1.1 La importància de la comunicació audiovisual en la societat.
Vivim en temps de canvis. L’espectador s’ha transformat en productor de continguts, el consum de mitjans audiovisuals via internet s’ha disparat els últims anys i els continguts amateur es multipliquen i ja competeixen amb els professionals. El 35% de la població contracta serveis a la carta per crear els seus propis horaris de programes, sèries, pel·lícules, etc. En resum, l’avenç de les tecnologies de la informació i la comunicació ha provocat que el contacte amb els audiovisuals s’hagi multiplicat els últims anys, fins al punt que avui dia parlem de sobreestimulació, o fins i tot de sobre informació; quan precisament els problemes relacionats amb aquesta última, tradicionalment es donaven per mancança, no pas per excés.
Aquest nou paradigma té una part positiva i una altra negativa que també hem d’atendre: la pluralitat d’informació garanteix les democràcies de les societats, però els diferents poders (governs o empreses) acostumen a tenir vincles molt estrets amb els mitjans, i no només amb els tradicionals.
Aquests “nous mitjans” de comunicació, com per exemple alguns consideren les xarxes socials, han limitat el poder que els mitjans tradicionals disposaven, però al seu torn, també han fet que aquests perdin independència i depenguin més dels governs i empreses privades que els subvencionen. Una hiperinformació pot democratitzar algunes qüestions, però també pot conduir a un infraconeixement, o el que es coneix com efecte polseguera. És a dir, que disposar d’una connexió a internet no és sinònim d’un major coneixement, i com tot, s’ha de saber utilitzar.
D’aquí la gran importància que pren la Comunicació Audiovisual en la societat o l’assignatura Cultura Audiovisual en el currículum de batxillerat. És indispensable que els que convivim en aquesta nova societat, tinguem una cultura crítica suficient i necessària, i que automàticament l’apliquem al consumir informacions, ficció, entreteniment o publicitat.
En una web que us recomano consultar, l’eduCAC (web educativa del Consell de l’Audiovisual de Catalunya), trobarem la següent reflexió:
“us heu plantejat mai fins a quin punt sou amos dels vostres pensaments? Les nostres preocupacions envers la realitat no sempre les escollim nosaltres mateixos. La televisió, el cinema i internet són elements que poden influenciar les nostres inquietuds, interessos o preocupacions sobre temàtiques determinades.”
Això lliga directament amb el concepte d’Agenda setting o Agenda temàtica:
“Els temes escollits pels mitjans de comunicació, el temps de duració que hi dediquen, la intencionalitat i com es mostren les notícies no és quelcom arbitrari. Aquestes decisions poden estar determinades per diferents factors: des dels interessos empresarials del mitjà de comunicació fins a la seva línia editorial o ideològica, passant per les estratègies de cerca de la màxima audiència. Internet va aconseguir que poguéssim intervenir, o almenys tenir una major influència, en l’agenda temàtica dels mitjans. Amb les nostres publicacions a les xarxes socials, a webs i a blogs propis, i amb les nostres interaccions amb els continguts, tenim una porta d’accés a la selecció de l’agenda. Però alhora, aquestes plataformes també tenen els seus sistemes de filtre dels continguts.”
Però també podem fer-ne una lectura més positiva, els últims 150 anys hem viscut en una economia de la informació basada en esquemes de producció industrial (els qui produïen havien de trobar la forma d’obtenir diners per pagar totes les despeses), ara hem passat a la producció social. Tal com ens comenta Yochai Benkler en la conferència La nova economia de codi obert , això ha suposat un “canvi radical en la forma en que la producció i intercanvi d’informació és capitalitzada”. La forma en que el capital sorgeix és una conseqüència de tots. Qualsevol persona connectada pot produir informació, coneixement i cultura. Per primera vegada des de la Revolució Industrial, els mitjans de producció més importants és troben en mans de la població, a més a més, aquests són prou sòlids: funcionen les 24 hores del dia els 7 dies de la setmana; estant disponibles des de qualsevol racó del món i donen servei a milions d’usuaris en qualsevol moment.
Ens trobem davant un sistema descentralitzat de producció social, produït bàsicament per compartir i intercanviar (no has de demanar permís com ho faries en un sistema basat en la propietat). La informació i la comunicació flueixen per sí soles i ens assenyalen quins són els problemes interessants. Tothom que estigui disponible i és bo per alguna cosa, pot aportar; precisament per aquest motiu també cal estar preparat:
“xarxes socials asaltant la indústria musical; software lliure i de codi obert apropiant-se de porcions del mercat de Microsoft; skype amenaçant potencialment les companyies tradicionals de telecomunicacions; Wikipèdia competint amb les enciclopèdies en línia. Però també, és una nova font d’oportunitats de fer negoci”(Yochai Benkler)
Les noves tecnologies poden propiciar una cultura més crítica; per un altre costat, si és o no autoreflexiva, ja depèn de l’ús que cadascú li doni. Qualsevol fet o notícia és comentat o criticat al web a l’instant. El control que tradicionalment alguns estats han tingut sobre institucions mediàtiques, avui, es pot fer més difícil gràcies a la xarxa, ja que qualsevol filtre que s’imposi, pot ser evitat per un altre que desprograma automàticament l’imposat. Per un altre costat, pot donar-se el que es coneix com a la teoria de la diferència de coneixements que condueix a una fractura o bretxa digital. Qui té accés a la xarxa, als dispositius i al coneixement, té el poder i qui no, queda fóra…
ACTIVITAT 1 A L’AULA: Parlem entre tots de les diferències que hi ha entre els conceptes Informació i Comunicació.
A continuació trobareu 2 articles relacionats amb l’apartat i que haureu de llegir en profunditat. El professor us en farà un resum introductori i el proper dia de classe els comentarem.
- Article 1: CASTELLS, M. Comunicación, poder y contrapoder en la sociedad red. Los medios y la política. Revista Telos nº 74. gener-març de 2008) PDF aquí.
- Article 2: PEDRET. C Vius en una bombolla i no ho saps: Les xarxes socials ens ajuden a estar més connectats però també ens aïllen d’allò que no ens agrada. Catalunya Ràdio. Enllaç aquí
1.2 Els mitjans de comunicació de masses i la societat
El concepte mitjà de comunicació de masses ve originalment del terme anglès mass media. Aquest tradicionalment s’ha utilitzat per anomenar els mitjans de comunicació dissenyats per a tenir una audiència el més gran, i heterogènia possible.
Els mitjans de comunicació de masses tenen el seu origen en l’Edat Contemporània i la Revolució industrial. Quan es passa de l’agricultura a la indústria i els serveis, es donen grans moviments demogràfics que omplen les ciutats i buiden els pobles. Això provocà grans canvis socials que afectaran les relacions entre persones i comunitats. La història dels mitjans de comunicació està molt lligada al desenvolupament de la tecnologia. Les societats industrials van propiciar un desenvolupament econòmic i tecnològic que va poder oferir una sèrie de productes relacionats amb la comunicació a un gran públic, i molt important, amb preus assequibles.
Hem de tenir clar que aquesta comunicació crea un imaginari col·lectiu més uniforme, és a dir, tota la població comparteix alguns aspectes per aquest fet i per tant, pot disposar d’una visió semblant relacionada amb alguns temes (això pot comportar aspectes molt positius per a les societats però també de negatius).
Aquests han evolucionat i canviat molt al llarg de les últimes dècades. Durant molts anys aquests van associar-se a premsa escrita (impresa), publicitat, cinema, ràdio i televisió. Avui ja hi hem d’incloure Internet o els videojocs, i molts continuen discutint si les xarxes socials ho són, o no.
ACTIVITAT 2 A L’AULA: Penseu en avantatges i inconvenients de l’ús de l’eina digital per escoltar música Spotify.
Les comunitats que es consideren virtuals, podem dir que ja són reals. Com ens apunta també Castells, dins la xarxa es poden capturar les expressions culturals més diverses. Per contra tot això, algunes veus apunten que tot agreuja certes injustícies, ja que la distància entre els que poden disposar de l’accés a les NTIC i els que no, cada cop és més gran. O com alguns assenyalen, les NTIC també poden atorgar massa poder a propietaris de xarxes, fabricants d’hardware, generadors de continguts o desenvolupadors d’aplicacions. Avui dia molts experts ja no parlen de comunicació de masses, sinó d’autocomunicació de masses. El discurs dels mitjans de comunicació de masses tradicionals era bàsicament unidireccional, però ara la interactivitat de les relacions ha augmentat, conseqüència també, d’aquesta nova forma discursiva d’hipertext que a la vegada facilita una pluralitat de recorreguts (multilinialitat), poder de decisió en relació al que s’activa i que no (connectivitat) i interrelacions entre unitats de contingut (reticularitat).
El desenvolupament de la web 2.0, acompanyat d’una actitud més activa del receptor, conseqüència també d’un major grau de coneixement de societats cada cop més democratitzades, possibilita l’esdeveniment d’una pluralitat més gran de perspectives, un major aprofundiment en aquestes i major resistència. Però si substituïm això, per un públic passiu i societats on la democràcia brilla per la seva absència, amb un interès per l’educació més aviat escàs, la xarxa no serà qui faci miracles. De la mateixa manera que l’ús d’aquesta hauria de complementar, no eliminar, les relacions interpersonals.
Tanmateix, tots els mitjans estant sotmesos a l’atenta mirada d’un públic actiu a la xarxa. Els antics mitjans de comunicació de masses omnidireccionals queden anul.lats per una interactivitat que atorga una retroacció immediata i que ressalta continguts, encara que aquests es vulguin ometre. El públic ha deixat de ser un element extern als mitjans de comunicació i cada dia hauria de guanyar protagonisme.
ACTIVITAT 3 A L’AULA: Debat: són les xarxes socials un mitjà de comunicació?
A continuació trobareu 2 articles més relacionats amb l’apartat i que haureu de llegir en profunditat. El professor us en farà un resum introductori i el proper dia de classe els comentarem.
Article 3: DOWNING, J. Nanomedios de comunicación: ¿Medios de comunicación comunitarios? ¿O de red? ¿O de movimientos sociales? ¿Qué importancia tienen? ¿Y su denominación?. Global Media Research Center, College of Mass Communication and Media Arts, Southern Illinois University Carbondale PDF aquí.
Article 4: REARDON, K. La persuasión y los medios de comunicación de masas.1991. PDF aquí.
1.3 El pensament i la sintaxi visual i audiovisual. Elements relatius a la percepció: sensació i memòria visual.
Una de les primeres coses que s’ensenyen quan parlem de “pensament audiovisual” o elements relatius a la “percepció audiovisual” és la diferència entre veure i mirar.
Veure, tothom ho fa; mirar, s’ha d’entrenar. Mirar és quan hi veiem d’una forma productiva, reflexiva i analítica. Si volem crear una imatge de qualitat, o bé saber apreciar el valor d’aquesta, hem d’aprendre a mirar.
Un exemple podria ser, quan guionistes envien sinopsis i/o guions a productores. Els especialistes de les empreses analitzen la seva proposta i en aquell text, intenten veure-hi imatges, més que llegir paraules.
Aprendre a mirar no depèn només de la vista, al mateix nivell: la imaginació, el coneixement i la sensibilitat hi intervenen. Dit d’una altra manera, el “lector” d’una imatge ha de tenir un rol més actiu que el d’una novel·la, per exemple. Per tant, l’espectador de les imatges no és només un subjecte passiu, n’és creador actiu.
Un altre exemple seria la pintura surrealista abstracta; alguns en aquestes no hi veuen res, fins i tot creuen que aquell quadre el podria haver pintat un nen de 3 anys; d’altres hi veuen una creació única que comunica milers d’idees, fins al punt d’estar disposats a pagar centenars de milers d’euros, o fins i tot milions per aquella obra. La lectura d’imatges requereix un entrenament.
Per un altre costat, de la mateixa manera que no podem desprendre’ns dels nostres ulls, tampoc ho podem fer del nostre context cultural. Qualsevol imatge està sempre impregnada de l’entorn sociocultural de l’autor, i això ho hem de tenir sempre present i aprendre-ho a interpretar i detectar.
Si aneu a Berlín, un dels murals més visitats que es troben en el famós mur, és el que trobareu a continuació. Aparentment hi podem veure dues persones fent-se un petó; però si llegim la història d’aquest mural, coneixem una mica més què significava l’URSS i la simbologia del mur de Berlín per la ciutat i tota l’Europa occidental i oriental, entendre’m més qüestions i apreciarem el seu valor simbòlic. El beso más famoso del mundo, enllaç article aquí.
Hi ha moltes teories sobre la percepció visual, potser una de les més conegudes és la relacionada amb les psicologies de la forma, o coneguda com a teoria/es Gestalt. Un dels descobriments més importants de la teoria de la Gestalt va ser que és impossible percebre un objecte aïllat, perquè sempre aquest es relaciona amb un fons, i aquest últim pot alterar el significat. Fons i figura sempre interactuen: 
Relacionat amb aquesta teoria hem també d’atendre que cada cultura pot percebre la realitat d’una manera diferent, i per tant, en funció de la pertinença a una altra, els significats de la imatge poden variar. Un bon exemple en podria ser el que se’ns explica en aquest article; mireu d’extreure’n alguna conclusió: El fracaso de Mujer maravilla: ¿una cuestión de género?, enllaç aquí.
Per un altre costat, trencar estereotips i aconseguir un èxit internacional, pot ser un bon repte que s’ha demostrat que tampoc és impossible; Bend it like Beckham (2002) n’és un bon exemple. Prova que malgrat el que comentàvem abans, està comprovat que certs missatges poden esdevenir universals o que poden funcionar en diferents imaginaris personals, independentment de la cultura i els estereotips. En parlarem en més profunditat en algun apartat posterior.
ACTIVITAT 4 A L’AULA: Llegeix els següents articles. El primer, és el capítol “La Pietat” del llibre Imatges del silenci. Motius visuals en el cinema d’en Jordi Balló, Ed. Empúries (2000). El segon, és un resum d’aquest mateix capítol que us ha fet el vostre professor, citant nous exemples, acompanyats d’imatges i altres reflexions relacionades amb aquest excel·lent capítol i que us servirà per acabar de comprendre tot el que Balló ens vol explicar. Pel dia que us indiqui el professor, haureu de portar entre una i dues imatges JPG, que corresponguin al fotograma d’una pel·lícula i siguin un clar exemple del que es tracta en aquests. Ho haureu d’argumentar amb les vostres paraules.
BALLÓ, J. (2000) Imatges del silenci. Motius visuals en el cinema (Capítol: La Pietat). Barcelona: Empúries. Enllaç PDF aquí.
ESTANY, O (2017) Resum i reflexió capítol La Pietat d’Imatges del silenci d’en J.Balló. Enllaç aquí.
1.4 Tipologies, característiques i funcions de la imatge. Distinció entre imatge mental, natural, creada i enregistrada.
Trobaràs l’apartat 1.4 Tipologies i funcions de la imatge (de la unitat 1 Imatge i significat) en el PDF descarregable que s’obra clicant en la imatge que tens just a sota.
A continuació trobaràs una presentació, per si no vols descarregar-lo i estudiar directament de la pàgina.
Els enllaços directes a les referències es troben sota la presentació.
Referències:
Ànima Acte I (Anunci publicitari – Estrella damm). Enllaç aquí.
Pàgina oficial del festival Visa pour la image. Enllaç aquí.
Tràiler The knight of cups (Terrence Malick, 2015). Enllaç aquí.
1.5 Components expressius, narratius i comunicatius de la imatge. Lectura denotativa i connotativa. Icona, símbol i signe.
• Pràctica 0 (individual): Comunicar amb imatges. Anàlisi Introducció Blue Velvet (David Lynch)
• Pràctica 1 (individual): Anàlisi d’una imatge (Pintura).