El concepte mitjà de comunicació de masses ve originalment del terme anglès mass media. Aquest tradicionalment s’ha utilitzat per anomenar els mitjans de comunicació dissenyats per a tenir una audiència el més gran, i heterogènia possible.
Els mitjans de comunicació de masses tenen el seu origen en l’Edat Contemporània i la Revolució industrial. Quan es passa de l’agricultura a la indústria i els serveis, es donen grans moviments demogràfics que omplen les ciutats i buiden els pobles. Això provocà grans canvis socials que afectaran les relacions entre persones i comunitats. La història dels mitjans de comunicació està molt lligada al desenvolupament de la tecnologia. Les societats industrials van propiciar un desenvolupament econòmic i tecnològic que va poder oferir una sèrie de productes relacionats amb la comunicació a un gran públic, i molt important, amb preus assequibles.
Hem de tenir clar que aquesta comunicació crea un imaginari col·lectiu més uniforme, és a dir, tota la població comparteix alguns aspectes per aquest fet i per tant, pot disposar d’una visió semblant relacionada amb alguns temes (això pot comportar aspectes molt positius per a les societats però també de negatius).
Aquests han evolucionat i canviat molt al llarg de les últimes dècades. Durant molts anys aquests van associar-se a premsa escrita (impresa), publicitat, cinema, ràdio i televisió. Avui ja hi hem d’incloure Internet o els videojocs, i molts continuen discutint si les xarxes socials ho són, o no.
ACTIVITAT 2 A L’AULA: Penseu en avantatges i inconvenients de l’ús de l’eina digital per escoltar música Spotify.
Les comunitats que es consideren virtuals, podem dir que ja són reals. Com ens apunta també Castells, dins la xarxa es poden capturar les expressions culturals més diverses. Per contra tot això, algunes veus apunten que tot agreuja certes injustícies, ja que la distància entre els que poden disposar de l’accés a les NTIC i els que no, cada cop és més gran. O com alguns assenyalen, les NTIC també poden atorgar massa poder a propietaris de xarxes, fabricants d’hardware, generadors de continguts o desenvolupadors d’aplicacions. Avui dia molts experts ja no parlen de comunicació de masses, sinó d’autocomunicació de masses. El discurs dels mitjans de comunicació de masses tradicionals era bàsicament unidireccional, però ara la interactivitat de les relacions ha augmentat, conseqüència també, d’aquesta nova forma discursiva d’hipertext que a la vegada facilita una pluralitat de recorreguts (multilinialitat), poder de decisió en relació al que s’activa i que no (connectivitat) i interrelacions entre unitats de contingut (reticularitat).
El desenvolupament de la web 2.0, acompanyat d’una actitud més activa del receptor, conseqüència també d’un major grau de coneixement de societats cada cop més democratitzades, possibilita l’esdeveniment d’una pluralitat més gran de perspectives, un major aprofundiment en aquestes i major resistència. Però si substituïm això, per un públic passiu i societats on la democràcia brilla per la seva absència, amb un interès per l’educació més aviat escàs, la xarxa no serà qui faci miracles. De la mateixa manera que l’ús d’aquesta hauria de complementar, no eliminar, les relacions interpersonals.
Tanmateix, tots els mitjans estant sotmesos a l’atenta mirada d’un públic actiu a la xarxa. Els antics mitjans de comunicació de masses omnidireccionals queden anul.lats per una interactivitat que atorga una retroacció immediata i que ressalta continguts, encara que aquests es vulguin ometre. El públic ha deixat de ser un element extern als mitjans de comunicació i cada dia hauria de guanyar protagonisme.
ACTIVITAT 3 A L’AULA: Debat: són les xarxes socials un mitjà de comunicació?
A continuació trobareu 2 articles més relacionats amb l’apartat i que haureu de llegir en profunditat. El professor us en farà un resum introductori i el proper dia de classe els comentarem.
Article 3: DOWNING, J. Nanomedios de comunicación: ¿Medios de comunicación comunitarios? ¿O de red? ¿O de movimientos sociales? ¿Qué importancia tienen? ¿Y su denominación?. Global Media Research Center, College of Mass Communication and Media Arts, Southern Illinois University Carbondale PDF aquí.
Article 4: REARDON, K. La persuasión y los medios de comunicación de masas.1991. PDF aquí.
