Good Bye, Lenin!

Qüestionari i treball de reflexió de la pel·lícula:

GOOD BYE, LENIN! (Wolfgang Becker, 2003)

Àrea: Tutoria, Ciències Socials, Geografia, Història i Filosofia.

CURSOS: 3r-4rt d’ESO i 1r-2n de Batxillerat (en grups o individual).

Conceptes treballats prèviament: visionat de la pel·lícula, la Revolució Russa, la Guerra Freda, Capitalisme/Comunisme, Organització política de les societats, Economia del segle xx, Sociologia de la comunicació de masses, etc.

(El següent qüestionari/treball pot utilitzar-se lliurement, tant per a un ús personal com per a realitzar activitats a l’aula; pot també copiar-se el contingut per a lliurar-lo en el suport que es consideri més avinent i ajustar-lo a les necessitats del grup-classe.)

“El meu pla tenia vida pròpia, la RDA que havia recreat per a la meva mare,

és la RDA on m’hauria agradat viure.”

PRESENTACIÓ

Àlex (personatge interpretat per l’actor català-alemany Daniel Brühl) es troba amb la desagradable situació de tenir la mare en coma. Mentrestant, cau el mur de Berlín i el seu “renovat” país canvia de dalt a baix. Un cop la mare desperta del coma, Àlex haurà de recrear com era l’Alemanya del passat, perquè aquesta no s’emporti un ensurt que pugui afectar de nou la seva salut.

Good Bye Lenin ens mostra els últims dies del mur de Berlín i planteja una interessant reflexió: què va ser i representar el Comunisme per a Europa, i què hauria pogut ser o representar? L’alliberament que va suposar per totes aquelles persones que vivien a un costat del mur contrastava amb l’arribada d’un consumisme desenfrenat. Per a molts va significar el punt final a una dictadura, per a d’altres també va suposar la fi de l’idealisme que cercava un món millor i sense privilegis. Tots ells, dilemes que es posen sobre la taula d’una forma magistral en la pel·lícula.

Per sempre ens quedarà el dubte si el Comunisme que crea l’Àlex per la seva mare hauria pogut ser un sistema més just que el Capitalisme que ara disposem.

La pel·lícula va tenir un gran èxit. Fou guardonada amb diversos premis europeus com a la pel·lícula de l’any i va guanyar el Golden Globe a la millor pel·lícula en llengua estrangera.

PART 1: QÜESTIONARI

La pel·lícula es troba ambientada al:

1. Berlín del 1989, un mes abans de la caiguda del mur.
2. Munich del 1988, un any abans de la caiguda del mur.
3. Moscou del 1989, un mes abans de la caiguda del mur.

Àlex i la seva mare viuen a la:

1. La República Federal d’Alemanya.
2. La República Federal Bielorussa.
3. La República Democràtica Alemanya.

El capitalisme va triomfar al:

1. Berlín Oriental, i a tota la RDA.
2. Berlin Occidental i a tota la RFA.
3. Minsk oriental i a tota la RFB.

Àlex té por que la seva mare se n’adoni:

1. De la caiguda del capitalisme.
2. De la caiguda del comunisme.
3. De la caiguda de l’IBEX 35.

De quina beguda és el cartell que fa sospitar a la mare?

1. Aquarius.
2. Coca-Cola.
3. Pepsi.

La televisió es mostra com un mitjà:

1. Amb molta influència i capaç de manipular al poble.
2. No n’hi ha.
3. Com un entreteniment per veure futbol.

De qui és l’estàtua que veu la mare al sortir al carrer?

1. Stalin.
2. Lenin.
3. Franco.

Un antic heroi cosmonauta, Sigmund Jahn, ara, anys després és:

1. Professor.
2. Policia.
3. Taxista.

Al 1945, Berlín i Alemanya foren dividides en 4 àrees:

1. Per un costat britànics, francesos i nord-americans en governaven 3 i per l’altra soviètics, 1.
2. Per un costat britànics, espanyols i nord-americans en governaven 3 i per l’altra soviètics, 1.
3. Per un costat britànics, francesos i nord-americans en governaven 1 i per l’altra soviètics, 3.

Més tard, els aliats occidentals creaven la República Federal d’Alemanya, fruit de la unió de les seves parts. La capital es trobaria a:

1. Bonn
2. Munich
3. Varsovia

La zona soviètica d’Alemanya es transformaria en un nou estat:

1. La República Democràtica Alemanya
2. La República Federal d’Alemanya.
3. La República Federal Bielorussa.

La capital al sector soviètic es trobaria a:

1. Munic.
2. Minsk.
3. Berlín.

El mur va caure

1. El 9 de juliol de 1990.
2. El 9 de novembre de 1989.
3. El 9 d’abril de 1978.

L’anomenada i coneguda “Guerra Freda” va ser:

1. Un enfrontament no declarat, però ferotge en l’àmbit tàctic, mediàtic i estratègic per assolir més àrees de poder entre els paÏsos del bloc comunista i els del capitalista.
2. Un enfrontament militar i ferotge en l’àmbit tàctic i estratègic per assolir més àrees de poder entre els països del bloc comunista i els del capitalista.
3. Una batalla militar lliurada a Stalingrad entre els països del bloc comunista i els del capitalista.

La Guerra Freda va afavorir:

1. L’entesa entre el bloc soviètic i l’americà.
2. l’espionatge, les curses espacial i l’indústria armamentística.
3. L’entesa entre la dictadura de Franco i Stalin.

Els països màxims representants i líders de cada bloc eren:

1. EUA pel bloc comunista i l’URSS pel capitalista.
2. Canadà pel bloc capitalista i Alemanya pel comunista.
3. EUA pel bloc capitalista i l’URSS pel comunista.

Tal com s’intueix en la pel·lícula, en les “botigues i supermercats” del bloc comunista s’hi podia trobar:

1. Només productes molt bàsics i del bloc soviètic.
2. De tot, eren semblants als d’avui dia, amb varietat de marques.
3. Només marques americanes i britàniques.

L’excusa que s’inventa l’Àlex cap a la seva mare, perquè no s’alteri en veure el moviment de tanta gent i la fugida de molts, és:

1. Que el país està acollint refugiats dels països capitalistes.
2. Que el país està acollint refugiats dels països comunistes.
3. Que el país està acollint refugiats dels països africans.

El “Mur” va ser conegut com el:

1. Mur de la Pau.
2. Mur de la Vergonya.
3. Mur de la Guerra.

El mur va convertir-se en un símbol bèl.lic i de tristesa, ja que molts berlinesos eren tirotejats pels guàrdies quan intentaven fugir de:

1. l’Est cap a l’Oest.
2. L’Oest cap a l’Est.
3. De Nord a Sud.

2ª Part: Preguntes

1. Busca informació sobre la l’URSS i explica els seus orígens, qui la formava, quina organització política tenia i fins quan va durar. Després fes una reflexió dels aspectes negatius i positius (en cas d’existir cadascun d’aquests) de la seva existència. Com expliques que encara molta gent d’Alemanya continua pensant que el socialisme era una bona estratègia però el que va fallar és l’execució? Argumenta les teves respostes.

2. Què era “la cursa de l’espai”? Què té a veure amb la pel·lícula? Per què era tan important?

3. A partir del que has vist a la pel·lícula, i la informació que siguis capaç de cercar, fes un informe de com eren els habitatges en països comunistes; en concret a Europa, i quins trets bàsics compartien. Enumera aspectes positius i negatius d’aquests.

4. Pels joves de la pel·lícula, el capitalisme era el representant de l’alliberament. Hi estàs d’acord? Per què? Avui dia, a societats occidentals pot significar el mateix o més aviat el contrari?

5. Per uns instants, posat en la pell de l’Àlex o qualsevol berlinès de l’època, i fes un relat amb les teves paraules (i en primera persona) explicant la jornada que va caure el mur.

Competències bàsiques de l’àmbit social:

Competència 1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.

Competència 3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals.

Competència 4. Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics .

Competència 5. Explicar les interrelacions entre els elements de l’espai geogràfic, per gestionar les activitats humanes en el territori amb criteris de sostenibilitat.

Competència 7. Analitzar diferents models d’organització política, econòmica i territorial, i les desigualtats que generen, per valorar com afecten la vida de les persones i fer propostes d’actuació.

Competència 8. Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat.

Competència 12. Participar activament i de manera compromesa en projectes per exercir drets, deures i responsabilitats propis d’una societat democràtica.

Competència 13. Pronunciar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre homes i dones.