RECURSOS TEÒRICS U4:
INTEGRACIÓ SO-IMATGE EN LA CREACIÓ AUDIOVISUAL
1. Obligatoris de lectura i estudi (optatiu entregar resum de 2 pàgines):
– El sonido en el cine pp. 2-25. (Laurent Jullier, ed: Paidós) Enllaç PDF AQUÍ.
Cap.1: Algunas referencias históricas.
Cap. 2: Prácticas sonoras en el cine.
Cap. 3: El universo sonoro. Como orientarse.
– Integración sonido-imagen – Cultura Audiovisual pp. 47-60. (Anònim, Llicència Creative Commons) Enllaç PDF AQUÍ
2. Lectura optativa d’ampliació (optatiu entregar resum juntament amb els anteriors).
Cap. 3 Géneros musicales y Cultura Audiovisual: música, cine y autores; del llibre La música en el lenguaje audiovisual. Aproximaciones multidisciplinares a una comunicación mediática. (Teresa Fraile y Eduardo Viñuela, ed: Arcibel Editores s.l, 2012). Enllaç PDF AQUÍ.
(Nota: Els PDF inclosos en aquesta web i que pertanyen a obres alienes, són obres totes elles ja distribuïdes i emeses per diferents mitjans i suports. La seva inclusió es realitza a títol de cita per a l’anàlisi, pràctica, comentari o judici crític. Aquest “ús” només es realitza amb finalitats docents o d’investigació. No es permet la seva redistribució per a qualsevol altre mitjà.)
ACTIVITAT I: BANDES SONORES. Plantilla de l’Arch Stanton descarregable aquí.
ACTIVITAT II: TEST SONORITZACIÓ. Enllaç aquí.
Aclariments:
FUNCIONS MÚSIQUES EN UNA OBRA AUDIOVISUAL DE FICCIÓ:
En funció de el paper que exerceix la música, podem trobar tres tipus en una obra audiovisual de ficció: objectiva, subjectiva, descriptiva.
La música objectiva té un missatge propi i no dóna lloc a masses interpretacions. Ens transporta a l’època, utilitza instruments associats a l’acció o la localització, etc Pot formar part de l’acció de forma real (diegètica).
La música subjectiva és aquella utilitzada per donar intensitat dramàtica a una escena. Té un paper bàsicament emotiu, expressa sentiments i estats d’ànim (acostuma a ser extradiegètica).
La música descriptiva ens intenta transmetre coses del món real que van més enllà de la música. Pot transmetre efectes o sons de la natura. Pot acompanyar un personatge per a definir-lo millor (pot ser diegètica o extradiegètica).
És important saber que una mateixa composició musical, depenent del missatge, pot realitzar més d’una funció.
DIFERÈNCIES ENTRE MÚSICA DIEGÈTICA I EXTRADIEGÈTICA:
Diegètica: la música forma part de la narració a partir d’un element (està dins l’acció). Per exemple, sona la música en la ràdio d’un cotxe o un tocadiscos de vinil. Exemple aquí.
Extradiegètica: la música no forma part de l’acció. No hi ha cap element de la qual aquesta sorgeixi. Simplement sona i acompanya l’acció. Exemple aquí.
