Una de les primeres coses que s’ensenyen quan parlem de “pensament audiovisual” o elements relatius a la “percepció audiovisual” és la diferència entre veure i mirar.
Veure, tothom ho fa; mirar, s’ha d’entrenar. Mirar és quan hi veiem d’una forma productiva, reflexiva i analítica. Si volem crear una imatge de qualitat, o bé saber apreciar el valor d’aquesta, hem d’aprendre a mirar.
Un exemple podria ser, quan guionistes envien sinopsis i/o guions a productores. Els especialistes de les empreses analitzen la seva proposta i en aquell text, intenten veure-hi imatges, més que llegir paraules.
Aprendre a mirar no depèn només de la vista, al mateix nivell: la imaginació, el coneixement i la sensibilitat hi intervenen. Dit d’una altra manera, el “lector” d’una imatge ha de tenir un rol més actiu que el d’una novel·la, per exemple. Per tant, l’espectador de les imatges no és només un subjecte passiu, n’és creador actiu.
Un altre exemple seria la pintura surrealista abstracta; alguns en aquestes no hi veuen res, fins i tot creuen que aquell quadre el podria haver pintat un nen de 3 anys; d’altres hi veuen una creació única que comunica milers d’idees, fins al punt d’estar disposats a pagar centenars de milers d’euros, o fins i tot milions per aquella obra. La lectura d’imatges requereix un entrenament.
Per un altre costat, de la mateixa manera que no podem desprendre’ns dels nostres ulls, tampoc ho podem fer del nostre context cultural. Qualsevol imatge està sempre impregnada de l’entorn sociocultural de l’autor, i això ho hem de tenir sempre present i aprendre-ho a interpretar i detectar.
Si aneu a Berlín, un dels murals més visitats que es troben en el famós mur, és el que trobareu a continuació. Aparentment hi podem veure dues persones fent-se un petó; però si llegim la història d’aquest mural, coneixem una mica més què significava l’URSS i la simbologia del mur de Berlín per la ciutat i tota l’Europa occidental i oriental, entendre’m més qüestions i apreciarem el seu valor simbòlic. El beso más famoso del mundo, enllaç article aquí.
Hi ha moltes teories sobre la percepció visual, potser una de les més conegudes és la relacionada amb les psicologies de la forma, o coneguda com a teoria/es Gestalt. Un dels descobriments més importants de la teoria de la Gestalt va ser que és impossible percebre un objecte aïllat, perquè sempre aquest es relaciona amb un fons, i aquest últim pot alterar el significat. Fons i figura sempre interactuen: 
Relacionat amb aquesta teoria hem també d’atendre que cada cultura pot percebre la realitat d’una manera diferent, i per tant, en funció de la pertinença a una altra, els significats de la imatge poden variar. Un bon exemple en podria ser el que se’ns explica en aquest article; mireu d’extreure’n alguna conclusió: El fracaso de Mujer maravilla: ¿una cuestión de género?, enllaç aquí.
Per un altre costat, trencar estereotips i aconseguir un èxit internacional, pot ser un bon repte que s’ha demostrat que tampoc és impossible; Bend it like Beckham (2002) n’és un bon exemple. Prova que malgrat el que comentàvem abans, està comprovat que certs missatges poden esdevenir universals, o com a mínim, poden funcionar en diferents imaginaris personals, independentment de la cultura i els estereotips. En parlarem en més profunditat en algun apartat posterior, i en concret en una Activitat a l’aula relacionada amb la Pietat.
ACTIVITAT 4 A L’AULA: Llegeix els següents articles. El primer, és el capítol “La Pietat” del llibre Imatges del silenci. Motius visuals en el cinema d’en Jordi Balló, Ed. Empúries (2000). El segon, és un resum d’aquest mateix capítol que us ha fet el vostre professor, citant nous exemples, acompanyats d’imatges i altres reflexions relacionades amb aquest excel·lent capítol i que us servirà per acabar de comprendre tot el que Balló ens vol explicar. Pel dia que us indiqui el professor, haureu de portar entre una i dues imatges JPG, que corresponguin al fotograma d’una pel·lícula i siguin un clar exemple del que es tracta en aquests. Ho haureu d’argumentar amb les vostres paraules.
BALLÓ, J. (2000) Imatges del silenci. Motius visuals en el cinema (Capítol: La Pietat). Barcelona: Empúries. Enllaç PDF aquí.
ESTANY, O (2017) Resum i reflexió capítol La Pietat d’Imatges del silenci d’en J.Balló. Enllaç aquí.
