La televisió

INTRODUCCIÓ

Avui dia si fem la pregunta a joves sobre què trobarien més a faltar, si la televisió o el mòbil, molt probablement la majoria respondria el mòbil. Tanmateix, i atenent que la resposta no seria la mateixa en diferents grups d’edat, la televisió segueix sent en l’actualitat un dels mitjans de comunicació més eficaços: continua disposant de molta audiència i el trobem a totes les llars. Més enllà que hauríem de pensar, si quan consumim algun producte per a qualsevol pantalla i en internet, no estem consumint també TV. Recordem que el mòbil és un dispositiu i la televisió un concepte (el dispositiu seria el televisor).

La televisió es troba dins el grup del que coneixem com a mitjans de comunicació de massa (mitjans dissenyats per a tenir la màxima audiència possible). El cinema també es trobaria dins aquest grup. Per un altre costat tenim els mitjans de consum individual: fotografia, premsa, còmic, etc.

La finalitat de la televisió hauria de ser informar, educar, entretenir i evadir-se. Ho exposo en condicional perquè malauradament i com bé sabem, són molts els exemples on s’ha fet una mala praxis i aquesta s’ha convertit en una eina de propaganda política o de manipulació (més enllà també d’algun despropòsit, que com en totes les professions, també existeix). Per un altre costat, són moltes les cadenes on predomina l’entreteniment i l’evasió a la informació i educació que queden en un segon pla o són pràcticament inexistents.

Malgrat això, hem de tenir clar que en aquest mitjà aparquem una mica la recerca de la bellesa o certes intencions artístiques que es busquen molt més intensament en la fotografia i el cinema. La televisió viu més del dia a dia, els programes es dissenyen d’una forma més ràpida i es busca l’audiència per convèncer a espònsors publicitaris perquè continuïn invertint en aquell programa o cadena. Tanmateix, s’ha de reconèixer que en els últims anys s’han donat a conèixer per exemple, moltes sèries que s’emeten únicament per televisió, i que tenen una qualitat artística notable.

Sigui com sigui, és evident que hem de considerar tots els programes de televisió com a obres audiovisuals. Té molts paral·lelismes amb el cinema: imatges, paraules i sons s’interrelacionen, el pla segueix sent la mínima unitat d’expressió i tenim un guió, un realitzador, un equip artístic i tècnic darrere molts programes.

Després per un altre costat hi ha moltes diferències, per exemple, per a un rodatge d’una pel·lícula pot invertir-se tot un dia per enregistrar un minut de metratge, i per una sèrie en una jornada poden fer fins a 15 minuts (moltes localitzacions es repeteixen en diferents capítols, els decorats es troben muntats, etc). Per entendre-ho millor i fent un paral·lelisme amb la Literatura, fer una pel·lícula seria com escriure una novel·la i un capítol de sèrie seria com un reportatge periodístic; un programa de televisió podria ser com un article o columna d’un diari. La inversió de temps i esforços és molt diferent, entre altres motius perquè la producció d’una pel·lícula pot dur 2 anys de feina i un programa de televisió a vegades es prepara d’un dia per l’altre (evidentment amb un projecte previ, aquest sí, molt treballat).

ELS GÈNERES TELEVISIUS

A causa de la gran varietat de temes, estils i formes d’expressió (algunes híbrides) podem establir la següent classificació de gèneres de televisió

  • Informatius: És el gènere més utilitzat a tot el món. Es basen en notícies d’actualitat. Per exemple, el Telenotícies vespre de TV3.
  • Programes d’actualitat: Són programes d’informació periodística però aquesta no té per què ser d’actualitat. Poden ser reportatges o resums d’informatius generals. Per exemple Comando actualidad de TVE.
  • Programes de Varietats o “Magazine”: Són programes sempre presentats per algú molt popular i dirigits a una gran audiència. Tracten des de xafarderies i temes del cor fins a qüestions vàries d’entreteniment. Busquen l’espectacle i captar audiència. Per exemple, en el seu moment va ser molt conegut, Esta noche cruzamos el Mississipi.
  • Esportius: acostumen a ser programes de resums de les competicions esportives o tertúlies d’aquestes. També s’inclouen les retransmissions esportives en directe. Són programes de gran audiència a Europa, especialment els dedicats al futbol. Per exemple, El Club de la Mitjanit.
  • Programes musicals: poden concerts en directe o diferit (tota classe d’estils) o programa de videoclips. Per exemple, Los conciertos de la 2.
  • Programes culturals: conduïts per periodistes molt especialitzats o experts en el tema. Tenen una audiència moderada. Tracten d’art, cinema, literatura, medicina, etc. Per exemple, Cinema 3.
  • Programes de debat: són un col.loqui o taula rodona al voltant d’un tema. El presentador acostuma a fer de moderador. Per exemple, Al Rojo vivo.
  • Dramàtics o de ficció (Sèries televisives): poden ser sèries estrucurades en diferents capítols o els telefilms (llargmetratges realitzats exclusivament per a televisió). Podem trobar-hi subgèneres: 1. Comèdies de situació o sitcoms (situation comedy): per exemple, Friends. 2. Telefilms: pel·lícula realitzada per a exhibir-se exclusivament a TV. Per exemple ho va ser Duel, d’Steven Spielgberg. 3. Sèries: obra de ficció dividida en episodis destinada a exhibir-se per televisió. Per exemple, La casa de papel.
  • Telerealitat: es transmet una realitat captada en un espai o estudi de televisió. Hem de ser conscients que a posteriori molts cops aquesta “realitat” no se’ns mostra íntegrament, sinó el que veiem és resultat d’un muntatge fet per guionistes i muntadors, on en funció del material escollit i l’ordre de les seqüències, podem percebre una vessant de la realitat o altra. 1. Talk show: entrevistes específiques a persones que venen a exposar el seu relat (típics programes de tarda). 2. Reality show: Un exemple prou clar n’és Gran Hermano. 3. Info show: converteixen temes d’actualitat informativa en un show. Típic programa de policies fent batudes.
  • La publicitat: malgrat que mereixerà un capítol a part, aquesta acostuma a considerar-se un gènere a causa de la seva important presència en la graella televisiva. Ens referim als anuncis i als programes coneguts com a teletienda.
  • Concursos: Solen tenir força audiència, en els que els participants reben premis per demostrar alguna habilitat. Podem trobar-ne de: 1. Culturals: les preguntes són de Cultura i coneixements generals. Un exemple n’és, Saber y Ganar de TVE. 2. D’acció: els concursants han de superar proves majoritàriament físiques. Supervivientes en seria un exemple d’això, i també de programa híbrid, ja que és un concurs d’acció i un reality show alhora. 3. D’atzar: guanyar o perdre depèn de l’atzar. El sorteig extraordinari de Nadal en seria una exemple.
  • Programes infantils: S’adrecen als nens (sèries de dibuixos animats, noticiaris infantils, programes educatius, concursos, petits reportatges, etc) En trobareu molts exemples al Club Super 3.

EL FUTUR DE LA TELEVISIÓ

El següent apartat gira entorn els canvis en l’estructura del sector televisiu amb l’arribada de la TDT i de la televisió connectada, així com de les repercussions que aquests canvis han suposat per als espectadors.

L’arribada de la TDT, a grans trets, va comportar una multiplicació de l’oferta, així com l’entrada de molts canals temàtics (abans de pagament), i d’altres possibilitats que fins al moment, per exemple, només oferia el DVD.

Altres canvis que l’han acompanyat podrien ser:

  • Diversitat de continguts; aparició de nous canals locals, que a la vegada s’associen amb d’altres de la seva àrea d’influència.
  • Col.laboracions amb d’altres canals i entre productores (degut a les necessitats d’omplir amb continguts), que ha potenciat alhora una cultura audiovisual associativa.
  • Creació d’una marca-segell de les cadenes que les distingeixi de la resta.
  • Necessitats de continguts nous (narrativa transmediàtica) i de qualitat per captar audiències, ara més específiques.

Internet, ha possibilitat noves formes de distribució i consum audiovisual. La televisió connectada (o híbrida) ja és una realitat, conseqüència d’aquests canvis tecnològics que s’estant donant. Això ha conduït a una descentralització que posa en dubte l’associació directa que es feia fins ara entre TV i Comunicació de massa. Internet es caracteritza pel seu caràcter multimèdia. Inclou text, àudio i imatge. Però, permet interactuar. És asíncron, cadascú marca el temps segons les seves necessitats. Totes aquests avantatges, la televisió se les pot fer seves, ja que ara el televisor es connecta.

Resumint, podem parlar de la TDT, com una avantsala de la televisió connectada, tot i els problemes tècnics que ha generat. Però tan en un cas com en l’altre, han fet que aquesta audiència, ara sigui segmentada; això clarament potencia un major caràcter crític de l’audiència, ara agent més actiu, així com una major llibertat de tria. Per tant, més que parlar de massa hem de parlar de públics que es transformen en espectadors de continguts específics, oferts per mitjans de comunicació diversos (no només procedents de la TV).

Degut a la introducció del TDT, l’abundància de freqüències, la varietat de suports, l’impacte de les TIC i com les televisions s’hi han adaptat, amb el conseqüent naixement de molts mitjans locals que ara disposen de més visibilitat; els receptors són més variats i això atorga un increment de les oportunitats per la creativitat. Les possiblitats de consumir qualsevol producte televisiu en qualsevol moment comencen a ser infinites, per tant, els continguts s’han d’adaptar als dispositius i a la varietat de gustos, sense aquesta versatilitat és impossible fer front al nou paradigma. Això pot suposar una oportunitat per als generadors de continguts. Per tot plegat, fa que no només haguem de parlar de canvis tecnològics, sinó de canvis en el sector.

Es creen mercats molt específics que ja no van adreçats a una majoria. Ara les minories i els seus gustos determinen més els continguts. Degut a aquesta varietat de canals i continguts, així com a la paral.lela multiplicació de plataformes que atorguen major llibertat d’elecció, interactivitat i hipertextualitat, els serveis dedicats a satisfer l’espectador i concretament la interacció d’aquest, són els més estudiats i demandats. El feedback és clau per l’èxit dels nous canals.

Corporacions transnacionals comencen a integrar/conglomerar gran part de la producció, però alhora, necessiten adaptar els seus productes a la diversitat. Per tant, la creació de continguts serà un dels elements clau.

Un altre aspecte interessant, és el de la gratuïtat o pagament. Gratuïtat ja no és sinònim de no obtenció de beneficis, i en més d’un cas s’ha demostrat a la xarxa. Internet és l’eix vertebrador d’aquesta, i la filosofia que molts hem defensat en aquesta, és la de “compartir”. La Tv s’hauria d’adaptar a aquesta per trencar definitivament alguns conceptes que l’han perseguit al llarg del temps. Haurem d’estar al cas si tot esdevè una segmentació econòmica, on només aquells amb poder adquisitiu, puguin accedir a continguts de qualitat creats per professionals. Però per un altre costat, els continguts amateurs cada vegada són de més qualitat; tot que seria molt injust que alguns s’haguessin de conformar només amb aquests.

Actualment, qualsevol web d’un canal de televisió ens ofereix: les notícies (de qualsevol temàtica) que poden aparèixer en diferents programes; el que s’està emetent en directe, productes relacionats amb les marques que patrocinen la cadena; informació de com es fan els programes; enllaços per veure l’últim capítol de les sèries que s’hi emeten (i qualsevol dels anteriors); fotografies, jocs, xats… I també obté ingressos gràcies als patrocinis que hi apareixen. Els consumidors hem passat a ser en més d’un sentit: programadors. Aquí, és interessant atendre a que les noves generacions, estant més habituades a consultar simultàniament diversos aparells i està clar que el futur serà aquest, però alhora produeix una altra segmentació amb els que no ho estant (bretxa digital). Pel que s’ha vist fins ara, sembla ser que s’ha diversificat el consum per diverses pantalles, però també es consumeixen durant el mateix temps.

Les Xarxes Socials també han pres un pes important, no només a la xarxa, sinó amb les connexions/interactivitat que s’estableixen amb la televisió. Alguns mitjans, utilitzen Twitter com a font d’informació. Per un costat, eines com aquesta atorguen més informació a la ciutadania, així com esdevenen eines de control dels espectadors vers els programes.

Pel que fa al que pot esdevenir en un futur proper. Alguns parlen ja de multipantalles en comptes de televisió connectada; sigui una cosa o un altra, la disponibilitat de qualsevol producte en qualsevol moment està garantitzada. L’alta definició i el 3D ja són un reclam que genera molts ingressos; i com en general ha succeït tradicionalment en el món audiovisual, qualsevol innovació serà benvinguda; l’ús que se’n faci, ja és un altre tema.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s