12.08 a l’Est de Bucarest

TEST DE COMPRENSIÓ DE LA PEL·LÍCULA 12:08 A l’Est de Bucarest (Corneliu Porumboiu, 2007)

Revolució, abans o després de les 12:08?

ÀREA: CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA – HISTÒRIA.

CURSOS DE 3r d’ESO A 2N DE BATXILLERAT.

CONCEPTES TREBALLATS PRÈVIAMENT: REVOLUCIÓ RUSSA, L’URSS, COMUNISME/CAPITALISME, REPÚBLIQUES SOVIÈTIQUES, AUTOCRÀCIA, DICTADURA, GUERRA FREDA, PACTE DE VARSOVIA.

(El següent test pot utilitzar-se tant per a un ús personal, com per a realitzar activitats a l’aula. Pot també copiar-se el contingut per a lliurar-lo en el suport que es consideri més avinent o adaptar-lo a les necessitats del grup-classe. En cap cas pot copiar-se per ser publicat a internet i/o en qualsevol altre suport que no tingui a veure amb una tasca docent)

“Explico històries del present i espero que les meves pel·lícules

mostrin una part de la societat romanesa d’avui.

Intento fer cinema sobre la veritat d’un personatge i no donar xerrades polítiques.”

C.Porumboiu.

PRESENTACIÓ

12:08 a l’Est de Bucarest transcorre a la ciutat de Vaslui (Romania), 16 anys després de la revolució del 1989 que va fer caure el règim comunista.

El director va inspirar-se en un programa de televisió per fer la pel·lícula; les entrevistes que van veure’s en aquest, posaven en dubte que la Revolució del 22 de desembre de 1989 a Romania no va estendre’s a ciutats petites i mitjanes com Vaslui. La gent, per por, no va sortir al carrer fins just després de conèixer el que passava a Bucarest, la capital.

El títol original de la pel·lícula és A fost sau n-a fost?, que ve a voler dir: ho va ser o no?

Encara avui dia són molts els que dubten i continuen preguntant-se si més que una Revolució va ser un complot, ja que està demostrat que el KGB estava al darrere i fins i tot hi ha qui parla de la intervenció de la CIA perquè la revolta tingués èxit. Cal recordar que a diferència d’en Ceaucescu, Mikhaïl Gorbatxov, apostava pel reformisme, i amb la caiguda del mur de Berlín, el líder de la RDA, Erich Honecker va dimitir, així com el líder comunista búlgar Tòdor Jívkov també fou substituït.Per un altre costat, també és prou obvi que els universitaris estaven molt implicats i envaïren els carrers, fins al punt que molts d’ells van morir. A Timisoara, per exemple, 100 mil manifestants van sortir a reivindicar un canvi de govern, la Securitate els van disparar, matant alguns d’ells i deixant centenars de ferits.

Cal subratllar que la revolució romanesa va ser una de les primeres revolucions mediàtiques, i les xifres de morts ballaven com una baldufa d’una televisió a l’altra en funció de la font. Segons fons contrastades s’estima que a Timisoara van morir entre 120 i 140 persones, no 10 mil o 70 mil com va aparèixer publicat en alguns mitjans de l’època, tant internacionals com romanesos. En la mateixa televisió romanesa les informacions eren contradictòries.

Tot plegat va inspirar a Porumboiu per escriure el guió, i reflexionar sobre l’existència o no d’una revolució, més enllà és clar, de voler minimitzar els esdeveniments, quan és prou evident que aquests van existir.

QÜESTIONARI

A. La pel·lícula ens intenta fer reflexionar envers:

  1. La contundent revolució romanesa.
  2. Si el que va passar pot considerar-se una revolució.
  3. La no revolució.

B. Les 12:08 va ser l’hora que:

  1. Stalin, el president de Romania, va fugir.
  2. Ceausescu, el dictador del país, va fugir.
  3. Ceausescu, el vicepresident romanès, es va suïcidar.

C. Els punts de vista sobre el que va succeir ens els ofereixen 3 personatges:

  1. Un teòleg, un filòsof o un polític.
  2. Un ancià, un presentador i un professor.
  3. Un presentador, un bomber i un policia.

D. Els personatges:

  1. Viuen de manera molt millor a com ho feien sota el règim comunista.
  2. Viuen de manera molt semblant a com ho feien sota el règim comunista.
  3. Viuen molt millor a com ho feien sota el règim capitalista.

E. A l’inici del programa que fan per commemorar els 16 anys de Revolució, el presentador fa referència al mite de la caverna de Plató i es pregunta si només potser s’ha canviat la caverna per una més gran:

  1. El paral·lelisme no té ni cap ni peus, són coses del presentador una mica absurd i pintoresc.
  2. És una bona metàfora introduïda hàbilment pel director, ja que les coses no han canviat massa i tothom continua sent com un presoner que només veu ombres.
  3. Ens intenta dir que ara s’ha sortit de la caverna i els romanesos han aconseguit veure la realitat.

F. Les declaracions dels convidats i els testimonis que truquen demostren:

  1. Que en algunes ciutats, com la dels personatges, no va passar res important que pugui considerar-se com a Revolució, malgrat que alguns es manifestessin abans de les 12.08 h, i més enllà de 4 crits provocats per una borratxera col·lectiva.
  2. Que la revolució va donar-se, ja que va haver-hi molts morts a la ciutat i enfrontament acarnissat entre veïns partidaris del dictador i contraris.
  3. Que alguns van fer la Revolució, però la policia no els va deixar, ja que van carregar amb força sobre la població civil.

G. Tanmateix, l’ancià explica de manera entenedora el que va passar i com acostumen a donar-se les revolucions fent un paral·lelisme amb els:

  1. Poetes.
  2. Fanals.
  3. Contes.

H. Un dels missatges de fons que ens intenta transmetre el director i guionista és:

  1. Les grans esperances i il·lusions que va comportar la revolució s’han esvaït.
  2. La Revolució va suposar un canvi radical a millor de Romania.
  3. La Revolució va suposar l’establiment d’una dictadura al país.

I. Una de les coses que ens ensenya la pel·lícula és:

  1. És difícil trobar una única veritat històrica categòrica, acostumen a coexistir diferents versions d’un mateix fet i la tasca de l’historiador és esbrinar quina d’elles s’ajusta més a què va passar.
  2. És fàcil trobar una única veritat històrica categòrica, acostumen a coexistir diferents versions d’un mateix fet i la tasca de l’historiador és esbrinar quina d’elles va ser la primera a donar-se a conèixer.
  3. És difícil trobar una única veritat històrica categòrica, acostumen a coexistir diferents versions d’un mateix fet i la tasca de l’historiador és esbrinar quina d’elles s’allunya més a què va passar per creure en ella.

J. No podem comprendre la revolució romanesa del desembre de 1989 sense:

  1. La caiguda del mur de Frankfurt el 9 de novembre de 1989 i l’èxit de l’operació Valquíria al novembre del mateix any.
  2. La caiguda del mur de Berlín el 9 de novembre de 1986 i la reelecció de Lenin com a dirigent del partit comunista a Alemanya el 24 de novembre.
  3. La caiguda del mur de Berlín el 9 de novembre de 1989 i la reelecció de Ceausescu el 24 de novembre com a dirigent del partit comunista.

K. El tirà dictador romanès va ser acusat de:

  1. El genocidi de 60.000 romanesos i corrupció, va ser jutjat i executat el mateix 25 de desembre.
  2. El genocidi de 60.000 jueus i corrupció, va ser jutjat i executat el mateix 25 de desembre.
  3. El genocidi de 60 romanesos i corrupció, es va suïcidar el mateix 25 de desembre.

L. Abans de la revolució, Romania era:

  1. Una República Comunista molt vinculada als EUA.
  2. Una República Comunista molt vinculada a l’URSS.
  3. Una monarquia absolutista molt vinculada a l’URSS.

LL. Actualment, Romania:

  1. No forma part de la UE.
  2. Formarà part de la UE el 2025.
  3. Forma part de la UE.

M. Ciutats importants de Romania són:

  1. Sofia, Cluj-Napoca, Timişoara, Craiova, Constanţa i Brasov.
  2. Cluj-Napoca, Timişoara, Craiova, Constanţa i Brasov.
  3. Budapest, Cluj-Napoca, Minsk, Craiova, Constanţa i Brasov.

N. La neu del final i l’encesa de llums pot ser una metàfora de:

  1. La nostàlgia del que hauria pogut significar el Comunisme i no va ser.
  2. La nostàlgia del que hi hauria pogut significar la dictadura i no va ser.
  3. La nostàlgia del que hauria pogut significar la Revolució i no va ser.

OBJECTIUS

  • Conèixer la repressió exercida pels dirigents d’algunes repúbliques soviètiques.
  • Comprendre millor les causes i situacions que es donen en una Revolució i en concret com va articular-se la Romanesa.
  • Conèixer el mode de vida dels països que havien format part del pacte de Varsòvia, i com va canviar amb el final dels règims socialistes.
  • Aprofundir en el coneixement de la forma de govern d’una Dictadura, exemplificat en aquest cas en la persona d’en Nicolau Ceausescu.
  • Assimilar les conseqüències que va tenir per molts països europeus l’URSS i la Guerra Freda.

Competències bàsiques de l’àmbit social:

Competència 1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.

Competència 2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.

Competència 3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals.

Competència 4. Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics .

Competència 5. Explicar les interrelacions entre els elements de l’espai geogràfic, per gestionar les activitats humanes en el territori amb criteris de sostenibilitat.

Competència 6. Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca i l’anàlisi de diverses fonts, per interpretar l’espai i prendre decisions.

Competència 7. Analitzar diferents models d’organització política, econòmica i territorial, i les desigualtats que generen, per valorar com afecten la vida de les persones i fer propostes d’actuació.

Competència 8. Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat.

Competència 9. Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i afavorir que les generacions futures se l’apropiïn.

Competència 10. Valorar les expressions culturals pròpies, per afavorir la construcció de la identitat personal dins d’un món global i divers.

Competència 11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.

Competència 12. Participar activament i de manera compromesa en projectes per exercir drets, deures i responsabilitats propis d’una societat democràtica.

Competència 13. Pronunciar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre homes i dones.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s