El cinema no deixa de ser un mass media (mitjà de comunicació de massa) dins el grup de mitjans audiovisuals. Més enllà dels problemes i virtuts que aquesta característica pugui comportar, té la capacitat de fer arribar informació, reflexió o entreteniment a un gran públic; d’una forma: institucional, espectacular (des d’un punt de vista d’un atractiu estètic), sincrètica i asimètrica.
Però per un altre costat, no hem d’oblidar un parell de qüestions. La primera, que el cinema és una activitat artística. I la segona, que també forma part de la tradició investigadora catalana com a vehicle comunicador d’idees, expressió de la creativitat humana i eina d’aprenentatge i socialització.
En un moment on la Cultura està força maltractada, institucions consideren aquesta un simple afegitó, destacar i revisar el treball d’autèntics experts en temes que ajuden a subratllar el potencial d’aquesta, és imprescindible.
Una tesi doctoral no deixa de ser un treball que ens ajuda a entendre millor el món en el qual vivim, en aquest cas a partir del cinema. L’art té la capacitat de canviar (a millor) una societat, cosa que la política tot sovint difícilment aconsegueix. El cinema, com deia Issona Pasola en rebre el Goya per Pa negre, “sempre va una passa endavant de la societat”, o com a mínim, aconsegueix això tan important per a qualsevol investigació, fer-la dubtar. Al seu torn, i a causa de l’alt grau d’aprofundiment de les tesines, aquestes ens ajuden a ser millors en un futur. Professionals altament qualificats hi dediquen part de la seva vida, i és de rebut, reconèixer la seva tasca. És una llàstima que no tinguin més presència en altres mass media.
El que molta gent desconeix, és que moltes de les tesis doctorals publicades, poden consultar-se. Constantment desaprofitem el potencial pedagògic que tenen aquestes.
A continuació és mostren 5 exemples de tesis doctorals que giren al voltant del fantàstic món del cinema i que podeu llegir en línia.
- Salvadó, A (2013) Estètica del paisatge cinematogràfic:el découpage i la imatge en moviment com a formes de representació paisatgística. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.
La concepció occidental del paisatge sempre ha anat estretament lligada a la seva representació pictòrica. Tenim un imaginari paisatgístic que ha condicionat una part important de les reflexions estètiques al voltant d’aquest. La tesi planteja els principis per una estètica del paisatge cinematogràfic, fonamentada en les dues grans particularitats tècniques del cinema: el découpage i la imatge en moviment. Aquesta proposa un diàleg entre cinema, pintura i literatura a partir d’una revisió històrica del découpage paisatgístic i del paisatge en moviment. S’observa com el cinema reescriu formes paisatgístiques que estaven disseminades en els altres arts.
- Claveras, M (2006) Crist en el cinema (La passió de Jesucrist en el cinema espanyol dins el context cinematogràfic mundial). Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.
Estudi sobre la figura de Jesucrist en el cinema espanyol però també internacional. Es centra en com s’ha tractat la seva vida: la figura, la missió i sobre tot la passió, mort i resurrecció. Un dels temes, sens dubte, més tractat en la història de l’art. Indirectament s’aborda també l’anàlisi del cinema religiós realitzat fins al moment.
- Zabalbeascoa, P. (2010) La Oralidad perdida: o cuando el texto escrito es más oral que el audiovisual: el caso de Trainspotting
Arran de l’anàlisi de l’adaptació cinematogràfica de la novel·la Trainspotting, es reflexiona sobre la diferència entre qualitat literària i adequació a la norma gramatical, d’una banda, i entre convenció artística i realitat sociolingüística, per una altra. S’exposa que l’obra escrita pot arribar a reflectir trets extrems d’oralitat, amb més precisió o creativitat, que l’obra audiovisual, sobretot quant a la versió doblada. S’han comparat dades amb d’altres estudis com A Clockwork Orange (en la versió escrita i audiovisual), amb conclusions similars. Una de les raons que s’estudien per explicar aquest fenomen, és que l’espectador té un temps molt més limitat per familiaritzar-se amb la proposta lingüística.
- Vilaró, A. (2015) La Carícia del cinema: figures de l’amor i de l’alteritat al cinema francès després de la modernitat. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.
Estudi de la representació de l’amor i l’expressió gestual al cinema francès elevant el gest a màxima expressió de la imatge. La tesi planteja una dialèctica constant de “proximitat i d’exterioritat”, i refusa tota tematització, possessió i totalitat del visible. “¿Quina és la lògica d’una mirada la direcció de la qual ve determinada per la significança i la infinitud de la imatge a venir?”: imatge/paraula, camp/fora de camp, pla/contraplà, pla fix/moviment de càmera, ràcord/tall. Exposa les principals línies d’autors que han mantingut l’interès pel relat.
- Ferret, J. (2010) L’efecte hipnòtic en el cinema postmodern. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.
L’autor ens ofereix una anàlisi del discurs postmodern a través de la categoria estètica que anomena “allò sinistre” o das unheimliche. Es centra en les diferents representacions de l’inconscient i les seves metàfores, així com la vessant de la hipnosi aplicada al cinema, i la dels efectes hipnòtics d’aquests “fantasmes i ombres”. Exemplifica les seves postures amb diferents pel·lícules que van des de Psicosi fins a Fight Club, passant per Memento o In the Mood for Love. Un autèntic plaer per amants del cinema, siguin clàssics o postmoderns.
2 pensaments sobre “Cine i tesis doctorals”