0. INTRODUCCIÓ
La programació radiofònica disposa de programes de tota mena, des d’informatius fins a concursos. Aquests programes acostumen a tenir una identitat pròpia que els fa reconeixibles. El format seria el codi de com cal fer certs tipus de programes. Els gèneres radiofònics ens permeten interpretar els objectius comunicatius i saber com cal estructurar i presentar la informació, són com uns calaixos que ajuden a establir una classificació genèrica, definir la identitat.
Les característiques de cada gènere poden variar, però en general busquen captivar l’audiència a través de la informació, l’entreteniment, l’educació o la reflexió sobre temes específics. Tal com passa en cinema i fotografia, segons l’autor, manual o referència, trobarem classificacions variades. Les que estableixo a continuació són les que a partir del meu coneixement i fonts consultades considero les adequades.
Com passa amb els gèneres fotogràfics i cinematogràfics, hi ha qui no en vol sentir ni a parlar, ja que a a vegades l’originalitat d’un programa rau precisament en la barreja de gèneres. Sí que ens pot ajudar a l’hora de pensar en el disseny, ja que caldrà haver-se plantejat les característiques, l’estructura, etc. i si tenim clar el gènere d’inici, ens facilitarà la tasca.
1. FICCIÓ
Actualment, la ràdio no és el mitjà on la ficció tingui un major pes, però si que cal fer referència al ràdioteatre i la ficció seriada que s’havia fet molt fa unes dècades, sobretot abans que la televisió acabés ocupant totes les llars.
En aquestes els personatges, com qualsevol obra de teatre (malgrat que aquí prescindim del llenguatge corporal) són interpretats per actors i el que en teatre serien les acotacions, són explicades per un narrador. No cal dir que hi ha una diferència molt gran entre dramatitzar i narrar, i aquí sempre predomina el primer.
2. MAGAZINE
Són els típics programes que ocupen moltes hores i són una espècie de contenidor on hi ha entrevistes, debat, informacions, tertúlies, música, etc. Les ràdios més importants acostumen a tenir un magazine matinal presentat per algun periodista reconegut i de prestigi, considerat “líder d’opinió”, aquest en certa manera acaba sent la imatge de l’emissora.
A causa de la seva duració, les seccions prenen molta importància. Molts d’aquests acostumen a fer-se des de les 6 del matí fins a les 12:00 h.
3. INFORMATIUS
Proporciona notícies actualitzades i informació sobre diversos temes. Tenim programes informatius breus, per exemple flash informatius, avanç informatiu, butlletins horaris, etc.; informatius de major durada, per exemple, noticiaris; programes informatius de debat o tertúlia; informatius especialitzats en temes específics, per exemple, d’esports, de cinema, etc.
Aquests acostumen a fer-se en 4 franges diàries: matinals (de 6 a 9 h.), migdies, vespres, nits (més pausats amb un ritme més reflexiu/lent). També tenim informatius setmanals.
En aquests sempre cal atendre els titulars, introdueixen els temes que han marcat l’actualitat de forma breu; la notícia de portada, que serà tractada en profunditat i àmpliament; i els blocs, que són les seccions de l’informatiu (sempre acostumen a presentar, per exemple: Catalunya, Espanya, Política, Internacional, Esports, Cultura, etc). Acostuma haver-hi algun separador sonor (normalment música) que indica clarament que s’obre o es tanca un bloc.
Hi trobem 4 subgèneres: notícia, crònica, reportatge i entrevista. Els 4 poden funcionar com a seccions dins un informatiu o com a format per se.
Les principals diferències entre un i altre són les següents:
- La notícia no té cap mena d’espai per a la interpretació dels fets, aspecte que el reportatge sí. La notícia presenta una estructura narrativa més simple.
- El reportatge és un gènere que té com a objectiu la narració dels fets tot amb una major profunditat. Apareixen més fonts d’informació que una notícia, en aquesta acostuma a haver-hi només alguna declaració ràpida, en el reportatge els testimonis o protagonistes prevalen a la narració del periodista.
- La crònica és la narració dels fets per part d’un informador desplaçat al lloc i inclou una valoració, punt de vista o interpretació.
- L’entrevista es considera un diàleg amb el protagonista o l’expert del tema tractat. L’entrevistat acostuma a ser una persona de rellevància i/o noticiable, ja sigui perquè ha protagonitzat algun èxit, pels seus coneixements, per haver estat testimoni d’algun fet important, per les seves opinions, etc. Poden ser informatives, d’opinió o en profunditat.
4. ENTRETENIMENT
En aquest gènere entrarien els jocs i concursos, programes d’humor, etc. Programes de misteri també els podríem col·locar aquí, malgrat que tinguin components culturals o propis de l’informatiu.
5. MUSICALS
Concerts, programes de música especialitzats, llistes d’èxit, etc.
6. COL.LOQUIS o TERTÚLIES
Els últims anys les tertúlies han adquirit certa rellevància en la ràdio, sigui com a secció de programes informatius o com format propi. Acostumen a comptar amb persones conegudes o el que anomenen “líders d’opinió”. Un exemple en podria ser La brújula d’Onda Cero.
Ens aturem un moment en la paraula “líder”, ja que és la 2a vegada que apareix. Aquesta té certes connotacions que evoquen a la competició, i en aquest sentit, cert és que a vegades molts opinadors poden prendre les seves declaracions com una cursa per saber qui arrossega més fidels. Per un altre costat, existeixen d’altres, que pel seu ampli bagatge acadèmic, professional i humà, mereixen aquesta distinció, ja que són una espècie de savis del segle XXI. Tot i això, entenem líder d’opinió com aquell que degut a la seva presència en mitjans, té capacitat per condicionar l’opinió pública (un altre llarg debat podria ser què és l’opinió pública i si aquesta realment existeix).
7. EDUCATIU
Un programa de ràdio educatiu pot incloure informació rellevant sobre temes educatius com ciència, història, literatura, matemàtiques, etc.; entrevistes amb experts; anàlisi detallada i debats sobre qüestions educatives actuals, com ara polítiques educatives, tendències en l’ensenyament, tecnologies educatives, etc.; històries i experiències d’èxit educatiu; exemples d’aprenentatge innovadors i altres experiències que inspirin i motivin com recursos i eines educatives per a professorat; recursos i eines útils pels estudiants, llibres recomanats, pàgines web educatives, aplicacions, etc.
Malauradament, no n’hi ha molts. Tot i que sí que existeixen experiències d’èxit de ràdio escolar. En aquest sentit, l’Educac ens ofereix un bon repositori de recursos sobre La ràdio a l’escola.
8. ESPORTIU
A causa de la gran presència d’aquests en les graelles radiofòniques, els considerem com un gènere propi. Les característiques d’un programa de ràdio esportiu poden incloure: cobertura d’esdeveniments esportius en directe; exposició i anàlisi tècnica dels esdeveniments esportius, incloent-hi detalls tàctics, estratègies d’equip, estadístiques i rendiment; entrevistes amb esportistes, entrenadors, experts en esports i altres; debats i opinions sobre resultats, prediccions, entrenadors, fitxatges o rendiment, per exemple; interacció amb l’audiència amb trucades telefòniques, missatges de text o xarxes socials.
9. CULTURAL
Explora temes culturals com música, art, literatura, gastronomia, etc. Podem incloure el subgènere religiós dins aquest, malgrat que hi ha qui el considera per se un gènere propi.
Les característiques d’un programa de ràdio cultural poden incloure diverses àrees, com música, art, literatura, gastronomia, cinema, teatre, etc.; entrevistes amb escriptors, músics, cineastes, cuiners i altres figures rellevants de la cultura per conversar sobre els seus treballs i perspectives; ressenyes i crítiques de llibres, pel·lícules, exposicions d’art, espectacles de teatre i altres esdeveniments culturals per ajudar l’audiència a descobrir noves obres; explorar la història i el patrimoni cultural local, nacional i internacional, destacant llocs d’interès, tradicions, costums i figures històriques rellevants; música i actuacions en directe, recitals de poesia i altres formes d’expressió artística en viu per enriquir l’experiència; col·laboracions amb museus, galeries d’art, teatres i biblioteques. En resum, una llàstima que no tinguem una oferta més gran d’aquest gènere.
6. REFERÈNCIES
- Educac. La ràdio a l’escola. Consell Audiovisual de Catalunya.
- Lázaro i Pernias, P. El Llenguatge radiofònic. XTEC – UAB. Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat. https://xtec.gencat.cat/ca/recursos/media/radio/llenradiofonic/llenguatge/
- PIQUÉ, J. (2018) Especejant la ràdio. La transformació del mitjà radiofònic en l’entorn digital. (Observatori de la Producció audiovisual, UPF)
- Bibliografia Arc Stanton.
Seguir Arch Stanton a Instagram.
