Glossari: Vocabulari bàsic audiovisual

A continuació, un glossari de termes relacionats amb la matèria Cultura audiovisual de batxillerat i en concret amb la unitat 3, la Imatge en moviment.

Aquest vocabulari bàsic s’ha confeccionat a partir del llistat que recomana consultar l’XTEC i els responsables de les PAU. S’ha reduït una mica per facilitar l’estudi (fent una selecció dels termes més importants) i polit; al seu torn, he inclòs altres termes que considero importants i no apareixien en l’original.

Per alumnes que facin la selectivitat es recomana consultar el llistat complet que podreu trobar clicant aquí.

A

Accessoris. Conjunt d’elements que completen una escena o un decorat; en té cura l’ajudant del director artístic. Hi ha també els accessoris de la càmera cinematogràfica, dels quals se n’encarrega l’operador en cap o el seu ajudant.

Acció alterna. Forma de muntatge que presenta dues seqüències que s’alternen de manera simultània a mesura que progressa l’acció, fent-la evolucionar.

Acció continuada. Manera de fer progressar la narració cinematogràfica sense interrupcions ni salts enrere.

Acció paral·lela. Forma de muntatge que presenta de manera alterna el que està succeint en dues o més escenes distintes dins la mateixa acció, i que o bé es complementen, o bé l’una puntua l’altra.

Actor’s Studio: Associació d’actors professionals nord-americans destinada a la formació. Fundada l’any 1947 a Nova York. És l’acadèmia més famosa d‘actors i actrius de la Història del Cinema.

Adaptació. Operació literària que consisteix a traslladar un text original (com ara un conte, una novel·la, una peça teatral) al cinema, mitjançant un guió literari adequat al llenguatge de la pantalla.

Ajudant de direcció. Persona que assessora, amb el guió a les mans, el director i realitzador; coordina l’acció dels extres; supervisa el treball dels diferents tècnics; confecciona en tot moment el desglossament, etc.

Ajudant de producció. Persona que representa durant el rodatge el cap de producció del film. Té la responsabilitat d’elaborar per l’endemà una mena d’ordre del dia (full de rodatge), en el qual s’especificaran les escenes i els plans que s’hauran de rodar, les persones que hi intervindran, els llocs on caldrà estar o anar; horaris, utillatge precís, etcètera.

«Amateur». Nom donat al realitzador afeccionat, no professional, de films normalment en formats subestàndards. L’amateurisme és un camí per a perfeccionar la tècnica i el llenguatge del cinema, i per tant, una pràctica que pot conduir al professionalisme. El seu no condicionament comercial li permet d’experimentar i d’actuar amb una gran llibertat creativa, i és un món específic, diferenciat totalment del professional.

Ambientació. Activitat que consisteix a crear o reconstruir una realitat que convé als interessos del rodatge mitjançant la sintonia d’elements com el vestuari, la decoració, la música, els intèrprets elegits, el maquillatge, el color confegit a l’escena, el tractament fotogràfic, etcètera.

Angulació. Diferencia que hi ha entre el nivell de la presa i l’objecte o figura humana que es filma. Quan el nivell primer coincideix amb el centre geomètric de l’objecte o bé amb la mirada de la figura humana, aleshores l’angulació és normal; si la càmera és inclinada, aleshores l’angulació també ho és i el pla que s’obté és inclinat. Hi ha també angulacions contigües, corresponents, etcètera, segons la manera com es fa correspondre un pla amb un altre.

Animació. Creació del moviment mitjançant una sèrie d’imatges fixes preses fotograma a fotograma, les quals n’aniran reproduint les distintes fases. Aquestes imatges poden ser d’objectes, de ninots, de plastilina, de collages, etcètera.

Anticlímax. Moment de baix interès o emoció en l’acció del film, que segueix el desenllaç a manera de complement o d’aclariment; no sol ser gaire habitual.

Argument. Història o assumpte que tracta el film a partir d’una idea esquemàtica o general. Pot ser original o bé adaptat d’una altra obra. Sinopsi, tractament, continuïtat i guió tècnic són les quatre fases de creació d’un argument, tot i que no sempre se segueix fil per randa aquest mètode tan ortodoxe.

Argumentista. Persona avesada en la redacció de l’argument d’un film, tant si és original com si prové d’una obra teatral o literària. Arquitecte-decorador.

Asincronisme. Efecte que es produeix quan no concorden el muntatge visual i el sonor; o sia, hi ha un desfasament entre el qual veiem i el que escoltem.

«Attrezzista». Persona que té cura de l’«attrezzo», es a dir, de tots els detalls de la decoració de l’espai o escena dissenyats i previstos pel director artístic. Treballa en estreta col·laboració amb el regidor.

«Atrezzo». Conjunt d’instruments, estris i tota mena d’objectes que s’usen en decoració; en té cura l’«atrezzista».

B

«Background». Fons d’un escenari o d’un decorat.

Banda d’efectes. Banda magnètica separada que ha d’anar sincronitzada amb la imatge per a l’obtenció del “màster de so”, o banda completa de so o mescla final; conté només els efectes, els sorolls, etcètera.

Banda d’imatge. Zona de la pel·lícula que conté els fotogrames.

Banda de so. Zona de la pel·lícula que conté el so del film, o sigui, el resultat de la mescla de les bandes separades de diàlegs, música i efectes.

Biopic: Pel·lícula biogràfica. El biopic és un subgènere de ficció que es caracteritza per narrar i reconstruir aspectes de la vida d’un personatge real.

«Blimp». Caixa metàl·lica amb obertures dins la qual s’instal·la la càmera de filmar amb la finalitat d’esmorteir el soroll produït pel motor d’accionament; es fa servir en les filmacions amb so directe.

C

Cacera de bruixes. Terme encunyat a Hollywood que fa referència a la persecució de persones amb ideologia comunista o sospitoses d’aquesta a la indústria cinematogràfica.

Cadència. Velocitat que duu la pel·lícula en la càmera o en el projector, normalment a 24 imatges per segon; quan es filma per a la televisió, és de 25 Camascopi. Càmera de vídeo.

Cameo: Pràctica cinematogràfica que consisteix en un paper cinematogràfic d’interpretació curt, però tot sovint de certa importància. Moltes vegades és interpretat per un actor o actrius consagrats, però no acostuma a sobrepassar una escena. La intenció és prestigiar el film tot mostrant explícitament el suport dels actors/actrius famosos en la pel·lícula.

Càmera accelerada. Efecte que es produeix quan es filma a una cadència inferior a la normal (24 ips). A l’hora de projectar aquest fragment, s’obté una sensació de celeritat, la qual és produïda per la cadència de filmació. Es coneix també com a càmera ràpida.

Càmera amagada o oculta. Denominació que rep una camera quan s’amaga als ulls dels possibles vianants i dels personatges que es volen captar, a fi que no s’adonin que se’ls està filmant.

Càmera lenta. Efecte que es produeix quan es filma a una cadència superior a la normal (24 ips). Quan projectarem aquest fragment aconseguirem una sensació de lentitud, la qual és determinada per la cadència de filmació. S’anomena també càmera alentida o càmera alentida.

Camp. Espai visual que pren la càmera des del punt de vista en que es troba i segons l’angle d’enquadrament. (Contracamp: Espai visual oposat a camp. Fora de camp: Part de l’espai exclosa pel camp de la càmera (= off). So fora de camp: so que prové de l’espai no mostrat pel camp.)

Cineclub. Entitat que s’ocupa de l’estudi i difusió del cinema com a vehicle cultural.

Cinefòrum. Entitat similar a un cine club, però que s’ocupa amb més preferència de l’estudi del contingut del film.

Cinema d’art i assaig. Es va denominar d’aquesta forma a un cinema que destaca per la seva capacitat d’innovació i experimentació formal. Es va emprar inicialment el terme per diferenciar les pel·lícules «artístiques» de les exclusivament comercials. Encara que no va existir mai com a moviment o tendència, va poder consolidar-se en cert moment quan algunes pel·lícules es projectaven gairebé exclusivament en determinats cinemes, anomenats d ‘«art i assaig» i que circulaven dins una xarxa de distribució pròpia. Alguns grans directors que no tenien molt a veure amb el cinema de Hollywood se’ls va relacionar amb aquest: Fellini o Bergman, entre altres.

Cinema d’avantguarda. Aquest qualificatiu abraça una immensa varietat de tendències. En aquesta categoria de films se sol incloure no només a estils tan diversos com el dadaisme, el surrealisme, el futurisme, l’impressionisme, l’expressionisme o l’abstracció, sinó l’anomenat cinema marginal o «underground». Entre el que ha caracteritzat moltes pel·lícules d’avantguarda està la recerca d’una forma poètica més pura i lliure de la lògica narrativa o l’aprofundiment en el realisme. Una figura de renom n’és Luis Buñuel.

Cinema independent. Als EUA, a partir de la dècada dels 60, la nova onada de directors format a la televisió, mostren inquietuds per fer un nou cinema, narrativament més independent, diferent produït tradicionalment per Hollywood; Cassavettes, Lumet, Mulligan o Nichols en són exemple. Molts d’ells van operar des de Nova York i van crear el cinema anomenat underground, anticomercial, antihollywood i d’avantguarda.

Cinema Underground (Cinema-subterrani). Terme encunyat per la premsa per descriure a tot el cinema marginal i de pressupost reduït, abastant aspectes importants de cinema independent.

Cinéma verité. Paral·lelament a la «nouvelle vague», molt proper a ell mateix i amb grans coincidències apareix a França el, «cinéma verité», de tendència documentalista, que busca captar la vida tal com és. Neix a partir de la necessitat d’alguns cineastes de filmar la realitat sense condicionaments. Es fa possible amb la fabricació de càmeres més lleugeres, que permeten sincronitzar al mateix temps el so. Les filmacions amb la càmera a l’espatlla, canvien molts dels principis de cinema i fan possible la improvisació. Històricament podem situar en aquest estil el cinema de Dziga Vertov, Robert Flaherty, Jean Rouch, Edgar Morin, Chris Marker, Willy Rozier, François Reichenbach, Robert Drew i Richard Leacock.

Claqueta: «Claquette». Pissarra en que s’hi fa constar a cada moment el títol del film, el director i el número del pla, de l’escena i de la seqüència que hom vol rodar. En el cas d’una repetició, el «claquista» canviarà els números que calgui. Aquesta tasca és essencial per al muntatge, ja que totes les preses s’inicien rodant primer la claquette escrita i tot seguit l’escena prevista.

Clímax. Moment de més alt interès o emoció en l’acció del film, en especial de caire dramàtic o espectacular, que es crea abans del desenllaç.

Contra camp. Espai visual simètric al camp , o sigui, el camp contrari, l’invers; és sinònim de contraplà.

Contrallum. Efecte que es produeix quan la càmera filma tenint de cara els focus de llum._

Contrapicat. Angulació que s’obté quan la càmera filma des de baix cap a dalt, i s’engrandeix l’objecte o la figura humana que pren.

Contraplà. Sinònim de contra camp.

Coproducció. Forma de produir un film unint els interessos econòmics i a voltes artístics de més d’una empresa, normalment per a fer-lo circular per diversos països.

Coreògraf. Professional de la coreografia, responsable d’aquest art, molt especialment en els films musicals, fins al punt de rodar ell mateix les seqüències que ha ideat i dissenyat totalment.

Crèdits. Títol del film, dels noms dels intèrprets, dels tècnics, etcètera, que solen aparèixer o bé al principi o bé al final de la projecció.

Curtmetratge. Film que dura menys de 30 minuts.

D

Decorat. Escenari real o artificial en el qual té lloc una acció de la història.

«Découpage». Veu francesa equivalent a desglossa- ment i a planificació

Descart. Fragment de pel·lícula que d’antuvi no s’utilitza en el muntatge i que es conserva degudament assenyalat per a futurs usos o bé definitivament arxivat; a voltes es fa servir com a cua.

Desenfocament. Manca de nitidesa o de definició de la imatge que es produeix per defectes d’enfocament, tant del projector com de la càmera; en el primer cas es pot corregir, en el segon pot interpretar-se com un efecte estètic, o bé s’utilitza per a fer desaparèixer un pla i donar pas a un altre.

Desenllaç. Moment de l’argument cinematogràfic que conduirà ben aviat al final de la història que es vol narrar; el desenllaç posa en ordre les distintes peces que han intervingut fins aleshores i prepara, doncs, el final.

Desenquadrament. Efecte que es produeix quan la imatge del fotograma queda descentrada i, per tant, n’apareix només una part, normalment a causa de defectes en la perforació o en la marxa del projector. També es pot produir durant la filmació de forma voluntària per raons estètiques o involuntària per enroscament de la pel·lícula.

Desglossament. Relació detallada de tot el que necessita el rodatge de cadascun dels plans; en té cura l’ajudant de direcció. En francès es parla de «découpage».

Diafragma. Dispositiu mecànic integrat a l’interior de cada objectiu i que, accionat mitjançant una anella exterior, permet de regular el pas de la llum. És obert, quan les condicions d’il·luminació són precàries i és tancat, quan milloren; s’anomena també iris.

Diàlegs. Frases i expressions que pronuncien els intèrprets al llarg de la narració i que constitueixen una de les parts importants del guió literari. Dialogista.

Dialogista. Persona avesada en la redacció d’uns diàlegs que s’adiguin amb el guió literari. El treball del dialogista es perllonga sovint fins al muntatge i fins i tot al doblatge.

Director. Responsable últim de la realització del film; dirigeix els intèrprets, té cura de tots els aspectes estètics i escenogràfics, controla l’equip tècnic, vetlla per l’estil i la unitat narrativa del film, el signa, etcètera. És sinònim de realitzador.

Director d’actors. Persona especialitzada en la direcció d’intèrprets, que sol assessorar en aquest camp el director o realitzador, que assaja els papers, els moviments en el mateix escenari, etcètera. No tots els directors o realitzadors dominen amb eficàcia i solvència sobrera l’art de fer moure els intèrprets, d’extreure’ls el millor de les seves possibilitats d’acord amb els personatges que han d’encarnar, etcètera; per això és convenient que siguin assistits per un director d’actors.

Director artístic. També conegut com a arquitecte, decorador o decorador en cap, és la persona encarregada de dissenyar els decorats i llur construcció, d’ambientar l’escena, de recrear un determinat clima, etcètera. Al seu servei té en primer lloc l’attrezzista i després el regidor.

Director de doblatge. Persona encarregada de coordinar el doblatge d’un film i de dirigir els dobladors o intèrprets de doblatge que presten les veus.

Director de fotografia. Conegut també com a il·luminador o operador en cap, és la persona que té cura del treball de la càmera i del conjunt de la il·luminació. Crea l’ambientació i el clima mitjançant l’ús expressiu de les llums. No sols és el responsable de la qualitat visual del film, sinó que també vetlla per i ordena els distints processos que es realitzen en el laboratori, controlant tots els treballs que s’hi fan, com ara el_ talonatge (v) i els valors cromàtics de la pel·lícula d’acord amb el director. A les seves ordres hi ha l’operador segon, els electricistes i el/la foto-fixa.

Director de producció. Anomenat també cap de producció, és la persona que vetlla per l’administració de la realització d’un film. Ha d’ajustar les despeses al pressupost previst, però alhora ha de dotar de mitjans idonis i suficients l’equip de rodatge per tal d’obtenir eI resultat proposat.

Director de la segona unitat. En els films de pressupost alt i de producció complexa és la persona encarregada de dirigir les escenes de masses, que requereixen un desplegament tecnic considerable, sempre, però, està la supervisió del realitzador.

Dissolvència. Acció d’esvair gradualment una escena, la qual cosa indica el pas del temps d’una escena a una altra, en passar d’un pla a un altre; sinònim “fosa encadenada”.

Distància focal. Es la que existeix entre el centre òptic de l’objectiu i la imatge impressionada a la pel·lícula quan l’enfocament (el subjecte) és reglat (situat) a l’infinit. A major distancia focal, menor camp visual i un engrandiment dels objectes, o sia. que va d’un teleobjectiu a un gran angular.

Distribuïdor. Persona que s’ocupa de promoure i de difondre comercialment els films; és l’intermediari entre el productor i l’exhibidor, i a vegades intervé també en els seus interessos, en les seves inversions o en el seu negoci.

Doblatge. Acció d’enregistrar els diàlegs traduïts a una llengua distinta de l’original del film. Doble. (v) Especialista.

Doble de llums. Persona que substitueix l’intèrpret en una escena només durant la preparació de la camera, dels moviments, de la il·luminació, etcètera.

«Dolly». Grua de dimensions reduïdes i, per tant, de cost menor i maneig més senzill que una de normal (v_ Grua).

«Drive-in». Auto cinema, o sigui, cinema a l’aire lliure; dotat d’una pantalla enorme i d’un sistema d’escolta individual, instal·lat en un gran aparcament de vehicles.

E

Efectes especials. Conjunt de procediments emprats de cara a la consecució d’una sèrie d’impressions, il·lusions o sensacions que són difícils d’obtenir en la realitat, o que són totalment irreals. Entre els més coneguts cal citar els efectes meteorològics i els sonors, tot i que la varietat és força variada pel fet de combinar-se entre ells, d’afegir-s’hi efectes cromàtics, òptics, màquines i maquetes d’estudis, trucatges d’estudi sofisticats, etcètera.

Efectes sonors. Sons i sorolls produïts artificialment, o bé extrets de la mateixa vida real, que volen crear o recrear la realitat que es mostra.

Eix de l’acció. Línia imaginària al llarg de la qual es desenvolupa l’acció dels personatges en l’espai. Aquest eix és determinat, en les accions estàtiques, per la direcció de les mirades dels personatges.

Eix òptic. Línia imaginària que uneix el centre de l’enquadrament amb el centre de l’objectiu de la càmera (i Salt d’eix).

Elèctric o Electricista. Persona encarregada del manteniment i control dels projectors de llum, de solucionar tots els problemes que poden sorgir en el camp elèctric tant en l’estudi com en un exterior.

El·lipsi. Espai, o també temps, que veiem simple- ment suggerits, sense que es mostri de forma clara, evident, nítida. És com una mena de salt que l’espectador percep i entén, que fa avançar la narració, però que no cal mostrar; és un signe de puntuació suggerit.

Emmascarament. Un personatge provoca una mena de fosa en negre en col·locar-se davant l’objectiu de la càmera. L’obertura es realitza apartant-se de la càmera el mateix personatge o un altre.

Encadenat. Pas d’un pla a un altre mitjançant una sèrie de fotogrames entremitjos en els quals les imatges es superposen, així, mentre unes desapareixen, sorgeixen les altres fins a la fixació definitiva del pla nou.

Enfocament. Operació que consisteix a posar correctament l’objectiu de la càmera o del projector per tal d’obtenir una imatge ben nítida, en la pel·lícula o en la pantalla.

Enquadrament. Límit del camp visual gravat. Espai que ocupen a la pantalla els raigs de llum que emet el projector, un espai que prèviament ha estat elegit i definit pel director de fotografia amb el vist i plau del director o realitzador del film. L’enquadrament s’aconsegueix mitjançant el visor a través de l’objectiu de la camera, que capta aquell espai de la realitat que es vol prendre i que posteriorment projectarem.

Equip artístic. Conjunt d’intèrprets que encarnen els diferents personatges que intervenen en la història del film.

Equip tècnic. Conjunt de tècnics dirigits pel realitzador abans, durant i després del rodatge del film en les diverses tasques, que van des del guió, producció, fotografia, decoració, so, maquillatge, vestuari, muntatge, etcètera.

Escaleta. Primera fase en l’elaboració d’un argument cinematogràfic; es coneix normalment per sinopsi.

Escena. Seguit de plans que formen part d’una mateixa acció o també ambient dins d’un espai i d’un temps concrets.

Escenari. Conjunt d’elements que confegeixen el decorat i, també, espai on té lloc l’acció cinematogràfica, o bé en un plató o en un estudi, o bé en un exterior natural.

Escenografia. Art de dissenyar, construir i muntar els decorats que són necessaris en el rodatge d’una escena.

Escombrada. Pas d’un pla a un altre mitjançant una imatge intermèdia quasi difosa, que resulta d’un moviment rapidíssim i sec de la camera, de tipus panoràmic.

Escorç. Efecte que es produeix quan un objecte o una figura humana és presa en un gran primer pla i, per tant, queda desfigurada a causa de l’enquadrament.

Estudi. Espai construït a base de decorats per al rodatge d’un film; un estudi gran conté diferents platós, així com tots els serveis complementaris necessaris (efectes especials, grues, tràvelings, il·luminació, càmeres, etc.) i d’altres, com per exemple, camerinos, restaurant, bar, etcètera.

Exhibidor. Persona que es dedica a projectar públicament i comercial en les sales de cinema films en període d’explotació legal.

Extra. Persona que actua només de comparsa en una escena de masses, pel carrer, etcètera. Si ha de dir algunes paraules, aleshores se’l denomina extra amb frase.

F

Figurant. Sinònim d’extra o de comparsa.

Film. Sinònim d’obra cinematogràfica, el producte acabat que s’exhibeix.

Filmar. Acció d’enregistrar imatges durant el rodatge d’un film, tant en un estudi preparat com en exteriors.

Filtre. Placa de material transparent (vidre, gelatina, plàstic) que es col·loca davant dels objectius de la càmera, dels projectors d’il·luminació i d’altres fonts lluminoses per modificar-ne el cromatisme.

Filtre de llums. Qualsevol filtre que es col·loca sobre les fonts lluminoses.

«Flash». Pla de duració brevíssima que mostra només un detall característic i que pretén de reforçar un efecte expressiu.

«Flash-forward ». Salt endavant en el temps, que avança aspectes de la narració i que es realitza introduint plans adequats que corresponen a una acció futura.

«Flou». Efecte que s’obté aplicant una lent adequada davant de l’objectiu, per produir una imatge vaporosa, difosa, emboirada._

Focus. Sinònim de làmpada. Indica també la distància focal; així es parla de «posar a focus», «no té focus», «és a focus»… per donar a entendre la nitidesa de la imatge.

Foquista. S’anomena també ajudant de càmera. Tècnic encarregat de vetllar per l’enfocament de la càmera, sobretot durant els desplaçaments, de tot el manteniment i bon funcionament i dels accessoris. Està a les ordres del director de fotografia o bé de l’operador segon.

Fora de camp. Acció o diàleg que sentim però que no veiem, té lloc fora del camp visual de la càmera.

Frame: (Ang.) Equivalent de l’fotograma en suport magnètic (cinta de vídeo, on la imatge està codificada electrònicament). Un segon de vídeo està compost de diversos números de frames, segons la norma de gravació.

Free cinema. A la Gran Bretanya, és l’equivalent a l’ «cinema verité» a França. El «free cinema» s’enquadra dins d’una estètica contestatària, insatisfeta amb la societat en què viu, crítica vers la seva societat puritana i classista; planteja les inadaptacions socials que ocasiona la vida a les grans ciutats industrials i la solitud de l’home contemporani en elles. Els cineastes més representatius han estat Lindsay Anderson, Tony Richardson o Karel Reisz.

Fosa. És una transició entre plans, en què desapareix progressivament la imatge que es fonia en negre i es dissol del tot abans que una altra imatge sorgeixi de la mateixa foscor. Enfosquiment gradual de la pantalla fins a quedar totalment negra (fos en negre) o, excepcionalment d’un altre color, obrint-se el següent. Fade-in es diu a què tanca i fade-out a què obre. S’usa per indicar el pas de el temps o un canvi radical d’escenari.

Fosa en blanc. Pla que es va fent cada vegada més blanc, fins que a la pantalla es fa el blanc total; és el contrari de la fosa en negre i s’anomena també obrir en negre.

Fosa encadenada. Pla que es va substituint progressivament per un altre pla mitjançant una sèrie d’imatges intermèdies que es superposen fins a la fixació de la nova imatge.

Fosa en negre. Pla que es va fent cada vegada més fosc, fins que a la pantalla es fa el negre total; s’anomena també tancar en negre i és el contrari de la fosa en blanc (v).

Fotofixa. Persona encarregada de prendre, durant el rodatge, fotografies que serviran posteriorment d’imatges publicitàries a l’hora del llançament del film. També són referències puntuals i importants per a les escenes que s’hauran de rodar després; en aquesta tasca concreta treballa en estreta col·laboració amb l’script.

Fotograma. Imatge aïllada d’un pla. Cadascun dels quadres fotogràfics d’una pel·lícula; cada fotograma correspon a una obertura i a un tancament de la càmera (A cada segon d’una pel·lícula hi ha 24 fotogrames)

Fotòmetre. Aparell que mesura la intensitat de la llum i que dóna l’obertura necessària del diafragma per a cada presa. Durant el rodatge el fa funcionar directament el director de fotografia.

G

«Gag». Efecte còmic inesperat en els films còmics i també en algunes comèdies.

Girafa. Suport allargat a l’extrem del qual s’hi penja un micròfon per captar directament tots els sons que es produeixin durant el rodatge; s’ha de procurar que no aparegui en el camp de la imatge; en té cura el «girafista». En castellà es parla de “caña”.

Gra. Textura aparent de tota pel·lícula que en la projecció a la pantalla queda ampliada i apareix en forma de punts diferenciats. Segons la pel·lícula emprada aquesta textura és més o menys perceptible.

Gran angular. Tipus d’objectiu que distorsiona l’espai, creant un camp ampli equivalent a un angle de més de 60º. La distància focal (v) reduïda i, per tant, empetiteix els objectes que hi ha a primera instància.

Grua. Aparell que es desplaça i que disposa d’un braç o plataforma mòbil damunt la qual es situa la càmera. Aquest dispositiu permet de realitzar tota mena de moviments lineals i combinats, tant a dins com a fora de l’estudi.

Guió literari. Narració argumental del film que conté els personatges, els decorats, l’ambientació, el vestuari, etcètera, així com els diàlegs i la veu en off que sentirem durant la projecció.

Guió tècnic. Específic sobre el paper d’allò que s’ha de veure i que s’ha d’escoltar durant la projecció del film, i en el mateix ordre en el que apareixerà a la pantalla: aspectes de la il·luminació, posició de la càmera en cada moment, moviments, evolució dels intèrprets en l’escenari artificial o bé en els exteriors, detalls d’ambient, de decoració, de la música que cal gravar en cada presa, dels sorolls i efectes que s’hi han d’incorporar, els diàlegs, etcètera. Es presenta en dues columnes; la de l’esquerra és per a la imatge i la de la dreta per al so.

Guió il·lustrat. És un guió constituït per vinyetes il·lustratives dels plans principals d’un audiovisual, cadascuna de les quals va acompanyada generalment del text dels diàlegs o de la veu en off i d’altres anotacions tècniques relatives als efectes sonors o visuals.

H

I

Il·luminació. Quantitat de llum que necessita un escenari, un objecte o una figura humana per tal que quedi correctament impressionada a la pel·lícula verge.

Intèrpret de doblatge. Persona que posa la veu al servei d’altres que o bé parlen en un idioma que no és el del lloc on s’explotarà el film. o bé tenen una veu poc adient; és dirigida pel director de doblatge. És més conegut com a actor de doblatge.

Intèrpret principal. Persona que assumeix un dels papers més importants de la història sense ser-ne el protagonista.

Intèrpret de repartiment. Persona que només apareix una o dues vegades durant la història.

Interpretació. Art d’interpretar o de representar personatges d’un film.

J

K

L

Leitmotiv. Paraula d’origen alemany i que prové del món de la música; vol dir “motiu conductor” i es considera una eina expressiva musical aplicada al cinema. És aquella peça musical que acompanya recurrentment a algun personatge, sentiment o escenari. El poder evocador de la música fa que el públic la retingui, de manera que quan tornin a escoltar-la, automàticament tindrà una associació mental que reforçarà la intensitat i el significat de les imatges.

LL

Llançament. Conjunt d’activitats publicitàries que menen a donar a conèixer públicament un film, les característiques més sobresortints, etcètera.

Llargmetratge. Film que dura més de 60 minuts.

Llum d’ambient. S’usa per a il·luminar un decorat totalment uniforme i sense contrastos, amb la finalitat de crear l’ambient requerit (v «Spot»).

Llum artificial. És la que proporciona una instal·lació de làmpades i de projectors. Si no produeix cap tipus d’ombra, tenim una llum difusa; si produeix ombres en els objectes o en les figures humanes, creant contrastos, aleshores tenim una llum directa.

Llum natural (o solar o de dia). És la proporcionada pel Sol durant el dia.

Localització. Elecció prèvia al rodatge d’un film dels exteriors més adients a l’ambient que requereix l’escena que s’ha de filmar. També és l’espai físic elegit per servir d’escenari natural en determinats plans o seqüències.

M

Maquillador/a. Persona que té cura de la caracterització epidèrmica (cara, mans) dels intèrprets, de tal manera que s’adiguin el millor possible als personatges que han d’encarnar. Treballa en estreta col·laboració amb perruqueria i manicura.

Maquinista. Persona encarregada de muntar i utilitzar la maquinària auxiliar emprada durant la filmació, com ara grues, travellings, charriots, etcetera.

«Master». Presa de referència que es fa a l’inici del rodatge d’una escena; també s’anomena així el positiu especial que serveix per al tiratge de còpies.

«Master de so». Banda de so original d’un film gravada sobre la pel·lícula magnètica (v) Magnètic.

MacGuffin. Terme teoritzat pel director Alfred Hitchcock que consisteix en un element del guió d’una pel·lícula destinat a crear un objectiu per als protagonistes. És allò que busquen. És l'”excusa” perquè l’acció avanci. Tanmateix, Hitchcock accepta el grau d’irrellevància que té aquest objecte en el significat global el film.

Mescla. Procés que té lloc en un estudi de so i que consisteix a gravar plegades, en una sola pista sonora, totes les gravacions aïllades que s’han fet durant el procés de sonorització: músiques, sorolls, diàlegs, etcetera. Aquesta operació es realitza a la taula de mescles amb un ajustador de les distintes bandes sonores fins a l’obtenció d’una de definitiva.

Metratge. Longitud de la pel·lícula en metres, l’equivalència dels quals en minuts classifica els films en curtmetratge, migmetratge i llargmetratge.

Migmetratge. Film que dura entre 30 i 60 minuts.

Muntatge. Procés d’escollir, ordenar i empalmar tots els plans rodats segons una idea prèvia i un ritme determinat. El muntatge sonor s’anomena mescla, el qual, acoblat al de les imatges, constituirà el film definitiu; l’encarregat de tota aquesta tasca és el muntador.

Muntatge a el tall: Passada d’un pla a l’altre sense transició.

N

Nadir. Punt de vista que enfoca des dels peus cap a la part superior del personatge.

Narrador/a. Actor o actriu que a manera de locutor o locutora llegeix el text o el comentari que acompanya i completa les imatges.

Ñ

O

Objectiu. Lent o sèrie combinada de lents que equipen una càmera i que permeten la filmació; té la funció de captar la realitat i de projectar-la d’una manera nítida sobre la superfície del negatiu. N’hi ha de diverses característiques segons les funcions, i segons si la distància focal és variable o no.

Operador segon. Tècnic responsable del maneig de la càmera, sota el control directe del director de fotografia i de les indicacions del realitzador. A vegades és ajudat pel foquista i a vegades el mateix director de fotografia exerceix les funcions de l’operador segon, normalment en produccions que compten amb un equip tècnic reduït per raons econòmiques o bé derivades del mateix rodatge. En l’argot professional es coneix també amb el mot angles de cameraman.

P

Panoràmica. Moviment de rotació de la càmera. Si es mou d’esquerra a dreta o al revés, tenim una panoràmica horitzontal; si es mou de dalt a baix o al revés, aleshores tenim una panoràmica vertical. Serà obliqua si la panoràmica és una combinació d’aquestes dues, i circular si la panoràmica horitzontal o vertical dóna un gir complet.

Pantalla. Superfície blanca damunt la qual es projecten imatges; n’hi ha de diferents textures i formats (normal, panoràmica). També designem amb aquest mot aquelles superfícies que serveixen per a matisar la llum dels reflectors o bé per a dirigir-la a zones concretes de l’escena.

Picat. Angulació obtinguda quan la càmera filma de dalt a baix, i que fa que l’objecte o la figura humana presa s’empetiteixin; llavors es parla també d’un pla picat.

Pla. Conjunt d’imatges que constitueixen una mateixa presa; és, doncs, la unitat de presa. N’hi ha de diferents tipus segons l’angulació de la camera filmadora. Unitat elemental d’una pel·lícula muntada.

Pla americà. És el que mostra la figura humana des dels genolls en amunt.

Pla general. És el que mostra les figures i els objectes d’una manera total, incloent-hi l’escena on es troben. S’anomena també pla sencer o pla de conjunt.

Pla «màster». Seqüència que es roda en un sol pla per presentar la continuïtat d’una acció i que serà enriquida amb inserits.

Pla mig. És el que mostra la figura humana, tallada per la cintura (pla mig llarg) o bé a l’alçada del pit (pla mig curt).

Pla de rodatge. Projecte diari del treball que s’ha de realitzar durant el rodatge del film, incloent-hi el personal que hi haurà d’intervenir, etcètera. Pla sencer.

Pla-seqüència. Seqüència que es roda en un sol pla, en una única presa, sense cap tipus de muntatge, directament i sense interrupció, i per això conserva les unitats espacial i temporal.

Pla subjectiu. Mostra allò mateix que veuen els ulls d’un personatge. A vegades el pla (és a dir, la camera) té el mateix moviment que l’interpret.

Planificació. Desglossament del guió en plans. En francès es parla de «découpage».

Planta de decorat. Esquema annex al guió en el qual són assenyalades les característiques del futur decorat.

Plantejament. Inici o arrencada de la història que hom vol narrar; ha de ser molt clar per tal de fer interessar l’espectador.

Plató. Zona de l’estudi cinematogràfic dedicada al rodatge d’escenes prèviament ambientades d’acord amb el guió del film; s’anomena també «set».

«Play-back». Forma de gravació que consisteix a oferir el so abans que la imatge, de tal manera que els intèrprets imiten durant el rodatge allò que després els espectadors escoltaran.

Postsincronització. Tècnica de posar les veus cor- rectes que substituiran les dels intèrprets, que durant la filmació parlaven una llengua diferent de la del film, o bé de posar-hi el so, quan el rodatge s’efectua sense.

Presa. Fet material de filmar unes vistes o de gravar uns sons; en angles s’anomena «take». També té el nom de presa el metratge del film compres entre l’arrencada i l’aturament de la càmera. Es tracta, doncs, d’un concepte físic, mentre que el pla és un concepte narratiu; així, d’un sol i mateix pla se’n poden fer diverses preses.

Press-book. Fulletó o guia publicitària que conté les dades de llançament d’un film (sinopsi argumental, fitxes artística i tècnica, frases definidores, etc.).

Prime time. Terme anglès que s’utilitza en programació per parlar del conjunt d’emissions de la graella que cobreix l’emissió principal de la nit i que correspon a l’hora de màxima audiència de televisió. A Espanya el prime time comença a partir de les 20.30h.; al nostre país s’entén com a segon horari de prime time les emissions de sobretaula entre les 15:00h. i les 16:00h.

Primer pla. Mostra el rostre sencer o una part de la figura humana, o bé un objecte globalment; en angles s’anomena close-up.

Primeríssim pla. Mostra una part del rostre de la figura humana, o n’apropa una zona, o bé només una porció d’un objecte. S’anomena també gran primer pla o pla de detall.

Productor/a. Persona o empresa (productora) que té cura de la part industrial i financera d’un film.

Profunditat de camp. Espai entre el primer terme i el darrer que s’enfoquen en un mateix enquadrament. Els objectius gran angular tenen una gran profunditat de camp. Els objectius de distància focal llarga (teleobjectius) tenen poca profunditat de camp, per això surten uns fons desenfocats que augmenten sovint el valor artístic de l’enquadrament.

Protagonista. Intèrpret major de la història i a l’entorn del qual gira tot el film.

Q

R

«Raccord». Enllaqament o continuïtat d’un pla a un altre sense que es produeixi cap salt. Hi ha raccords per moviment, color, llum, contingut, so, etcetera, – i fins i tot per combinació d’alguns d’aquests aspectes.

Rating. Terme anglès que significa audiència. Representa el nombre de persones que visionen un programa específic o que consumeix televisió durant un cert període de temps. Es dóna en quantitats numèriques tipus milions d’espectadors.

Realitzador. En cinema sinònim de director (v).

Regidor. Persona que treballa a les ordres de l’atrezzista (v atrezzo) i que té cura de proporcionar tots els objectes necessaris per al rodatge; fa les funcions de segon ajudant de direcció durant la filmació.

«Remake». Nova versió d’un film antic, realitzat ara amb nous mitjans tècnics, amb uns altres intèrprets, revisant i adequant els ambients, les localitzacions, els diàlegs, els vestuaris, etcètera.

Repartiment. Distribució dels papers del film entre els intèrprets; en angles s’anomena cast.

Reportatge. Film normalment documental o noticiari que presenta aspectes de la realitat quotidiana rodats en els mateixos llocs on s’han esdevingut els fets.

Ritme. Impressió dinàmica donada per la durada dels plans, les intensitats dramàtiques i, en darrer terme, per efecte del muntatge._

Rodatge. Acció de filmar, d’impressionar unes imatges en una pel·lícula verge.

S

Salt d’eix. Efecte òptic que es produeix quan es creuen els eixos de l’acció i, per tant, es dóna una perspectiva falsa en la continuïtat dels plans correlatius.

«Script». Persona encarregada de dur constantment el control del guió enllestit per al rodatge que s’està efectuant. Té cura dels plans rodats, de les preses que es donen per bones, dels «raccords, de la continuïtat entre escenes pel que fa a l’ambientació, vestuari, maquillatge, sons, moviments de tot tipus, etcètera. En aquesta tasca plural és ajudada per la/el foto-fixa. S’anomena també secretari/a de rodatge.

Secundari. Intèrpret menor de la història i que només hi participa esporàdicament en algunes seqüències.

Seqüència. Seguit d’escenes que formen part d’una mateixa unitat narrativa.

Serial. Film d’episodis en el qual hi ha un o més personatges protagonistes fixos; la història es desenvolupa o bé fragmentada o bé amb variacions aventuresques en cada nou episodi.

«Set». Espai obert, espaiós, tancat i aïllat d’un estudi on es munta un decorat.

Share. Terme anglès que es tradueix per Quota. Es defineix com el percentatge de l’audiència que cada emissora o programa aconsegueix pel que fa a les altres emissores o cadenes. Es dóna en punts per cent.

Sincronitzar. Operació que consisteix a fer concordar exactament la banda sonora amb la banda d’imatges.

Sinopsi. Terme conegut també per escaleta. Resum o esquema per escrit del tema o de l’argument del film, en que s’inclouen les característiques majors dels protagonistes. És un treball que precedeix la confecció del guió complet i és més extens que la simple idea argumental.

So directe. Tipus de so obtingut quan s’enregistra conjuntament amb les imatges que capta la càmera.

So de referència. Es tracta d’un so testimonial, enregistrat durant el rodatge en exteriors, mitjançant un senzill magnetòfon; és útil per a la postsincronització.

«Soft-light». Aparell d’il·luminació de llum suau i raig ampli que utilitza el principi de reflexió de la llum sobre una pantalla blanca.

Sonidista. Operador que maneja els aparells de presa i gravació de so durant els rodatges amb so directe.

Sonorització. Operació d’enregistrar els sorolls, les veus i la música, incloent-hi les que provenen del doblatge i de la post sonorització.

Sorolls de fons. Són les remors que se senten de forma esporàdica o continuada durant la projecció, a causa de la reproducció del so. Provenen d’un enregistrament defectuós, del desgast de les emulsions, de les freqüències emprades, d’un tiratge imperfecte de les còpies, etcètera.

«Sound-track». Banda de músiques i efectes sonors originals que s’usa a l’hora de doblar un film. Es coneix també com a banda de so internacional.

«Spot». Projector de llum d’intensitat no gaire. elevada que s’usa puntualment durant el rodatge. També es coneix amb aquesta denominació el «filmet», o sigui, la pel·lícula de duració breu i de caràcter estrictament publicitari.

«Star-system». Sistema de producció de films basat en la personalitat, categoria artística i interpretativa dels actors i, per tant, en el llançament publicitari que deriva dels noms que encapçalen el film.

«Steadicam». Aparell mitjançant el qual queda fixada la càmera damunt l’espatlla de l’operador en cap (o operador segon), de tal manera que pugui realitzar tràvelings de desplaçament, salts d’eixos, etcètera, sense que perdi l’horitzontalitat i l’estabilitat. L’Steadicam substitueix avantatjosament el tràveling de vies, permet una total mobilitat de la càmera i recorreguts de trajectòria sinuosa.

«Storyboard». Dibuix, pla per pla, de la planificació o composició que després es seguira fil per randa amb l’objectiu de la càmera.

Subtítol. Text que figura al peu de la imatge i que proporciona la traducció dels diàlegs de la versió original, o bé que ofereix unes dades topogràfiques, històriques, nominals o temporals que convé aportar.

Superproducció. Film de llarga durada que ha tingut uns mitjans econòmics i un volum de producció molt superior al normal.

«Suspense». Gènere cinematogràfic que ha adquirit categoria de tal gràcies a l’estil narratiu i dramàtic imposat per Alfred Hitchcock, i que consisteix a diferir o a retardar el desenllaç d’una acció per tal de crear una tensió en l’espectador.

T

Tall. Pas o unió d’un pla amb un altre, mitjançant l’enllaç o empalmament directe (sec) sense que hi hagi cap altre pla intermig.

Talonatge. Operació de fer la igualtat fotogràfica del film, ates que no totes les preses tenen la mateixa densitat i cromatisme; es realitza en el laboratori sobre el negatiu muntat.

Telefilm. Film produït i realitzat explícitament per a la televisió.

Temperatura de color. Terme tècnic que indica les tonalitats del color d’una font lluminosa. Els tons blancs o blavosos corresponen a temperatures de color més altes que els tons vermellosos; es mesura en graus Kelvin._

Tractament. Fase que segueix a la sinopsi i precedeix la continuïtat i el guió pròpiament dit.

«Trailer». Conjunt de plans seleccionats d’un film, per fer-ne el llançament publicitari; el terme equival a avanç.

Travelling. Moviment mecànic de translació de la càmera en l’espai quan aquesta es desplaqa damunt d’un mòbil (dolly, grua) o bé sobre l’espatlla de l’operador (càmera a mà). Si la càmera passa d’un pla allunyat a un altre de més pròxim, tenim un tràveling de profunditat en avançament o aproximatiu; si passa d’un pla pròxim a un d’allunyat, aleshores tenim un tràveling de profunditat en retrocés o d’allunyament. Si la càmera acompanya en paral·lel una figura humana que es mou, tenim tràveling lateral o paral-lel; si acompanya una figura humana que es desplaça cap amunt o cap avall, aleshores tenim un tràveling vertical o en ascensor. En cas que la càmera acompanyi la figura humana en diagonal, el tràveling és obliqu; si la càmera gira a l’entorn de la figura humana, aleshores el tràveling és circular.

Tres peus. Aparell damunt del qual queda fixada la camera; s’anomena també trípode._ Trípode.

U

V

Vestuari. Conjunt de vestits que poden fer servir els intèrprets d’un film.

Veu en off. Veu que es troba fora del camp de la imatge, però que la complementa i l’enriqueix; normalment s’hi afegeix durant la gravació sonora.

Visionar. Visió del film durant el muntatge i també durant la projecció prèvia abans de l’estrena oficial pre estrena.

Vista de cuc. Contrapicat d’angulació extrema. La càmera és situada en el punt més baix o arran de terra en relació a l’objecte o a la figura humana que es vol filmar.

Vista d’ocell. Picat d’angulació extrema. La càmera està situada en el punt més enlairat o vertical en relació a l’objecte o a la figura humana que es vol filmar.

X

Y

Z

«Zoom». S’anomena també travelling òptic. Es tracta d’un objectiu d’una distància focal variable que permet d’apropar o d’allunyar els objectes i les figures humanes que romanen fixes, sense que la càmera es mogui de lloc; és un travelling òptic, i el seu nom correcte és el de transfocator. L’angle de la presa i la mida aparent dels elements de la imatge apareixeran modificats, però no de la perspectiva dels objectes filmats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s