Tradicionalment s’ha associat Internet a la pirateria, i en definitiva, a l’enemic del cinema. És evident que la “litúrgia” de treure una entrada a la taquilla, seure en una butaca i compartir una experiència amb un nombre indeterminat de desconeguts, no és comparable al que poden oferir altres plataformes. Però les últimes tendències fan pensar que molts ja veuen la xarxa com un col·laborador i una oportunitat, més que no pas com un obstacle, sense obviar les descàrregues il·legals de pel·lícules.
Amb aquestes qüestions entraríem en un debat molt llarg, on dins el mateix món del cinema hi ha partidaris i detractors; però no està de més plantejar-se si hem de continuar mesurant el nombre d’espectadors únicament per les xifres de taquilla, quan el cinema ja no està vinculat exclusivament a les sales.
Els lligams entre televisió i cine -per sort o desgràcia- cada cop són més forts, a causa de lleis que obliguen a les productores de TV invertir en el cinema, i als beneficis que veuen aquestes en les noves finestres d’explotació. Intuïm que comença a néixer una cooperació multi suport Internet-TV-Cinema que serà difícil de dissociar. Però això també pot beneficiar al “cinèfil” qui -com es demostra al final d’aquesta entrada- pot començar a gaudir de cinema en línia, de forma legal i gratuïta.
Si atenem a la dada que un 20% de produccions cinematogràfiques no s’arriben a estrenar, nous exhibidors i petites productores veuen també en la xarxa una oportunitat de donar a conèixer i promocionar les seves creacions; al seu torn, aquesta també pot reduir la dependència econòmica dels canals de televisió.
En resum, per alguns l’aparició de noves plataformes per Internet és un peatge massa gran que s’ha hagut de pagar, amb conseqüències com el tancament de sales; d’altres ho veuen com una situació inevitable a causa de l’excés d’aquestes. Sigui com sigui, el cinema segueix viu (tant a sales com a noves formes d’exhibició) i hem d’aconseguir que així continuï sent.
Encara no és prou conegut, però tal com podem veure a continuació, a Internet també podem trobar-hi pel·lícules sense necessitat de descàrrega, gratuïtes i de forma legal; sigui perquè una televisió ha comprat els drets i un cop explotada la pel·lícula la penja durant uns dies a la seva web per atraure més internautes; els drets del film han expirat o són pel·lícules descatalogades; perquè el canal de TV és propietari en gairebé la seva totalitat dels drets; o simplement són creacions que no han arribat a estrenar-se ni s’han venut a cap televisió, l’única sortida pels autors és penjar-les perquè algú pugui gaudir-ne.
1. TV3 – Pel·lícules a la carta.
A la pàgina web de TV3 podem trobar-hi pel·lícules que s’han emès recentment a la carta; senceres, gratuïtes, legals, i en aquest cas, en català. Durant uns dies el canal disposa dels drets d’emissió per internet.
2. Cine en TVE.
Exactament igual que TV3 és el cas de TVE. Recordem que en alguna d’aquestes pel·lícules el mateix canal de TV ha format part de la Producció Executiva. En la web de TVE, dins les seccions de Cine en TVE o Versión española podem trobar-hi pel·lícules, un cop més gratis, a la carta i de forma legal; en aquest cas, en castellà. A continuació tenim un exemple: Truman (Cesc Gay, 2015) i Arrugas (Ignacio Ferreras, 2012)
3. FILMON.
FilmOn és una plataforma semblant al que entenem per vídeo sota demanda, tipus Netflix. Però en aquest cas s’ofereix de forma gratuïta una part del catàleg (anar a la pestanya Free) Malgrat que les pel·lícules es veuen interrompudes per publicitat i les imatges són en baixa qualitat podrem trobar-ne un munt.
4. Youtube.
Com és sabut, a part de tots els vídeos que qualsevol usuari pot pujar, Youtube avui dia funciona també com una plataforma de vídeo sota demanada, on pots veure qualsevol pagant un import. Però també podem localitzar títols de domini públic, és a dir, aquelles obres on els drets han estat donats o ja no estan protegides pels drets d’autor. En aquest sentit podem trobar-hi alguns títols clàssics com Metropolis (Fritz Lang, 1927) o El Gabinet del Dr. Caligari (Robert Wiene, 1920)
5. Archive.org
Un dels millors repositoris de cinema lliure de drets, ben catalogat i amb una quantitat de títols considerable és Archive.org. Aquesta videoteca digital és gestionada per una organització sense ànim de lucre. També podem trobar-hi de forma gratuïta: llibres, música,… L’arxiu audiovisual, a part d’altre material, hi ha més de 5.000 pel·lícules sense drets d’autor (a part, també s’hi poden trobar produccions més recents, finançades amb crowdfunding) A continuació tenim 3 exemples: 97 pel·lícules classificades com a Film Noir (cinema negre), 475 de Ciència-Ficció i 292 de Comèdia.
One thought on “Cinema en línia, gratis i legal”