La ràdio – Part II

1. INTRODUCCIÓ

La següent entrada és una continuació de l’article de la ràdio publicat anteriorment per aquest espai.

Parlar de ràdio és l’art de crear històries, somnis, entreteniment, crítica i fer periodisme a partir -d’única i exclusivament- l’àudio. Tal com es deia en l’entrada anterior esmentada, la ràdio és un mitjà de comunicació on el so és el seu únic suport.

2. NARRATIVA I LLENGUATGE RADIOFÒNIC

La narrativa radiofònica és l’art de crear històries o relats utilitzant els recursos específics de l’àudio. Existeixen uns sistemes expressius que combinats conformen el llenguatge radiofònic i aquests són: veus, música, sorolls, silencis i efectes sonors.

1. Veu: La veu és l’element fonamental de la narrativa radiofònica. Els locutors són els responsables de transmetre les emocions, descriure els escenaris i donar vida als personatges només amb la seva expressió vocal.

Dins l’apartat de la veu hem d’atendre a 2 aspectes molt importants: diàlegs i narracions.

• Diàlegs: El diàleg és fonamental perquè en els programes radiofònics acostumen a donar-se tertúlies, entrevistes, etc. En la narrativa radiofònica, els diàlegs han de ser clars i dinàmics, ja que no es poden confiar en les expressions facials o els gestos visuals, ja que l’oient no veu als emissors del missatge.
• Narració: La narració és la veu en off que ens proporciona informació essencial per entendre la història, la notícia, reflexió, etc. Hem d’atendre el ritme, aquest és crucial en la narrativa radiofònica per mantenir l’atenció de l’audiència. Es pot controlar mitjançant l’ús de pauses, canvis de velocitat en el discurs i la música, i molt important, un bon guió. Aquest és fonamental per a una narrativa radiofònica eficaç. Ha de ser concís, coherent i captivador, tenint en compte les limitacions de l’audiència a l’hora d’escoltar. Hem de buscar una forma natural de dir les coses, malgrat que aquestes estiguin guionitzades.

2. Efectes de so: Els efectes de so són essencials per crear ambient i situar l’audiència en l’escenari del programa o de la història.

3. Música: La música sempre ha estat una de les grans protagonistes de la ràdio, ja que moltes emissores s’han especialitzat en aquesta. Pot ser també una eina poderosa per reforçar l’atmosfera i l’emoció d’un moment en un programa.

En resum, la narrativa i el llenguatge radiofònics es basen en la capacitat d’utilitzar la veu, els efectes de so, la música i altres recursos auditius. La combinació d’aquests elements permet als radiofonistes transportar als oients a mons imaginatius i fer-los sentir com si fossin part present del programa.

3. EL LLENGUATGE SONOR A LA RÀDIO

3.1 La paraula i l’expressió oral

La paraula té una importància cabdal en la ràdio, ja que el pes comunicatiu recau en l’expressió oral dels locutors i l’instrument més important de treball d’aquests és la veu.

Hem de considerar dos nivells expressius:

• El dels continguts, és a dir, el què es diu.
• El de la forma, com es diu (com es fa servir la veu i la seva expressivitat sonora).

En aquest apartat la veu ens interessa tractar-la des d’un punt de vista perceptiu (no fisiològic), per tant, els paràmetres bàsics que estudiarem són el to, la intensitat i el timbre.

a) To: sensació d’agut o greu que percebem en una veu. El to és el paràmetre que s’utilitza per a la classificació i la descripció de veus. Hem de ser conscients que un parlant té la capacitat d’utilitzar una àmplia gamma de tons de veu. En aquest sentit, els cantants en són també uns experts.

b) Intensitat: A major obertura dels plecs vocals més intensitat. L’associem a la sensació d’energia, de força o del fort que sona una veu. Emocions com la ira o l’agressivitat s’associen a intensitats altes, en canvi, la tristesa o la por s’associen a intensitats baixes. Cal atendre també a la distància amb el micro, si la distància és mínima (per exemple, 2 cm) l’oient tindrà la sensació que algú li parla a cau d’orella. L’estàndard són uns 20 cm. A partir de 40 cm no només ens allunyem del micro, també ho fem de l’oient.

c) Timbre: s’associa a la complexitat del so, en marca la personalitat. Així, dos sons que tenen el mateix to i la mateixa intensitat, són percebuts com a sons amb matisos diferents. La boca, el nas, els pulmons.. de cadascú són diferents, però a part aquests òrgans són mal·leables, per això dues veus que treballen a la mateixa intensitat i emeten el mateix to generaran timbres diferents.

Quant a les tècniques de l’expressió oral, que ens ajuden a que parlem clarament i de forma intel·ligible, cal atendre a les següents qüestions.

1. La dicció. Hem de cuidar la construcció de les consonants, en diem articulació, i de les vocals o vocalització. La llengua, el paladar o els llavis admeten mobilitat. Són aquests òrgans els que cal moure convenientment.
2. Respiració. Cal evitar la fatiga. La respiració abdominal permet recollir major capacitat d’aire. S’ha de fer tot aprofitant les pauses del text.
3. La velocitat. Aquesta dependrà de la situació comunicativa. No és el mateix fer una conferència, parlar de forma espontània que fer-ho en un mitjà de comunicació.  Hem d’aconseguir la comprensió de qui ens escolta.
4. La pausa: La pausa és un silenci breu intencionat o natural (per respirar). No dura més de 3-4 segons. Ajuda a subratllar el que s’ha dit anteriorment, o bé a enllaçar amb el següent. Com més llarga sigui, menor és la sensació d’enllaç i més subratllem l’anterior. Com més breu, més vinculació s’estableix amb els continguts posteriors.
5. El ritme: es relacionarà amb la paraula i la pausa. Si combinem intervencions llargues d’un locutor amb pauses també molt llargues, tindrem sensació de ritme lent. Siguem conscients que un canvi de ritme és una crida d’atenció, però tot dependrà del tipus de programa, fet que s’estigui descrivint, etc.

3.2 La música radiofònica

La ràdio, encara avui, ocupa bona part del seu temps amb música, aquesta és l’eix vertebrador d’emissores com ara “Los 40 Principales”, “Rac105” o “Flaix FM”..

Usos de la música en les emissores:

• Com a entradeta o presentació d’un programa (sintonia del programa).
• Estructurar els continguts.
• Marcar transicions i pauses.
• Recrear/Traslladar-nos a un espai.
• Ornamental (música de fons)
• Situació realista d’un concert, festa, etc.
• Com a contingut del programa (emissores de música).

3.3 Els efectes sonors

Els efectes sonors són els sons inarticulats o sorolls que no són ni música ni paraula serveixen per a construir les imatges mentals de l’oient.

Actualment, la producció d’efectes sonors s’ha facilitat gràcies a les múltiples col·leccions i biblioteques d’efectes sonors que trobem a internet o que tenen les emissores.

Funció poden jugar els efectes sonors en la narració radiofònica:

• Representar la realitat.
• Subratllar l’expressivitat o dramatisme d’un moment.
• Estructurar continguts.
• Marcar transicions i pauses.
• Ambiental. Descriure, recrear llocs.

Evitarem un “abús” d’aquests, perquè podrien convertir-se en soroll i produir-se l’efecte d’emmascarament.

3.4 El silenci

Els autors defineixen el silenci radiofònic per l’absència de la resta dels sistemes expressius, quan no hi ha ni paraula, ni música, ni efectes sonors.

Entre els 3-5 segons és un valor acceptat, per sota d’aquesta xifra es relacionen amb el concepte de pausa natural d’un discurs parlat.

No pot pas interpretar-se únicament com una pausa llarga, també aporta informació. Normalment ajuda a subratllar el que s’ha dit anteriorment o bé, dotar d’intriga allò que vindrà després. També pot ser un organitzador i estructurador de continguts.

Es recomana també llegir l’entrada So i música amb la imatge.

4. L’ESCRIPTURA RADIOFÒNICA

Els textos radiofònics hauran de facilitar la descodificació de l’oient i per això esdevenen característiques bàsiques:

• Fàcil comprensió. Frases curtes. Evitar oracions subordinades.
• Claredat. Afavorir l’ordre gramatical lògic.
• Que subratllin el que és important. Hauran de redundar.
• Que facilitin la retenció i l’interès. Atendre el públic objectiu.
• Adaptar-se a la intenció comunicativa.

4.1 El guió radiofònic.

És la peça clau perquè locutors i tècnics de so es coordinin i dotar al programa de contingut atenent a les qüestions exposades anteriorment. Ens marca el muntatge, els sons que apareixeran, el seu ordre, etc.

Pot haver-hi diversos tipus de guions, a continuació un exemple de guió tècnic:

Escaleta tipus Secció XXXX Programa XXXX – Programa 1
Autor/conductor Secció: Nom i cognoms / Locutor Programa: Nom i cognoms
Contingut		Tècnic	Temps	Temps acumulat
Conductor secció	Àudio/Música
Micro OFF	Àudio 1: Sintonia inicial/intro secció: xxxxxxxxxx (Nick Ingman i Gavin Wright)	Tema:, OST XXXX – pel·lícula) Minut 1:06 al 1:26	00:20	00:20
Presentació tema	OFF		00:30	00:50
Micro OFF	Àudio 2 desenvolupament tema	(Diàleg escena, etc)	00:25	01:15
Desenvolupament I tema	OFF		01:00	02:15
Micro OFF	Àudio 3 desenvolupament tema	(Diàleg 2, fragment entrevista, etc)	00:30	02:45
Desenvolupament II tema	OFF		01:00	03:45
Referències (on comprar text teatral, enllaços web, etc)	OFF		00:30	04:15
Tancament amb presentació OST pel·lícula / música relacionada	OFF/ON	Àudio ON a mitja presentació.	00:20	04:35
Micro off	Àudio 4: música OST film tractat	(Fi secció amb la OST de la pel·lícula o relacionada)	00:25	05:00

Font taula: Arch Stanton.

5. LA RÀDIO AVUI: el pòdcast

Avui dia hi ha molta gent que escolta la ràdio a través del pòdcast, malgrat que encara siguin molts que ho prefereixen i poden fer-ho en directe.

Un pòdcast és un arxiu d’àudio digital (normalment en format mp3) que podem descarregar, escoltar en streaming o accedir per mitjà de subscripció o a través de la pàgina web d’un mitjà de comunicació, o d’algun programa, per exemple, Spotify. L’avantatge que ens dona és que podem descarregar-lo i escoltar-lo en qualsevol moment.

Trobarem molts pòdcasts associats a mitjans de comunicació, però també molts altres de persones que no tenen per què dedicar-se al periodisme o treballar en mitjans.

Hem d’atendre també a les possibilitats que ens dona en l’àmbit educatiu produir pòdcast o arxius per a treballar les competències digitals i comunicatives.

A part, és un recurs cada cop més estès i pot aconseguir que les noves generacions recuperin l’interès per la ràdio.  Des de la perspectiva més audiovisual, és una bona introducció a la producció/creació radiofònica.

Programes com Audacity, ens poden ajudar a treballar el podcàsting i la ràdio amb l’alumnat. Audacity és un programari d’edició d’àudio i gravació de so digital. Es tracta d’un programa gratuït i de codi obert.

Trobem serveis de publicació de pòdcast gratuïts, com per exemple Ivoox, on s’hi pot reproduir, descarregar i compartir àudios de tota classe de temàtiques.

Formes i dispositius tradicionals d’escoltar la ràdio, com per exemple des de la ràdio del cotxe, es mantenen. D’altres, com podia ser la típica ràdio de piles, a poc a poc es perden i només en fan ús persones d’edat avançada. Però neixen altres formes i dispositius, com per exemple: des de telèfons intel·ligents, ordinadors, tauletes o altaveus intel·ligents. Com hem avançat, també es poden utilitzar aplicacions de ràdio en línia i serveis de transmissió de música que ofereixen emissores de ràdio en directe. Per tot això podem afirmar que la ràdio, continua molt viva.

6. REFERÈNCIES

• Climent Mateo, I. L’educació expandida a través del podcast. El Podcast com a recurs didàctic, la ràdio a l’escola. portal.edu.gva.es/wp-content/uploads/sites/217/2019/09/Leducació-expandida-a-través-del-Podcast.pdf
• Lázaro i Pernias, P. El Llenguatge radiofònic. XTEC – UAB. Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat. https://xtec.gencat.cat/ca/recursos/media/radio/llenradiofonic/llenguatge/
• Wikipedia.org. Cadenes de ràdio a Espanya
• Freesound.org. Biblioteca de sons.
• Audacityteam.org. Programa d’edició d’àudio.
• Ivoox. Plataforma de servei de pòdcast.
• Bibliografia Arc Stanton.

Seguir Arch Stanton a Instagram.

Qüestions legals.

Bibliografia Arch Stanton.