Ens referim a multimèdia al sistema d’avui dia que consisteix en utilitzar més d’un mitjà de comunicació alhora d’oferir la informació. En aquests sistemes es combinen i s’emmagatzema: text, animació, imatge, vídeo i so. Un exemple en podria ser qualsevol de les que tenen avui dia molts grups de comunicació. Una qualitat imprescindible d’aquests sistemes és que l’espectador tingui llibertat d’escollir què vol veure i quan ho vol fer.
Les transformacions que s’han esdevingut últimament en el món de la informació i comunicació arran del nou context digital i multisuport són molt grans; aquestes han originat adaptacions, redefinicions o canvis significatius, sobretot relacionats amb: la “cronoindependència”, la interactivitat o l’ús d’hipertext per part de l’usuari.
Hem passat d’un espectador/lector/consumidor “cronocaptiu”, que no disposava de capacitat de decisió, a un actor/escriptor/usuari “cronoindependent”, que no només pot decidir quina informació consumir, sinó opinar i ser protagonista d’aquesta, quan i com vulgui.
Per tant, podem parlar que les NTIC ens condueixen a certa atemporalitat; ja no és important està preparat davant el televisor per veure el teu programa favorit a “l’hora assenyalada”, ni passar de ben matí pel quiosc abans que no s’esgoti el diari que més t’agrada; pot fer-se quan es vulgui, i amb el suport que més convingui.
Les interaccions entre usuaris (i de productors amb aquests) s’han multiplicat, gràcies en part a aquest caràcter d’hipertext: una forma discursiva que facilita una pluralitat de recorreguts (multilinialitat), poder de decisió en relació al que s’activa i que no (connectivitat) i interrelacions entre unitats de contingut (reticularitat). Un exemple d’això en pot ser qualsevol dels enllaços que introdueixo en els textos d’aquesta web. Podem dir que avui dia la notícia és un producte obert perquè pateix continues actualitzacions. L’ interactivitat té un paper fonamental per l’èxit d’un mitjà digital. Un exemple d’això en són els comentaris que poden deixar els usuaris registrats al peu de qualsevol notícia.
La convergència mediàtica conseqüència del naixement dels multimèdia ha fet possible que molts mitjans (també molts “tradicionals”) hagin fusionat redaccions (cas de molts diaris, per exemple, El País); en una mateixa web podem veure notícies de diferents mitjans del mateix grup, siguin adaptacions de les seves versions impreses (o de televisió), o informacions dissenyades específicament per a la versió digital. Aquests conviuen amb pure players (com el cas, per exemple, d’el Confidencial): mitjans que han nascut a Internet i van destinats a internautes, sense cap suport físic. Tot plegat, conviu també amb blogs, webs, etc. d’usuaris que opinen, fan comparatives d’informacions, censuren o amplifiquen les notícies; penjant també els seus escrits en les web dels professionals.
Com a resultat d’aquest escenari trobem un usuari/creador, ara més protagonista d’una relació també més bidireccional, amb una àmplia pluralitat de possibilitats per acudir a la consulta de qualsevol informació. D’aquí la gran importància que pren la definició de la proposta digital multimèdia -tant en el disseny com en la qualitat dels continguts- i les possibilitats multisuport que ofereixi; això condicionarà l’elecció final de l’usuari. Quan més nodes i enllaços (més diversitat de recorreguts) més atracció per a una major pluralitat d’usuaris.
Lectures obligatòries:
ADELL, F: Llenguatges visuals i creació multimèdia (Universitat Oberta de Catalunya) Enllaç aquí.
CASADO, E: Producció multimèdia: conceptes bàsics, fases i mètodes (Universitat Oberta de Catalunya) Enllaç aquí.
