Les figures retòriques són recursos (també coneguts com a recursos estilístics o figures del discurs), mecanismes o formes que s’apliquen a l’audiovisual i que consisteixen a alterar l’ús i la comprensió normal d’un missatge, per així transmetre un efecte estilístic determinat, deixar que sigui l’espectador qui interpreti/pensi el missatge i dotar d’una major qualitat artística l’obra.
Les figures han estat tradicionalment molt estudiades en la Literatura. Evidentment, podem dir que són herència directa d’aquesta i per això les relacionem més amb la paraula, però poden donar-se amb la imatge, música i sons perfectament. Al llarg dels anys aquests recursos han mostrat un major refinament i complexitat en l’audiovisual, equivalent a la literatura. La publicitat també se n’ha nodrit amb escreix, demostrant així que la seva aplicació és igual d’efectiva i comú en tots els àmbits de l’audiovisual.
A continuació trobareu exemples de les 3 més utilitzades. Deixarem per un altre post algunes altres:
1. La comparació:
Es relaciona dues realitats que a priori tenen significats diferents, però que poden tenir quelcom en comú. Aquestes dues realitats es veuen o s’anomenen explícitament. És com una manera d’atorgar una visió del món diferent i comparar elements que a priori no tenen res a veure.
En l’escena que acabem de veure, que pertany al clímax de la pel·lícula Blade Runner (Ridley Scott, 1982), el personatge androide d’en Roy Batty, compara la pèrdua dels records en vida que acompanyen la mort amb llàgrimes en la pluja; tot es dissol… Però alhora plou, per tant, compara també les gotes de pluja amb les llàgrimes. L’enigma de l’escena, a causa de la pluja, és si en Batty plora; i en Ridley Scott aconsegueix deixar el dubte obert: si els androides poden plorar, si aquests tenen emocions.
2. La metáfora:
substitució d’una paraula o imatge per una altra que té certa relació de similitud; no hi ha una comparació on sí que apareixen els dos elements o el connector (conjunció) d’aquesta, aquí directament n’apareix només un. Reemplacem una realitat per una altra.
Un bon repositori de metàfores visuals el trobarem en qualsevol de les pel·lícules del cineasta Terrence Malick. Alguns fins i tot parlen del director com un dels grans creadors de “poesia visual”.
Els cartells de les pel·lícules són un altre bon repositori de metàfores visuals. Un exemple el podem trobar en un dels cartells de la pel·lícula El padrí (Francis Ford Coppola, 1972)
3. La personificació o prosopopeia:
assimilació d’un objecte com a ésser viu, fins al punt que actua i sent com una persona. En les pel·lícules d’animació podem trobar-ne molts exemples.
Nota: Les imatges/captures de pantalla incloses en aquesta Web i que pertanyen a obres alienes, són de pel·lícules totes elles ja distribuïdes i emeses per diferents mitjans i suports. La seva inclusió es realitza a títol de cita per a l’anàlisi, comentari o judici crític de l’obra en qüestió. Aquest “ús” només es realitza amb finalitats docents o d’investigació. La resta d’imatges destinades al disseny del Web Blog són lliures de drets/llicència Creative Commons, o bé amb llicència pròpia de l’Arch Stanton.
One thought on “Figures retòriques I”