Blue Velvet

Blue Velvet: comunicar amb imatges (i música)

ÀREA: IMATGE I SO.

CICLES FORMATIUS DE: CAPTACIÓ I TRACTAMENT D’IMATGE, FOTOGRAFIA, PRODUCCIÓ I REALITZACIÓ AUDIOVISUAL.

BATXILLERAT: CULTURA AUDIOVISUAL i FILOSOFIA.

GRAUS UNIVERSITARIS: COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL, CINEMA I MITJANS AUDIOVISUALS, HISTÒRIA DE L’ART, BELLES ARTS I PERIODISME.

CONCEPTES TREBALLATS PRÈVIAMENT: RECURSOS NARRATIUS, components expressius i comunicatius de la imatge, lectura denotativa i connotativa de les imatges, definició d’icona, símbol i signe, capacitats narratives, TEMA, FIGURES, IMATGE I SIGNIFICAT, COMPOSICIÓ DE LA IMATGE, COLORISME, LLUM, BANDA SONORA, ENTRE ALTRES. POT proposar-SE simplement COM UNA ACTIVITAT INTRODUCTÒRIA A l’INICI DE CURS.

PRESENTACIÓ

Narrar amb imatges és l’objectiu principal d’un guionista. Estem massa acostumats a narrar amb paraules i en el món de l’audiovisual aquestes tot sovint es troben al servei de la imatge, o com a mínim la complementen; és a dir, el guionista ha de transmetre amb paraules un seguit: d’imatges en moviment (i fixes), sons, accions, etc. Sí, paraules dels personatges també, però com a bon guionista haurà de ser capaç d’evocar les textures, els colors, els matins i les nits, els sorolls, les músiques, i molt important: els sentiments i les emocions.

Un bon exemple de tot això -que en el seu moment molts vam treballar també com a estudiants- és Blue Velvet d’en David Lynch (1986). L’inici del film està ple de recursos que s’utilitzen molt en cinema, com per exemple, les metàfores visuals.

Blue Velvet –com succeeix tot sovint amb pel·lícules que avui dia es consideren de culte- en el seu moment no va agradar a la crítica. Prèviament, el guió va ser rebutjat per molts productors. Avui dia és estudiada arreu i considerada una de les obres més influents d’en Lynch i del cinema contemporani.

Què ens vol comunicar en David Lynch en aquests 2 minuts inicials de pel·lícula?

METODOLOGIA:

La pràctica es realitzarà de forma individual.

No cal tenir imprès l’enunciat.

La resposta es lliurarà per aquest espai.

Rebreu les correccions i comentaris del professor a les aportacions que feu per aquí mateix.

En aquest espai de l’Arch Stanton hi ha algun article redactat per un servidor que us pot servir de referència; malgrat que van més enfocats a l’anàlisi de personatges, la majoria que trobareu a l’apartat Dramatis personae, coincideixen també amb l’inici de pel·lícules i és quelcom semblant al que se us demana fer.

DESENVOLUPAMENT:

David Lynch no és només el director de la pel·lícula, sinó també el guionista; per tant ens trobem davant del que es considera cinema d’autor.

  • Intenteu explicar amb les vostres paraules què intenta comunicar en aquests 2:15 minuts inicials, quins recursos utilitza, com juga amb la música, quines són les parts de la seqüència, etc.
  • Heu de deixar d‘1 a 3 comentaris, d’un mínim de 6 línies i un màxim de 20. 
  • Els comentaris s’hauran de deixar entre el 18 i el 27 de setembre de 2019.

Podeu fer referència a comentaris dels companys/es, destacant alguna aportació, o debatent el que convingui, sempre que es faci des del respecte i d’una manera constructiva.

Important: qualsevol missatge amb faltes ortogràfiques no serà publicat per l’administrador. Tampoc aquells que siguin una còpia d’altres, no tinguin uns mínims quant a fons i forma; o bé continguin alguna falta de respecte a companys o col·lectius de qualsevol classe.

CRITERIS D’AVALUACIÓ:

  • 1-4: L’alumne no ha deixat cap comentari o bé aquest contenia moltes faltes ortogràfiques. L’alumne ha copiat.L’alumne s’ha dirigit de forma despectiva a algú o ha faltat al respecte a algun col·lectiu. L’alumne no ha vist la seqüència.
  • 5: L’alumne ha deixat un comentari d’unes 10 línies correcte i sense faltes ortogràfiques.
  • 6-7: L’alumne ha deixat un parell de comentaris amb aportacions pròpies i correctes.
  • 8-9: L’alumne ha deixat una parell de bons comentaris i ha interactuat amb la resta d’aportacions. Hi ha un esforç per comprendre la seqüència.
  • 10: L’alumne ha fet 3 comentaris excel·lents, de més de 15 línies cadascun, ha interactuat de forma positiva amb els companys i ha entès perfectament el missatge que ens transmet l’inici del film.

La nota de la Pràctica representarà un 10% de la nota final del trimestre.

CORRECCIÓ/COMENTARIS PROFESSOR. PRÀCTICA 27/09/19. Enllaç PDF: BLUE VELVET_correcció_alumnes

65 pensaments sobre “Blue Velvet

  1. En aquest comentari comentaré una part on podem interpretar un altre cop la vida i la mort per dir-ho d’alguna forma. Podem observar com hi ha un home regant la gespa i derrapen s’electrocuta i es cau a terra. En el moment que està tranquil·lament regant podem escoltar una música tranquil·la i alegre, però quan s’electrocuta i cau la música canvia de sobte a dramàtica. Quan cau a terra veiem com la càmera es va apropant cada cop més dins la gespa i podem veure com cada cop es veu més fosc i com la música cada cop és més intensa. Això ho podríem interpretar com la vida i la mort perquè mentre rega es veu com està tranquil, però quan cau a terra i cada cop es va fent més fosc i la música canvia, sembla com si estigues arriban a la mort. Potser és una metàfora de què la vida passa rapida i quan menys t’adones s’acaba, i s’acaba quan menys t’ho esperes.

    M'agrada

  2. … Com una picada. A partir d’aquí, l’argument canviarà dràsticament. L’home es desmaia sobtadament alhora que comencem a escoltar de fons una música que ens intenta transmetre tensió i patiment per a l’espectador. A més, en David tracta d’afegir molt més dramatisme utilitzant elements secundaris com el gos o el nadó, que no poden fer res per evitar la tortura que està patint l’home en qüestió. Quan ens volem adonar, la música ja ha canviat totalment i hem passat d’uns colors clars i alegres que reflecteixen una situació tranquil·la com si tot estigués bé a un ambient i uns colors foscos, que reflecteixen més tristor en el paisatge utilitzat en les escenes. Aquest efecte desagradable i preocupant sobre l’espectador arriba al seu màxim punt amb l’últim pla, que recrea una sensació molt incòmode. En aquest se’ns mostra l’herba d’una forma molt tenebrosa, amb un pla molt mogut, i de cop i volta podem veure uns insectes que, segons la intenció del director, són fastigosos i semblen ser els causants de l’atac de l’home.

    En conclusió, crec que la idea expressada en el vídeo d’en David Lynch és la de transmetre a l’espectador un canvi molt radical de sensacions dirigides per a l’espectador, utilitzant uns elements (color, moviments de càmera, plans, etc.) que, després dels canvis sobtats, tenen molt poca relació entre ells. A més, aquestes alteracions també ens afecten a nosaltres, que ens ajuden a seguir la història amb més atenció.

    M'agrada

  3. La meva opinió és que el primer pla on la càmera fa un travelling descendent començant pel cel i acabant enfocant a les roses vermelles durant tres segons és per expressa l’amor i la tranquil·litat aparent. I dic aparent per què en la següent escena quan apareix el camió de bombers amb un típic home americà blanc d’uns 60 anys crec que blue velvet vol transmetre el missatge del fet que Amèrica i altres països capitalistes sempre volen aparenta que tot esta ve amagant tots els problemes, i crec això perquè no té res de sentit que un home vagi saludant pel carrer aparentment vuit, crec que l’home actua d’una manera molt antinatural perquè es queda com saludant a la càmera molt sobreactuat,sense que el pla ens deixi veure a qui estava saludant. Jo crec que vol donar una imatge despreocupada i aquella escena anava dirigit a nosaltres els que estan veient la peli per aparenta una falsa tranquil·litat.

    Els cinquanta primers segon el que volen mostra és un pla general per expressar la tranquil·litat aparent del barri ficant plans estàtics com al de les flors grogues i els alumnes d’un cole creuant el pas de zebra acompanyat amb la música tranquil·la que s’escolta de fons.

    M'agrada

  4. Al minut 00:57 ya et dóna una pista del que passarà a la següent escena posant un fragment d’una peli on un home apunta amb una pistola fent referència a una ”futura mort´´.

    del minut 01:00 al minut 01:40 la pali agafa un to de comèdia dramàtica que personalment m’agrada molt. l’escena comença plantejant un problema per enganyar a l’espectador fent-nus creure que passarà algun fet desastrós amb la manguera, pero només ho fa per posar-te un altre problema totalment inesperat i que et sorprengui.

    Al minut 01:30 comença la tragèdia però sense deixar de costat la música tranquil·la i els plans despreocupats de la càmera, et fan veure de què l’home està a punt de morir i que l’únic que te aprop es un gos que està més preocupat per l’aigua que per ell i un nen que no sap ni el que està passant.

    Després d’això fan un plan amb zoom ”proper´´ a unes formigues senyalant-les com a culpables de l’accident canvia la música alegre per una més tenebrosa i amplificant tots els sons fent-nos dir que està prop de succeir una desgràcia o conflicte amb aquelles formigues.

    M'agrada

  5. David Lynch segons aquests 2:15 per a mi te dos punts de vista, el real i el que és tot un muntatge. El que es un muntatge, tot és perfecte , sense problemes i sense errors, en el qual qualsevol persona vol estar o veure-ho, però en l’altre punt de vista, en el que tot es la realitat pura, res és perfecte, tot passa al moment i tot es inevitable, res es pot pensar per a actuar-hi al mateix moment.

    Com diu la companya Carla s’uneixen dues realitats paral·leles, en el que darrere de la gespa es veu com tot es fosc hi la música canvia radicalment , hi es pot veure molts insectes negres darrere d’això.

    No tenim que deixar-nos influenciar per el que veiem darrere d’unes càmeres, perquè tot està planegat.

    M'agrada

  6. Com molt bé ha dit la meva companya de classe Maria hi estic d’acord amb la manera que en té David Lynch d’interpretar aquests dos minuts i 15 segons, és a dir que David Lynch amb el que tracta aquest temps hi és en què té coincidència les flors vermelles i el cel, i llavors en David Lynch el que vol fer és donar-nos a veure a partir d’una metàfora la comparació entre les roses i el cel, és a dir com la vida i la mort.

    En l’altre comentari meu crec que no vaig donar importància al camió de bombers i ara el raono, m’explico, el camió de bombers en la meva opinió, quan tenen una emergència posen les sirenes i com podem veure al vídeo no posen les sirenes en cap moment, llavors jo crec que no hi tindrien cap problema i en David només volia donar a veure les diferents vides de cada habitant.

    Aquestes són les opinions que volia aportar.

    M'agrada

    1. Company Hugó jo també vaig pensar el mateix que tu respecte a la metàfora de què les flors i el cel representaven la vida i la mort, però després vaig pensar en un punt de vista més general pensant en totes les escenes en conjunt i no en cada escena individualment i no tenia sentit perquè les següents escenes són plans tranquils com les d’unes flors grouges i un barri molt despreocupat.

      Jo crec que amb les flors i el lleuger vent que hi ha i tots els altres factors volen ensenyar la tranquil·litat que hi ha en el barri.

      Respecte al camió de bombers donat conta de que el bomber no té cap necessitat d’estar enganxat fora del camió perquè hi ha un assent lliure dins, només ho fan per donar la imatge de barri feliç, tranquil i perfecte, dirigint la mirada de despreocupació a la càmera de forma sobreactuada.

      Liked by 1 person

  7. En aquest comentari parlarem sobre dos temes el primer sera la cançó que surt en aquest tros i l’altre tema serà l’escena final que comença des del minut 00:43 fins al minut 2:15.

    La cançó que surt en aquests 2:15 es titula Blue Velvet casualment es titula com la pel·lícula perquè la pel·lícula està inspirada en aquesta cançó, la cançó és de Bernie Wayne i de Lee Morris va ser publicada el 1950, d’aquesta música segueix un to constant en tota la durada dels 2 minuts i 15 segons, ja que només disminueix en l’última escena on surten unes bestioles on es posa més mestiriosa la cosa.

    I l’altre tema és l’escena final surten l’home i la dona ja abans que surten enfoca uns segons a la casa i ja després ens mostren a la dona que està atenta a la televisió la part interessant és l’home, ja que el primer en què ens fixem és en com aquest esta regan la gespa però pasa uns segons i ens mostra com li dona una paràlisi al coll i això fa que es caigui a terra jo en el primer comentari què he fet té dit que sabia mort pero veien el vídeo unes quantes vegades me donat conta que l’home segueix respira’n.

    La part misteriosa és la del final, ja que canvia el to de la música com ja he dit abans i a més no es veu bé que passa sembla com unes bestioles però no estic segur.

    M'agrada

  8. Els escarabats tan sols ocupen 15 segons (aproximadament) dels 2 minuts i 15 segons del vídeo, però la seva aparició causa una incomoditat a l’espectador, però perquè se’ns mostra la imatge dels escarabats després del barri idíl·lic?
    Comencem per parlar del canvi de la il·luminació, la il·luminació de la imatge canvia dràsticament, passem de les flors i els espais plenament il·luminats a la falta quasi absoluta de la llum on la principal il·luminació és aportada pels reflexos dels exoesquelets dels escarabats.
    El zoom a la gespa fins a arribar als escarabats m’inspira a pensar que el que ens vol dir és que sota la imatge d’un barri pacífic hi ha un rerefons obscur sobre el qual s’hi ha amaguen els escarabats. Perquè són els escarabats els que estan amagats sota i darrere les flors. Perquè aquests escarabats són el reflex del sector obscur de la nostra societat. El sector que com els escarabats s’aprofiten de la dissort dels demés, alimentant-se de la carronya.
    Per tant a diferència del que puguin pensar altres companys crec que aquest canvi “pertorbador” pot servir com a avis de Lynch cap a l’audiència per dir que el que continuarà no serà bonic i que es preparin per al que ve. Per tant aquestes primeres imatges fan la funció d’exposar la idea principal del que vindrà a continuació. Per tant ens mostra el que Lynch possiblement critica a la pel·lícula, el sector obscur de la societat.

    M'agrada

  9. A l’últim comentari ens vam quedar al minut 1:25, que és on començarem avui la tercera i última part de l’anàlisi de “Blue Velvet”. L’última escena que vam veure va ser quan l’home que regava la gespa caigué desplomat després del que suposem que era una apoplexia.

    Arran d’aquella escena la tensió va acabar i va regnar la calma un altre cop. La primera imatge que considerem de la tercera secció és una on surt la mànega expulsant lliurement l’aigua, si abans havíem dit que l’aixeta a punt d’esclatar era una metàfora de que la tranquil·litat té molta pressió a sobre i esclatarà, doncs, aquest primer pla de l’aigua sortint és l’escena que ens indica que això ja ha succeït, la pressió s’ha alliberat.
    Ara que torna la pau, comença una escena que mostra un contrast evident, l’home està estirat a terra després de l’incident i s’inicia un pla general on surt un infant i un gos, el gos beu aigua de la mànega i l’infant simplement passeja. Com bé diu la Judith fa un contrast entre la crua realitat i la ignorància que caracteritza a algunes persones, ho podem anomenar el món feliç. Mentre que a la següent escena ja deixa de sonar la música que ens acompanyava des de l’inici, canvia l’angle i fa una panoràmica per tota l’herba i va fent zoom com endinsant-se en el profund, el soroll de selva comencen a fer-se més sonors i de cop i volta ens apareixen uns escarabats excavant la terra. Aquesta escena, com bé diu la Carla Fernández, dona pas a la concepció d’un altre món, la part oculta de la societat i que contrasta amb el concepte anterior de món feliç.

    Com a conclusió final de la pel·lícula podríem dir que per tal d’entendre el que hem vist cal fixar-se molt en totes les escenes , ja que el que ens ha volgut transmetre David Lynch no es trobava solament en les imatges, sinó en un conjunt de plans, sons, transicions i inclòs algun angle que ens crea la trama de la història.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s