6.2 La ràdio

A/ INTRODUCCIÓ

La ràdio és un mitjà de comunicació on el so és el seu únic suport. En certa manera, podem dir que potencia la imaginació de l’oient, ja que és aquest qui s’imagina les imatges.

Va sorgir gràcies al desenvolupament del telègraf i el telèfon. No només va ser resultat d’aquestes noves tecnologies en el seu moment, sino de l’enginy de molts empresaris, inventors i enginyers. S’atribueix el descobriment d’aquest mitjà a Aleksandr Stepànovitx a Rússia, Nikola Tesla a EEUU i Guillermo Marconi a Anglaterra. Els primers experiments els va fer Thomas Edison als EUA.

A Espanya la primera emissora de va ser Ràdio Barcelona, va començar les emissions el 14 de novembre de 1924. Durant la II República espanyola va ser quan més emissores van crear-se.

B/ CARACTERÍSTIQUES DEL LLENGUATGE RADIOFÒNIC

  • Brevetat: tot està a una escaleta que acompleix escrupolosament un temps per a cada programa, les seccions d’aquest, i l’entrada i sortida de publicitat.
  • Immediatesa: la informació es rep al mateix moment en el qual es produeix el missatge; temps de notícia i esdeveniment són simultanis.
  • Comprensibilitat: bàsica perquè l’oient no hagi de forçar; la capacitat comunicativa del locutor és clau (tipus de veu, vocalització, ritme, etc)

Si ho desitgeu, podeu ampliar aquest apartat amb el manual d’estil de RTVE.

Algunes qüestions essencials en les que caldrà pensar sempre que es vol dissenyar un programa són:

  • Objectius: de què servirà el programa als oients, per què el vull fer i per què funcionarà.
  • Títol: li atorga identitat al programa.
  • Obertura i tancament: sintonia tant a l’entrada com al tancament. Com fer salutació inicial, etc.
  • Audiència: definir el perfil de l’oient ideal.
  • Estructura dels continguts: duració del programa, transicions, ritme, duració d eles seccions, quines hi haurà, quins continguts etc.
  • Estil de narració: si ens hi fixem, no és el mateix la narració d’un locutor d’un partit de futbol, que el d’un informatiu o d’un programa d emisteri fet a altes hores de ña matinada.

C/ LA PROGRAMACIÓ RADIOFÒNICA

La programació marca la identitat d’una emissora, per exemple, tothom associa Rac105 a la música i Catalunya ràdio a la informació.

La programació pot ser: generalista, temàtica o mixta.

  • Generalista: atenen a totes les informacions de la realitat. En la seva graella apareixen informatius, però també programes d’esports o de música, entre altres. Les grans cadenes com Onda Cero o La Ser encaixen en aquesta mena de programació.
  • Temàtiques: busquen un públic especialitzat i disposen de professionals especialitzats en aquell tema. Per exemple, Los 40 principales busquen un públic jove que li agradi al música actual.
  • La fòrmula mixta és la que fan servir emissores locals, per exemple, ràdio Sabadell o ràdio Terrassa. Malgrat que normalment, totes fan magazines de temàtica variada durant els matins.

D/ SISTEMES DIGITALS DE TRANSMISSIÓ I DISTRIBUCIÓ

El següent apartat es fa una definició i anàlisi dels diferents sistemes digitals de transmissió i distribució de ràdio que es donen en l’actualitat.

La digitalització de senyals que va donar-se durant els 90 va ser l’element clau en la convergència de sistemes i aparells. Entenem convergència, com ens assenyala el llibre verd de la UE, com la capacitat que diferents xarxes transportin serveis a dispositius de consum (PC, mòbil, televisor,…) que poden emetre, crear i mostrar els continguts audiovisuals a una audiència massiva.

Abans d’aprofundir en aquests sistemes digitals, caldria deixar clar que la finalitat dels sistemes de transmissió és la distribució. És a dir, l’objecte de la transmissió és posar les senyals a l’abast del públic, sempre que aquest disposi del receptor adequat. Els sistemes de transmissió faciliten l’enviament i els de distribució possibiliten que els continguts arribin “físicament” a l’usuari.

En què consisteixen?

Un sistema digital de transmissió es basa en la tècnica OFDM (orthogonal fequency division multiplex- Multiplexatge per divisió ortogonal de freqüència); aquesta es troba en les transmissions digitals radiofòniques i televisives, així com en xarxes sense fil wifi, wimax o línies ADSL i VDSL. Fa que unes ones transportin la informació.

Els sistemes de transmissió de continguts de ràdio digital són:

  • Digital Audio Broadcasting (DAB)
  • TDT
  • Digital Radio Mondiale (DRM)
  • Service visual radio.
  • Via satèl.lit geoestacionari.
  • Digital Video Broadcasting Satellite (DVB-S)
  • Via satèl.lit banda L.
  • Fibra òptica.
  • Ràdio via satèl.lit
  • Ràdio distribuïda a Internet
  • Podcasting.

Com a ampliació, la següent taula resum ens mostra detalladament els diferents tipus i alguns exemples:

     Tipus

Emissió/

distribució

     Exemple
    DAB (Gratis) Emissió terrestre Catalunya Ràdio
http://www.catradio.cat/
    DRM (Gratis) Emissió terrestre RAI
http://www.rai.it/
    TDT (Gratis) Emissió terrestre Rac 1
http://rac1.org/
    Telefonia mòbil UMTS Emissió terrestre Virgin radio
http://www.virginradio.fr/ http://www.virginradio.it/
    Service visual radio Emissió terrestre 40 principals Movistar
http://www.los40principales.com.ar/musica/listas/movistar
     Geoestacionari Emissió Via satèl.lit Canal Sur Radio a Astra
http://es.kingofsat.net/pos-19.2E-fta_esp.php
   Banda L Worls Space Emissió Via satèl.lit Ngoma
http://reboot.fm/category/musik-magazin/radio-ngoma/
    Banda S Emissió Via satèl.lit Sirius
http://www.siriusxm.com/
   Fibra òptica Distribució per cable RNE
http://www.rtve.es/radio/
    Internet Distribució per cable COM Ràdio
http://www.laradioalacarta.com/frequencies_COM+R%E0dio.html
  Podcasting Distribució per cable
http://www.catradio.cat/comescoltarnos/podcasting.htm
http://www.tv3.cat/3alacarta/podcast

A continuació es comenten més extensament alguns aspectes relacionats amb l’anterior taula i la ràdio.

DAB, Digital Audio broadcasting. En un principi, estava destinat per convertir-se en un estàndard europeu que substituiria la FM (transmissió en modulació en freqüència) Atorga una qualitat de so estereofònica comparable a la d’un CD. Ocupa menys espectre que un canal analògic. No requereix tanta potència. S’utilitza també per emetre canals de televisió en dispositius mòbils (DAB-IP)

 DRM, Digital Radio Mondiale. És un sistema obert desenvolupat amb l’objectiu de convertir-se també en un estàndard digital que millori la qualitat de recepció. Aquest sistema està dissenyat per funcionar en les bandes AM (ona llarga, mitja i curta) i apropa la qualitat de senyals de les transmissions de la FM.

Quant a la ràdio distribuida per internet, destacar el paper que ha pres els últims anys l’ordinador com a receptor de ràdio. Moltes webs de ràdios presenten la possibilitat d’escoltar els seus continguts en directe o bé a la carta. Responsable en gran mesura d’això és la tècnica streaming, que permet escoltar els fitxers només començar a executar-se; al seu torn, el so es guarda en el búffer de tal manera que encara que hi hagi talls en el canal de comunicació, podem continuar escoltant-lo.

Aclariments:

AM: Funciona amb Amplitud Modulada, des d’inicis del segle XX fins avui dia. Emprada a l’Ona Mitjana, Ona Llarga i Ona Curta analògiques.

FM: Funciona mitjançant Freqüència Modulada. Emprada a la banda del mateix nom de 88 a 108 MHz.

AM: la zona geogràfica de recepció de l’emissora és més àmplia. Durant la Guerra Freda, diversos països feien emissions en AM d’ona curta cap a regions molt distants dels centres emissors. Les potències utilitzades en aquestes emissores són superiors a les de l’FM. La tecnologia digital que hauria de substituir a l’AM és la Digital Radio Mondiale (DRM).

FM: la zona geogràfica de recepció d’una emissora està restringida a la zona de visió directa del centre emissor. Les potències d’aquestes emissores es comprenen generalment entre els 200 watts en emissores de ràdio local i els 20 KW en emissores en grans capitals. A Europa, la tecnologia digital que hauria de substituir a l’FM és el DAB (Digital Audio Broadcasting).

EEUU ha optat pel sistema IBOC (In band on channel), o conegut també com HD Radio. Característiques d’aquest sistema les podeu trobar a la web: http://www.ibiquity.com Funciona des del 2002.

Al Japó també han dissenyat la seva tecnologia per subsistuir l’FM. Es diu Integrated Services Digital Terrestrial Broadcasting (ISDB-T). Funciona des del 1999.

Lectura voluntària d’ampliació:

PIQUÉ, J. (2018) Especejant la ràdio. La transformació del mitjà radiofònic en l’entorn digital. (Observatori de la Producció audiovisual, UPF) Enllaç document aquí.