Un Nadal a la 1ª GM

Treball individual d’investigació i reflexió relacionat amb la pel·lícula:

Bon Nadal (Joyeux Noël). Christian Carion, 2005.

Àrea: tutoria, ciències socials, geografia, història i filosofia.

Cursos: 4rt d’ESO i/o Batxillerat.

Conceptes treballats prèviament: causes de la Primera Guerra Mundial i visionat de la pel·lícula.

(La següent proposta de treball pot utilitzar-se lliurement, tant per a un ús de consulta personal com per a realitzar activitats a l’aula; pot també copiar-se el contingut per a lliurar-lo als alumnes en el suport que es consideri més avinent i ajustar-lo a les necessitats del grup-classe. En cap cas pot copiar-se el contingut per penjar-lo en una altra web o publicar-lo en qualsevol suport)

Presentació

Joeux Noël està basada en fets reals, concretament en la treva de Nadal de 1914. Aquesta va ser un “alto” el foc extraoficial que va tenir lloc durant el Nadal de la Primera Guerra Mundial. De forma espontània els soldats alemanys i els britànics van començar a intercanviar bons desitjos i nadales entre les seves trinxeres, fins al punt, que van sortir de les trinxeres per anar a fraternitzar amb els seus enemics, intercanviant menjar i cançons, jugant algun partit de futbol o arribant a acords per recuperar els cossos dels morts i poder-los enterrar.

Part 1 (5 punts) 1 hora.

Un cop hagis vist la pel·lícula llegeix atentament les 2 següents investigacions i articles sobre els fets que van donar-se en la realitat el Nadal de 1914 i respon a les preguntes que es plantegen.

Baquero, A. Els fets; Torras, D. El partit de futbol; Fonalleras, J.M. Un conte de Nadal: Especial de El Periódico de Catalunya: La treva de Nadal de 1914.

Sixto, M. La tregua de Navidad de 1914. Asociación Histórico Cultural Historia 2.0

a) Fes un redactat on compari realitat i ficció i inclogui les següents qüestions: 5 elements que coincideixin entre investigacions/articles i la pel·lícula i 5 més que no o simplement siguin parcialment diferents. Les pel·lícules basades en fets reals acostumen a ser 100% fidels a la història o hi ha trames fictícies? Per què?

b) Busca en els articles un fet que et cridi l’atenció i que no aparegui en la pel·lícula. Consideres que hauria pogut ser una bona escena pel film? Quin seria l’espai on es desenvoluparia aquesta? Què hauria pogut aportar? Quins personatges protagonitzarien aquesta escena? Quin seria el “punt d’atac escènic”, es a dir, el moment on començaria l’escena? I el final d’aquesta?

Imatge del partit de futbol que van fer durant la treva. Extreta de l’especial de El Periódico de Catalunya.

Part 2 (5 punts) 30 min.

Marca la resposta correcta. Cada encert suma 0,25; cada errada resta 0,1 (a part dels 0,25 que no sumen); la resposta en blanc no resta punts addicionals.

CAUSES DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL.

1. Una de les causes que explica la tensió entre països que precedeix la 1a G.M. és: 

a) El desmembrament de l’imperi turc a finals del S.XIX i que comporta el naixement de nous Estats, com per exemple: Búlgaria, Sèrbia o Montenegro; amb el posterior interès de Rússia i l’Imperi d’Àustria-Hongria per exercir influència sobre aquests.

b) El desmembrament de l’imperi turc a finals del S.XIX i que comporta el naixement de nous Estats, com per exemple: Alemanya, Sèrbia o Montenegro; amb el posterior interès de Rússia i l’Imperi d’Àustria-Hongria per exercir influència sobre aquests.

c) El desmembrament de l’imperi turc a finals del S.XIX i que comporta el naixement de nous Estats, com per exemple: Bulgària, Sèrbia o Montenegro; amb el posterior interès de Rússia i l’Imperi Otomà per exercir influència sobre aquests.

2. Alemanya rivalitzava amb Gran Bretanya sobretot per temes:

a) Econòmics i comercials.

b) Esportius i sindicals.

c) Polítics i laborals.

3. Quins països es disputaven el Marroc, Alsàcia i Lorena?

a) Alemanya i l’Imperi Àustria Hongria.

b) França i Alemanya.

c) Turquia i França.

4. El concepte que defineix la tensió entre potències europees i la desmesura en inversions destinades a l’exèrcit i armament a finals del segle XIX es coneix com:

a) Calma tensa.

b) Pau armada.

c) Pau tensa.

5. L’espurna que fa esclatar la Guerra va ser:

a) L’assassinat de l’Arxiduc d’Itàlia, Benito Mussolini, a Berlin.

b) L’assassinat de l’Arxiduc d’Espanya, Francisco Franco, a París.

c) L’assassinat de l’Arxiduc d’Austria-Hongria, Francesc Ferran, a Sarajevo.

6. Després de l’assassinat anteriorment esmentat:

a) Itàlia va declarar la Guerra a Alemanya.

b) Espanya va declarar la Guerra a França.

c) Àustria Hongria va declarar la Guerra a Sèrbia.

7. Regne Unit formava part del bàndol de:

a) Les potències Centrals.

b) Els aliats.

c) De cap. Com Espanya, va ser neutral.

8. La Guerra va esclatar al:

a) 1918.

b) 1914.

c) 1936. 

JOYEUX NOËL.

9. L’argument de Bon Nadal (Joyeux Noël) gira entorn:

a) La treva de Nadal entre les tropes franceses, escoceses i alemanyes que combatien a la Primera Guerra Mundial.

b) La batalla de Nadal entre les tropes franceses, escoceses i turques que combatien a la Primera Guerra Mundial.

c) La treva de Nadal entre les tropes franceses, irlandeses i alemanyes que combatien a la Primera Guerra Mundial.

10. En relació als bàndols que mostra la pel·lícula, tenim:

a) Les tropes alemanes per una banda, i les franceses i escoceses per l’altra.

b) Les tropes alemanes per una banda, i les franceses i irlandeses per l’altra.

c) Les tropes franceses per una banda, i les alemanyes i escoceses per l’altra.

11. Dos germans escocesos es posen molt contents al conèixer que poden allistar-se a l’exèrcit per anar a lluitar. Això es deu al fet que:

a) Provenen d’un entorn amb un alt desconeixement de què és i significa una guerra. Ho interpreten com una oportunitat per fugir de la monotonia, veure món i conèixer gent.

b) Provenen d’un entorn urbà amb un alt desconeixement de què és i significa una guerra. Ho interpreten com una oportunitat per fugir de la monotonia, veure món i conèixer gent.

c) Provenen d’un entorn amb un alt desconeixement del què és i significa una guerra. Ho interpreten com una oportunitat per fugir de la diversió i el desenfré i conèixer gent seriosa.

12. En un principi, el capità de les tropes alemanyes considera al soldat què és cantant i actor:

a) Molt útil pel camp de batalla, ja que té coneixements d’estratègia.

b) Poc útil pel camp de batalla, prefereix fusters, electricistes o paletes.

c) Útil pel camp de batalla, ja que és bo amb l’escopeta.

13. La pel·lícula intenta mostrar com la humanitat quan vol pot :

a) Combatre i deixar que guanyi el millor.

b) Dialogar, fraternitzar i entendre’s.

c) Celebrar el Nadal enmig de trets i morts.

14. Durant la nit de Nadal cada bàndol ho celebra amb cançons i:

a) Escolta els aplaudiments provinents de les trinxeres enemigues.

b) Escolta els trets provinents de les trinxeres enemigues.

c) Escolta com s’apropen els tancs alemanys.

15. Quan arriba el torn dels alemanys:

a) Un tenor d’òpera abandona la seva trinxera amb un avet de nadal a la mà mentre canta una nadala.

b) Un tenor d’òpera puja a un dels tancs i es disposa a atacar les trinxeres franceses.

c) Una cantant d’òpera comença a disparar indiscriminadament als escocesos.

16. Els soldats escocesos responen:

a) Disparant amb els seus canons.

b) Posant el so amb les seves gaites.

c) Demanant ajuda.

17. Els superiors de les tres diferents unitats es reuneixen i acorden:

a) Seguir amb el combat per Nadal.

b) Oblidar que és Nadal.

c) Un “alto” el foc per Nadal.

18. Pels soldats, després del dia de Nadal:

a) Res serà igual. Entenen menys la Guerra.

b) Tot seguirà com abans. Continuaran la Guerra.

c) Dormiran durant 3 dies seguits.

19. Per què en la trinxera francesa sona sempre un despertador a les 10:00h.?

a) Perquè és l’hora del canvi de guàrdia i tothom ho ha de saber.

b) Perquè és l’hora d’atacar l’enemic i els soldats s’han de preparar.

c) Perquè un soldat no vol que la Guerra li faci oblidar l’hora que sempre prenia te amb sa mare.

20. La pel·lícula ens mostra com:

a) L’art no pinta res en una Guerra.

b) L’art, que és universal, pot ser tant o més poderós que la política.

c) L’art és difícilment interpretable quan prové d’altres cultures.

Competències bàsiques de l’àmbit social:

Competència 1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.

Competència 2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.

Competència 3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals.

Competència 4. Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics .

Competència 5. Explicar les interrelacions entre els elements de l’espai geogràfic, per gestionar les activitats humanes en el territori amb criteris de sostenibilitat.

Competència 8. Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat.

Competència 10. Valorar les expressions culturals pròpies, per afavorir la construcció de la identitat personal dins d’un món global i divers.

Competència 11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.

Competència 13. Pronunciar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre homes i dones.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s