1.1 La importància de la comunicació audiovisual en la societat.

Vivim en temps de canvis. L’espectador s’ha transformat en productor de continguts, el consum de mitjans audiovisuals via internet s’ha disparat els últims anys i els continguts amateur es multipliquen i ja competeixen amb els professionals. El 35% de la població contracta serveis a la carta per crear els seus propis horaris de programes, sèries, pel·lícules, etc. En resum, l’avenç de les tecnologies de la informació i la comunicació ha provocat que el contacte amb els audiovisuals s’hagi multiplicat els últims anys, fins al punt que avui dia parlem de sobreestimulació, o fins i tot de sobre informació; quan precisament els problemes relacionats amb aquesta última, tradicionalment es donaven per mancança, no pas per excés.

Aquest nou paradigma té una part positiva i una altra negativa que també hem d’atendre: la pluralitat d’informació garanteix les democràcies de les societats, però els diferents poders (governs o empreses) acostumen a tenir vincles molt estrets amb els mitjans, i no només amb els tradicionals.

Aquests “nous mitjans” de comunicació, com per exemple alguns consideren les xarxes socials, han limitat el poder que els mitjans tradicionals disposaven, però al seu torn, també han fet que aquests perdin independència i depenguin més dels governs i empreses privades que els subvencionen. Una hiperinformació pot democratitzar algunes qüestions, però també pot conduir a un infraconeixement, o el que es coneix com efecte polseguera. És a dir, que disposar d’una connexió a internet no és sinònim d’un major coneixement, i com tot, s’ha de saber utilitzar.

D’aquí la gran importància que pren la Comunicació Audiovisual en la societat o l’assignatura Cultura Audiovisual en el currículum de batxillerat. És indispensable que els que convivim en aquesta nova societat, tinguem una cultura crítica suficient i necessària, i que automàticament l’apliquem al consumir informacions, ficció, entreteniment o publicitat.

En una web que us recomano consultar, l’eduCAC (web educativa del Consell de l’Audiovisual de Catalunya), trobarem la següent reflexió:

“us heu plantejat mai fins a quin punt sou amos dels vostres pensaments? Les nostres preocupacions envers la realitat no sempre les escollim nosaltres mateixos. La televisió, el cinema i internet són elements que poden influenciar les nostres inquietuds, interessos o preocupacions sobre temàtiques determinades.”

Això lliga directament amb el concepte d’Agenda setting o Agenda temàtica:

“Els temes escollits pels mitjans de comunicació, el temps de duració que hi dediquen, la intencionalitat i com es mostren les notícies no és quelcom arbitrari. Aquestes decisions poden estar determinades per diferents factors: des dels interessos empresarials del mitjà de comunicació fins a la seva línia editorial o ideològica, passant per les estratègies de cerca de la màxima audiència. Internet va aconseguir que poguéssim intervenir, o almenys tenir una major influència, en l’agenda temàtica dels mitjans. Amb les nostres publicacions a les xarxes socials, a webs i a blogs propis, i amb les nostres interaccions amb els continguts, tenim una porta d’accés a la selecció de l’agenda. Però alhora, aquestes plataformes també tenen els seus sistemes de filtre dels continguts.”    

Però també podem fer-ne una lectura més positiva, els últims 150 anys hem viscut en una economia de la informació basada en esquemes de producció industrial (els qui produïen havien de trobar la forma d’obtenir diners per pagar totes les despeses), ara hem passat a la producció social. Tal com ens comenta Yochai Benkler en la conferència La nova economia de codi obert , això ha suposat un “canvi radical en la forma en que la producció i intercanvi d’informació és capitalitzada”. La forma en que el capital sorgeix és una conseqüència de tots. Qualsevol persona connectada pot produir informació, coneixement i cultura. Per primera vegada des de la Revolució Industrial, els mitjans de producció més importants és troben en mans de la població, a més a més, aquests són prou sòlids: funcionen les 24 hores del dia els 7 dies de la setmana; estant disponibles des de qualsevol racó del món i donen servei a milions d’usuaris en qualsevol moment.

Ens trobem davant un sistema descentralitzat de producció social, produït bàsicament per compartir i intercanviar (no has de demanar permís com ho faries en un sistema basat en la propietat). La informació i la comunicació flueixen per sí soles i ens assenyalen quins són els problemes interessants. Tothom que estigui disponible i és bo per alguna cosa, pot aportar; precisament per aquest motiu també cal estar preparat:

“xarxes socials asaltant la indústria musical; software lliure i de codi obert apropiant-se de porcions del mercat de Microsoft; skype amenaçant potencialment les companyies tradicionals de telecomunicacions; Wikipèdia competint amb les enciclopèdies en línia. Però també, és una nova font d’oportunitats de fer negoci”(Yochai Benkler)

Les noves tecnologies poden propiciar una cultura més crítica; per un altre costat, si és o no autoreflexiva, ja depèn de l’ús que cadascú li doni. Qualsevol fet o notícia és comentat o criticat al web a l’instant. El control que tradicionalment alguns estats han tingut sobre institucions mediàtiques, avui, es pot fer més difícil gràcies a la xarxa, ja que qualsevol filtre que s’imposi, pot ser evitat per un altre que desprograma automàticament l’imposat. Per un altre costat, pot donar-se el que es coneix com a la teoria de la diferència de coneixements que condueix a una fractura o bretxa digital. Qui té accés a la xarxa, als dispositius i al coneixement, té el poder i qui no, queda fóra…

ACTIVITAT 1 A L’AULA: Parlem entre tots de les diferències que hi ha entre els conceptes Informació i Comunicació.

A continuació trobareu 2 articles relacionats amb l’apartat i que haureu de llegir en profunditat. El professor us en farà un resum introductori i el proper dia de classe els comentarem.

  • Article 1: CASTELLS, M. Comunicación, poder y contrapoder en la sociedad red. Los medios y la política. Revista Telos nº 74. gener-març de 2008) PDF aquí.
  • Article 2: PEDRET. C Vius en una bombolla i no ho saps: Les xarxes socials ens ajuden a estar més connectats però també ens aïllen d’allò que no ens agrada. Catalunya Ràdio. Enllaç aquí