’escultura, la pintura, la música, la dansa, la literatura.
b/ És l’art que aprofita la il·lusió del moviment produïda pel visionat de l’encadenat d’imatges fixes, però que canvien molt ràpidament. És considerat el setè art (les altres arts són: La construcció, l’escultura, l’esport, Internet, els balls de saló, la literatura.
2. El cinefòrum és:
a/ Una activitat grupal, un punt de trobada, en la qual a partir del llenguatge cinematogràfic, i a través de la comunicació entre els seus participants, es pretén arribar al descobriment i reflexió d’unes realitats, pensaments i actituds latents en el mateix grup i en la societat. Haurem de ser espectadors actius del que veiem.
b/ Una activitat individual en la qual a partir del llenguatge cinematogràfic, i a través de la comunicació entre els seus participants, es pretén arribar al descobriment d’unes realitats, pensaments i actituds latents en el mateix grup i en la societat. Haurem de ser espectadors passius d’allò que veiem.
3. La paraula fòrum ve de:
a/ Del grec forum. Era el centre geogràfic, comercial i polític de la ciutat grega, equivalent a l’àgora romana. S’hi creuaven les dues vies principals de la ciutat: el cardo i el decumanus maximus.
b/ Del llatí forum. Era el centre geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana, equivalent a l’àgora grega. S’hi creuaven les dues vies principals de la ciutat: el cardo i el decumanus maximus.
4. Una de les primeres coses que s’ensenyen quan parlem de “pensament audiovisual” o elements relatius a la “percepció audiovisual” és la diferència entre veure i mirar:
a/ Veure i mirar són el mateix. Mirar és quan hi veiem d’una forma productiva, reflexiva i analítica, veure també. Si volem apreciar el valor d’una imatge o escena de pel·lícula, hem d’aprendre a mirar i veure-hi. Aprendre a mirar depèn només de la vista, al mateix nivell: la imaginació, el coneixement i la sensibilitat hi intervenen. L’espectador de les imatges és només un subjecte passiu.
b/ Veure, tothom ho fa; mirar, s’ha d’entrenar. Mirar és quan hi veiem d’una forma productiva, reflexiva i analítica. Si volem crear una imatge de qualitat, o bé saber apreciar el valor d’aquesta, hem d’aprendre a mirar. Aprendre a mirar no depèn només de la vista, al mateix nivell: la imaginació, el coneixement i la sensibilitat hi intervenen. Dit d’una altra manera, el “lector” d’una imatge ha de tenir un rol més actiu que el d’una novel·la, per exemple. Per tant, l’espectador de les imatges no és només un subjecte passiu, n’és creador actiu.
5. Quan un guionista envia una sinopsi i/o guió a una productora. Els especialistes de les empreses analitzen la seva proposta i en aquell text, intenten veure-hi:
a/ Paraules, més que imatges.
b/ Imatges, més que llegir paraules.
6. El cinefòrum és una activitat relacionada amb:
a/ Mirar una pel·lícula és una experiència individual, però un cinefòrum serveix per completar-ho a través del diàleg amb l’altre, qui ho està veient des del seu punt de vista i ho relaciona amb els seus coneixements i experiències. L’altre ens pot aportar idees en la interpretació que nosaltres no hem reconegut.
b/ Mirar una pel·lícula és una experiència individual, per molt que un cinefòrum serveixi per completar-ho a través del diàleg amb l’altre, qui ho està veient ho fa des del seu punt de vista i ho relaciona amb els seus coneixements i experiències.
7. Un cinefòrum:
a/ És un entreteniment. Els participants han de tenir assumit que l’activitat es programa només com a passatemps. Han d’acudir disposats a la reflexió i la participació. Pot ser una activitat improvisada.
b/ No és un entreteniment. Els participants han de tenir assumit que l’activitat no es programa únicament com a passatemps. Han d’acudir disposats a la reflexió i la participació. Tampoc pot ser una activitat improvisada.
8. Un cinefòrum ha de permetre:
a/ El descobriment de les característiques i les possibilitats del llenguatge cinematogràfic, ampliar el “vocabulari cinematogràfic”, valorar l’impacte emocional produït, posar en comú de les emocions suscitades, fer una anàlisi racional: des del punt de vista dels valors i des d’un altre estrictament fílmic, els aspectes racionals i emocionals s’han de complementar mútuament.
b/ El descobriment de les característiques i les possibilitats del llenguatge cinematogràfic, ampliar el “vocabulari cinematogràfic”, valorar l’impacte emocional produït, posar en comú de les emocions suscitades; en cap cas fer una anàlisi racional: des del punt de vista dels valors i des d’un altre estrictament fílmic, els aspectes racionals han de quedar exclosos d’un cinefòrum.
9. Una pel·lícula només ha:
a/ D’entretenir i fer passar l’estona. Amb això és suficient perquè aquesta sigui considerada una bona pel·lícula.
b/ Entretenir, emocionar i ensenyar són totes elles qüestions compatibles en una bona pel·lícula.
10. Perquè una pel·lícula agradi, funcioni, ens emocioni i sigui aplaudida per públic i crítica, necessita:
a/ Un bon director. Amb la capacitat d’aquest és suficient per fer funcionar la resta d’elements i professionals que intervenen en una pel·lícula.
b/ Per molt bon director que tingui un film, si la resta de l’equip no hi intervé amb professionalitat, la pel·lícula no funcionarà. És imprescindible un bon guió, que els actors facin bé la seva feina i que la resta de professionals que hi participen (tècnics de so, de postproducció, etc) tinguin coneixements. És una feina coral, amb el saber fer del director no n’hi ha prou. Només l’error d’un element, pot espatllar el conjunt del film.
