La tesi del Viatge de l’Heroi planteja que totes les etapes per les que passa un personatge en una història, en aquest cas un heroi, segueixen un patró similar i responen a una estructura interna de la narració que es correspon amb els mateixos estadis. Per a molts és com el fast food del guió, un patró excessivament estès, però al seu torn, altres reivindiquen la seva eficàcia, sobradament contrastada. Independentment ens agradi més o menys, i dels seus fans i detractors, l’hem de conèixer. Com tot, a vegades és aplicat amb més elegància i encert, i d’altres no tant.
L’origen del plantejament el trobem en l’antropòleg Joseph Campbell, qui parlava de “monomites”(com a homenatge a James Joyce) i considerava aquests, “viatges” arquetípics d’un heroi. Campbell explica les fases del monomite (disset) en l’obra The Hero with a Thousand Faces (L’heroi de les mil cares). Aquestes fases o etapes per les que sempre passa un heroi es repeteixen en el cinema, però provenen de la mitologia i les arts en general. Segons l’autor, existeix un inconscient col·lectiu que reconeix aquest “viatge” en seguida el veu, alhora que s’hi sent identificat. Evidentment no parlem de reproduccions exactes, sinó de repeticions en el rerefons i l’estructura.
Alguns estudiosos han qüestionat la validesa d’aquestes argumentacions, per un costat consideren que posar l’accent en les coincidències i obviar les diferències no és el procediment més correcte; per un altre, s’ha criticat el seu biaix masculí o se l’ha acusat que l’argumentació és d’una abstracció excessiva. Tanmateix, cal assenyalar que són molts els que han subratllat el mèrit del treball de Campbell, fins al punt que grans directors, com per exemple George Lucas, han reconegut la seva influència.
Al 1992, Christopher Vogler, estudiós de Campbell, productor i guionista, va crear The Writer’s Journey: Mythic Structure For Writers. Farà una reformulació de l’anterior esquema d’en Campbell o ens proposa un heroi que passarà per 12 fases. A continuació teniu un resum d’aquestes.
- El món ordinari. Aquesta fase ens mostra el protagonista en la seva existència quotidiana i gens exòtica. Per exemple, normalment es presenta un personatge despreocupat, amb poques ganes de treballar, més atent a l’oci que a la seva feina…
- La crida de l’aventura. És l’arrencada del guió i l’inici de l’aventura, un repte trenca la monotonia i situa a l’heroi davant els riscos de la seva empresa. Pot ser per exemple: una trucada, una missió que se li ha encomanat, un viatge que ha de fer, etc.
- Rebuig de la crida. No oblidem que un heroi mai (d’entrada) busca ser-ho, normalment aquest percep el perill d’allò desconegut abans d’embarcar-s’hi i té dubtes… No acceptarà de bones a primeres.
- El mentor. És l’aparició d’algú que serà la inspiració del nostre protagonista. Si aquest ja ha aparegut abans, és el moment on desenvoluparà el rol d’animar al nostre heroi perquè accepti el repte. Aquest encoratja al protagonista i l’ajuda amb la seva experiència, tot i que quan arribi l’hora final no el podrà substituir.
- Travessia del primer llindar. L’heroi acceptarà el repte. Per exemple, després d’uns moments on se’ns mostra aquest reflexionant en soledat (situació molt habitual en pel.lícules que tenen aquesta estructura) donarà el “sí” al projecte que l’endinsarà de ple en la perillosa aventura. Ara no hi ha marxa enrere. Això coincideix amb el primer punt de gir, el final del primer acte i l’inici del segon.
- Proves, aliats i enemics. Els “aliats” ajuden a l’heroi a conèixer les regles del nou món en el qual s’han endinsat. Quedarà prou clar també quins són els enemics.
- Aproximació a la caverna. Entrem en un seguit de fases, concretament la 7, 8, 9 i 10 que en alguns casos es confonen.Totes elles estan plenes d’alts i baixos del nostre heroi, existeixen però a vegades es barregen. El moment on haurà d’enfrontar-se al “mal” arriba. Calma tensa.
- L’Odissea. L’heroi s’enfronta al seu malson més temut (Penseu en un joc d’obstacles, en l’Odissea d’Homer…).
- La recompensa. Una vegada superada l’Odissea, l’heroi aconsegueix una recompensa. Finalment arriba el tresor, un elixir o una persona d’especial importància per a la missió. Aquesta novena etapa coincideix amb el segon punt de gir i el final del segon acte.
- El camí de tornada. L’heroi està a punt d’assaborir l’èxit de la seva missió, tothom pensa que ho aconseguirà, però encara no ha sortit del món hostil. Per última vegada es posarà en perill la seva empresa, la victòria final. Es desfermen les forces del mal contra ell, disposades a arrabassar-li el trofeu i a no deixar-lo “escapar amb vida”.
- La resurrecció o examen final. L’heroi torna a enfrontar-se amb la mort per a renéixer en l’última prova, abans de tornar a la seva llar amb la missió acomplerta. “Duel final” per decidir quin dels dos bàndols serà el guanyador. Les tenebres llancen una darrera ofensiva abans de sucumbir definitivament. És el clímax del guió . La conversió del protagonista en heroi arriba a la plenitud.
- Tornada amb l’elixir. El protagonista torna al seu món convertit en heroi i amb algun elixir o tresor vital per a la seva comunitat. I no ho oblidem, l’heroi mai busca ser-ho, quan acaba la missió sempre se’n va.
Nota: les imatges d’aquesta entrada que no tenen llegenda són lliures de drets i han estat extretes de http://www.pixabay.com
One thought on “El Viatge de l’Heroi”