Dallas Buyers Club

Treball d’investigació i reflexió relacionat amb la pel·lícula:

Dallas Buyers Club (Jean-Marc Vallée, 2013)

Àrea: tutoria, sanitat, ciències, química, ciències socials, geografia, història i filosofia.

Cicles formatius: Cures Auxiliars d’Infermeria, Farmàcia i Parafarmàcia, Domumentació i Administració Sanitàries, perfil professional Gestió de Dades, Laboratori clínic biomèdic, Fabricació de Productes Farmacèutics, Biotecnològics i Afins i Química industrial.

Batxillerat científic.

Graus universitaris: Farmàcia, Bioquímica, Ciències biomèdiques, Medicina, Biologia, Filosofia

Cursos: 1r i/o 2n (en grups de 2-4 persones o individual).

(El següent treball pot utilitzar-se lliurement, tant per a un ús de consulta personal com per a realitzar activitats a l’aula; pot també copiar-se el contingut per a lliurar-lo als alumnes en el suport que es consideri més avinent i ajustar-lo a les necessitats del grup-classe. En cap cas pot copiar-se el contingut per penjar-lo en una altra web o publicar-lo en qualsevol suport)

PRESENTACIÓ

La pel·lícula Dallas Buyers Club està inspirada en fets reals, narra la història de Ron Woodroof, un electricista de Dallas d’uns 45 anys que és diagnosticat de sida el 1985.

En el diagnòstic li donen una esperança de vida d’un mes, a part que no li ofereixen masses opcions de tractament. De forma clandestina, aconseguirà les pastilles que recepten als malalts amb sida, però se n’adonarà que aquestes en comptes de curar o estancar la malaltia encara l’agreugen.

Decideix fundar un club de compradors seropositius de fàrmacs a Dallas, malgrat que aquests no estan aprovats per la Food and Drug Administration (FDA), l’entitat que decideix quins fàrmacs es venen i subministren a EUA i quins no. Això provocarà que Ron hagi de compaginar la seva supervivència amb disputes amb la FDA i problemes amb la justícia.

A part de l’interès que la història per se desperta, el llargmetratge ens presenta una bona reflexió de la investigació clínica i el desenvolupament de fàrmacs.

Part 1: la malaltia. (2 punts)

1.1 Realitza un cronograma de l’epidèmia de la sida, des de la seva aparició fins a l’actualitat. Intenta incloure-hi el nombre d’afectats i de morts.

1.2 Esperança de vida en l’actualitat d’un malalt de sida i tractaments.

1.3 Busca informació sobre els clubs de compradors: història, característiques i presència actual.

1.4 La sida continua avui dia sent un estigma social?

Part 2: farmacologia. (6 punts)

2.1 Fes una graella amb tots els fàrmacs citats en la pel·lícula i descriu la seva composició. Aquesta també ha d’incloure informació respecte a si encara es troben en el mercat, per a què serveixen, i quins son els seus efectes secundaris.

2.2 Què entenem per bioètica de la investigació en humans?

2.3 Quines són les agències que regulen l’accés i aprovació de medicaments a EUA? I a la UE, Espanya i/o Catalunya?

2.4 En la pel·lícula ens trobem que els malalts són tractats de dues maneres. Una d’elles és l’assaig clínic amb zidovudina (AZT) enfront una altra que és de placebo. Què entens per utilitzar el placebo en assajos clínics? Per què ho fan? Per què Ron se sent ofès pel fet que donin placebo a malalts greus?

2.5 Ron opta per obtenir AZT de forma il·legal a través d’un treballador de l’hospital. Per què no li funcionarà el tractament?

2.6 Quins fàrmacs li oferirà el metge mexicà?

2.7 En un dels diferents registres que fan al club d’en Ron, aquest li explica a l’agent responsable que unes pastilles que li vol requisar són per tractar la seva demència. De quines pastilles estem parlant? A quin tipus de “demència” ens referim? N’existeix alguna vinculada al VIH? Si la resposta és positiva, explica la simptomatologia.

2.8 El metge que atén Ron a Mèxic, el Dr.Vass, li parla també del fluconazol. Què és? Per a què s’utilitza? El 1986 el fluconazol encara no estava aprovat per la FDA. Quan va aprovar-se? S’utilitza habitualment avui dia?

2.9 Què entenem i què fan els antirretrovirals?

2.10 La Dra. Saks representa el metge que vol el millor pel pacient, per això consent el club de compradors; d’altra banda, el Dr. Sevard exemplifica la figura de l’investigador, el seu objectiu principal és aconseguir un estudi fiable per determinar l’eficàcia d’un fàrmac. Amb qui et sents més representat? Per què? Quines pressions reben els dos de la indústria farmacèutica? Per quin motiu, suggereixen la dimissió de la doctora?

Part 3: la sida i la societat. (2 punts)

3.1 El mateix Ron Woodroof, en la vida real i en la pel·lícula, perd les seves amistats al ser diagnosticat de sida en 1986. Consideres que avui dia continua passant?

3.2 Com hauries reaccionat si et trobessis en la mateixa situació d’en Ron en l’escena del supermercat?

3.3 Quins tòpics trenquen (en relació a la malaltia) els personatges de Ron i Lyon?

3.4 Fes una redacció reflexionant envers fins a quin punt un malalt ha de disposar d’autonomia per decidir el seu tractament, especialment en malalties greus.

OBJECTIUS

• Conèixer aspectes genèrics de la malaltia de la sida.
• Promoure la prevenció de VIH i prendre’n consciència.
• Assimilar postures de respecte i tolerància cap a les persones infectades.
• Introduir-se en el context social dels inicis de la sida.
• Comprendre els principals aspectes implicats en el disseny d’assajos clínics i reflexionar vers les dificultats d’implantació eficaç.
• Entendre els processos de desenvolupament de fàrmacs i els obstacles per a la seva comercialització.
• Comprendre les relacions laborals que s’estableixen entre indústria farmacèutica, metges i investigadors.
• Interessar-se per la bioètica i els comportaments que s’haurien d’exigir dels professionals mèdics cap als pacients.
• Potenciar un ús responsable dels medicaments.
• Comprendre el rol de les agències gobernamentals reguladores de medicaments.
• Identificar les diferents vies de transmissió del VIH.
• Reflexionar sobre la importància de la col·laboració entre països en la recerca de vacunes contra el VIH.
• Potenciar un esperit crític.