Blue Velvet

Blue Velvet: comunicar amb imatges (i música)

ÀREA: IMATGE I SO.

CICLES FORMATIUS DE: CAPTACIÓ I TRACTAMENT D’IMATGE, FOTOGRAFIA, PRODUCCIÓ I REALITZACIÓ AUDIOVISUAL.

BATXILLERAT: CULTURA AUDIOVISUAL i FILOSOFIA.

GRAUS UNIVERSITARIS: COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL, CINEMA I MITJANS AUDIOVISUALS, HISTÒRIA DE L’ART, BELLES ARTS I PERIODISME.

CONCEPTES TREBALLATS PRÈVIAMENT: RECURSOS NARRATIUS, components expressius i comunicatius de la imatge, lectura denotativa i connotativa de les imatges, definició d’icona, símbol i signe, capacitats narratives, TEMA, FIGURES, IMATGE I SIGNIFICAT, COMPOSICIÓ DE LA IMATGE, COLORISME, LLUM, BANDA SONORA, ENTRE ALTRES. POT proposar-SE simplement COM UNA ACTIVITAT INTRODUCTÒRIA A l’INICI DE CURS.

PRESENTACIÓ

Narrar amb imatges és l’objectiu principal d’un guionista. Estem massa acostumats a narrar amb paraules i en el món de l’audiovisual aquestes tot sovint es troben al servei de la imatge, o com a mínim la complementen; és a dir, el guionista ha de transmetre amb paraules un seguit: d’imatges en moviment (i fixes), sons, accions, etc. Sí, paraules dels personatges també, però com a bon guionista haurà de ser capaç d’evocar les textures, els colors, els matins i les nits, els sorolls, les músiques, i molt important: els sentiments i les emocions.

Un bon exemple de tot això -que en el seu moment molts vam treballar també com a estudiants- és Blue Velvet d’en David Lynch (1986). L’inici del film està ple de recursos que s’utilitzen molt en cinema, com per exemple, les metàfores visuals.

Blue Velvet –com succeeix tot sovint amb pel·lícules que avui dia es consideren de culte- en el seu moment no va agradar a la crítica. Prèviament, el guió va ser rebutjat per molts productors. Avui dia és estudiada arreu i considerada una de les obres més influents d’en Lynch i del cinema contemporani.

Què ens vol comunicar en David Lynch en aquests 2 minuts inicials de pel·lícula?

METODOLOGIA:

La pràctica es realitzarà de forma individual.

No cal tenir imprès l’enunciat.

La resposta es lliurarà per aquest espai.

Rebreu les correccions i comentaris del professor a les aportacions que feu per aquí mateix.

En aquest espai de l’Arch Stanton hi ha algun article redactat per un servidor que us pot servir de referència; malgrat que van més enfocats a l’anàlisi de personatges, la majoria que trobareu a l’apartat Dramatis personae, coincideixen també amb l’inici de pel·lícules i és quelcom semblant al que se us demana fer.

DESENVOLUPAMENT:

David Lynch no és només el director de la pel·lícula, sinó també el guionista; per tant ens trobem davant del que es considera cinema d’autor.

  • Intenteu explicar amb les vostres paraules què intenta comunicar en aquests 2:15 minuts inicials, quins recursos utilitza, com juga amb la música, quines són les parts de la seqüència, etc.
  • Heu de deixar d‘1 a 3 comentaris, d’un mínim de 6 línies i un màxim de 20. 
  • Els comentaris s’hauran de deixar entre el 18 i el 27 de setembre de 2019.

Podeu fer referència a comentaris dels companys/es, destacant alguna aportació, o debatent el que convingui, sempre que es faci des del respecte i d’una manera constructiva.

Important: qualsevol missatge amb faltes ortogràfiques no serà publicat per l’administrador. Tampoc aquells que siguin una còpia d’altres, no tinguin uns mínims quant a fons i forma; o bé continguin alguna falta de respecte a companys o col·lectius de qualsevol classe.

CRITERIS D’AVALUACIÓ:

  • 1-4: L’alumne no ha deixat cap comentari o bé aquest contenia moltes faltes ortogràfiques. L’alumne ha copiat.L’alumne s’ha dirigit de forma despectiva a algú o ha faltat al respecte a algun col·lectiu. L’alumne no ha vist la seqüència.
  • 5: L’alumne ha deixat un comentari d’unes 10 línies correcte i sense faltes ortogràfiques.
  • 6-7: L’alumne ha deixat un parell de comentaris amb aportacions pròpies i correctes.
  • 8-9: L’alumne ha deixat una parell de bons comentaris i ha interactuat amb la resta d’aportacions. Hi ha un esforç per comprendre la seqüència.
  • 10: L’alumne ha fet 3 comentaris excel·lents, de més de 15 línies cadascun, ha interactuat de forma positiva amb els companys i ha entès perfectament el missatge que ens transmet l’inici del film.

La nota de la Pràctica representarà un 10% de la nota final del trimestre.

CORRECCIÓ/COMENTARIS PROFESSOR. PRÀCTICA 27/09/19. Enllaç PDF: BLUE VELVET_correcció_alumnes

65 pensaments sobre “Blue Velvet

  1. jo crec que david en aquests 2 minuts ens volia donar tres versions una d’elles és que acaba l’estiu i tot torna a la seva normalitat els nens entren al col·le normalment els bombers tornen al seu treball contents perquè van descansar alguns dies i entren amb ganes de treballar , la dona representaria a les mestresses de casa que ja es queden soles perquè els seus nens ja es van anar al col·le ,una altra versió pogués ser que ens explica la vida quan un es mor tant con la vida del mort i la vida dels familiars per exemple ens ensenya les flors amb una música alegre en símbol que el mort ja descansés en pau o tal vegada és el que un es pensa , fora al carrer que les persones òssia senten dolor però a la veus tot segueix en la seva normalitat en la seva vida diària però la realitat del mort és que es queda assabentat en quatre taules o a vegades els cremen i amb el temps és menjat pels cucs i alhora es deteriora . i per ultimo diria que ens ensenya les etapes de la vida quan s’és nen quan s’arriba a la joventut, a l’adultesa i a la vexis i per ultimo la mort

    M'agrada

  2. Ens trobem en el segon 0:45 del film “Blue Velvet” de David Lynch, segon on començarem a analitzar la segona part prèviament establerta. Com a final de la primera part vam veure un pla general d’una casa nord-americana, probablement, la casa on succeeixen els fets que comentarem a continuació; en la segona secció.

    La primera escena que ens trobem després d’aquesta casa, presenta un canvi important quant a transicions, per passar d’escena a escena en la primera part hi havia un esvaïment, transició que normalment s’utilitza per mostrar-nos imatges que no expliquen una història lineal. Però ara, a partir del segon 0:45 canviem aquest esvaïment per un tall que no dura massa però implica que passarà a narrar una història contínua.

    Doncs ens introduïm en aquest segment amb un pla general d’un home que amb una mànega rega la gespa del jardí d’una casa. A la vegada, ens fixem que la cançó comença a sonar una mica més fluix i que comencen a aparèixer sorolls que van més enllà del cant dels ocells. Aquests dos factors units fan que l’espectador s’adoni que ja no hi ha més imatges que et volen presentar l’estil de vida o el barri, ara inicia la història de veritat i volen que et fixis en tot, sobretot en el jardí. La següent escena és un pla americà d’una dona bevent cafè en el saló i que va lligada al primer pla que ve després, un primer pla d’una televisió on surt la mà d’un home amb una arma, podríem pensar en això com una comparació entre la tranquil·litat anterior i amb el que esdevindrà.
    Canviem amb un altre curt a una escena on se’ns mostra que l’aixeta que connecta la mànega està a punt d’esclatar, aquí el soroll de fons que dèiem abans es fa més potent i sobrepassa la música, podem interpretar això com una metàfora de què la tranquil·litat està a un pas d’acabar-se. L’home que rega comença a estirar de la mànega, que resulta que està enredada en un arbust. L’escena següent és una barreja dels dos plans anteriors, aixeta i arbust. Els plans comencen a apropar-se més als objectes i es fan molt més curts, també augmenta el soroll de fons i d’aquesta manera David Lynch crea tensió en l’espectador.
    Aquesta tensió acaba quan a l’home li pateix una apoplexia, cau a terra i després d’uns moments d’angoixa torna el silenci i la calma, el soroll de l’aixeta cessa i la cançó segueix.

    M'agrada

  3. Benvolgudes i benvolguts,

    Us recordo que d’aquí poc més d’un dia, finalitza el termini de lliurament de la Pràctica. Demà a partir de les 23:59h no s’acceptarà cap altre missatge.

    Entre demà a la nit i dissabte al matí deixaré el meu comentari de la seqüència i faré referència als vostres. Us he llegit atentament.

    La setmana vinent rebreu un correu personal amb les notes.

    Recordo els criteris d’avaluació:

    1-4: L’alumne no ha deixat cap comentari o bé aquest contenia moltes faltes ortogràfiques. L’alumne ha copiat. L’alumne s’ha dirigit de forma despectiva a algú o ha faltat al respecte a algun col·lectiu. L’alumne no ha vist la seqüència.
    5: L’alumne ha deixat un comentari d’unes 10 línies correcte i sense faltes ortogràfiques.
    6-7: L’alumne ha deixat un parell de comentaris amb aportacions pròpies i correctes.
    8-9: L’alumne ha deixat un parell de bons comentaris i ha interactuat amb la resta d’aportacions. Hi ha un esforç per comprendre la seqüència.
    10: L’alumne ha fet 3 comentaris excel·lents, de més de 15 línies cadascun, ha interactuat de forma positiva amb els companys i ha entès perfectament el missatge que ens transmet l’inici del film.

    Subratllo un cop més que la nota de la Pràctica representarà un 10% de la nota final del trimestre.

    Aprofito l’avinentesa per animar a aquells que encara tenen marge per deixar-ne algun més, i felicitar a qui ja ha fet la feina. Més enllà d’alguns aspectes puntuals que ja comentarem (i polirem), ho heu resolt més que bé.

    Salutacions,
    Òscar

    M'agrada

  4. En el moment en què l’home està regant les plantes succeeixen tot un conjunt de coses, tot i que semblen senzilles, petites i inofensives; en el seu conjunt poden aconseguir la caiguda d’aquest senyor, provocant-li haver d’acabar ingressat a l’hospital.

    Això potser és una metàfora que ens ha intentat transmetre aquest autor amb unes treballades escenes: Veiem l’aixeta de la mànega amb massa pressió, se’ns demostra que aquesta està encallada en una planta amb un nus. L’home, en comptes d’apropar-se per veure que succeeix comença a estirar amb força. Amb això no aconsegueix res, la mànega contínua encallada, i ell tira bruscament i li dóna un tiró al coll.

    Tota aquesta escena és una metàfora fàcil de desxifrar. A vegades no ens adonem que està succeint, no ens molestem en assegurar-nos de quin és el motiu pel qual estan succeint les coses; simplement les intentem solucionar a la força. La majoria de vegades que ho fem així, per anar més de pressa, triguem més i/o acabem pitjor del que hagués passat en reflexionar una mica.

    A partir d’unes imatges que passarien desapercebudes en qualsevol altre moment, analitzant-les profundament, podem arribar a moltes conclusions a partir de diferents punts de vista del que pretenia David Lynch en mostrar-nos tots aquests detalls.

    Tot això se’ns presenta amb humor i ironia, com ha dit la meva companya Judith i en David. Tota l’acció, en general, pot arribar a causar diversió (els gestos de l’home, la visió de saber que ho està fent malament…). Finalment, la barreja del patiment de l’home i el nen i el gos jugant sobre ell pot arribar a semblar surrealista. L’autor mescla molts estils, que arriben a crear una petita confusió en l’espectador.

    M'agrada

  5. En aquests dos minuts de David Lynch, podem observar com en la primera escena comença amb una banda de música alegre, on podem observar unes roses amb un contrast amb el cel. I el podríem interpretar de maneres diferents. Les quals estic d’acord la meva companya Ainoa Navarro amb què es pot interpretar com la vida celestial i la vida terrenal, és a dir amb la vida i la mort.

    Després podem veure com passa un camió de bombers pel carrer i el podem interpretar com a tranquil·litat, ja que no van amb la sirena, i això dona seguretat al saber que no van amb presses a alguna urgència. Però com diu la meva companya Clàudia el primer que et dona al veure un camió de bombers és inquietud perquè penses que alguna cosa ha passat a la ciutat, però ja podem veure que no és el cas, o almenys no dona aquesta sensació.

    M'agrada

  6. El noi reprodueix en direcció inversa l’anterior camí de tornada a casa. I en passar davant de la cabana busca una altra pedra que llançar contra una ampolla recolzada sobre una placa metàl·lica sense aconseguir tampoc ara obtenir res. Insisteix, buscant noves pedres.Les mans separen l’herba descobrint amagada entre la mala herba una orella pàl·lida i florida, menjar de les formigues. S’incorpora, com buscant ajuda amb la vista, però no hi ha ningú. Diposita l’orella en una bossa de paper que recull del terra i torna per on havia vingut. El que ens diu o el que ens vol ensenyar Blue Velvet és com han dit els altres companys es que la vida té dos sentits , és adir la cara blanca i la cara negra per dir-ho d’alguna manera.

    M'agrada

  7. Un pla frontal mostra ara a un home sostenint una mànega amb la qual rega la gespa.Como contraplà, una dona està asseguda davant del televisor d’esquena a la finestra i el jardí en el qual l’home rega, sostenint sobre la seva faldilla una tassa de la qual beu sense apartar els ulls de la pantalla.Un pla mitjà més pròxim mostra ara el perfil de l’home regant.

    L’entroncament de la mànega verd amb l’aixeta comença a perdre aigua a causa de la pressió, que augmenta a causa d’un nus a la seva esquena que ell no veu. El nus embolicat entre la goma i la branca l’home es posa la mà al clatell i cau fulminat cap enrere sense deixar anar la manguera.La càmera travessa una cortina per mostrar un llit d’hospital en què l’home que va patir un accident mentre regava el seu jardí, aparatosament connectat ara els artefactes que controlen el seu cor i el seu cervell.

    Des de la porta un noi observa al seu pare amb gest de consternació, però només la càmera inicia un tímid avance.S’aproxima al llit.L’home respon a la salutació del seu fill assenyalant la seva gola empresonada per una vàlvula. Intenta parlar, però no pot.

    M'agrada

  8. Sobre un teló de vellut blau fosc onejant lentament, com bressolat per les aigües o el vent, s’escriuen el títol i els créditos.La textura càlida del vellut, en la seva funció de cortinatge, com allò destinat a protegir una mica de la vista, situa un més enllà del teló.Es evocat per la tristesa del tema musical i pel color blau del vellut, que va fent-se més clar fins a esdevenir un cel extremadament blau.
    L’objecte evocat és posat en relació immediatament amb la casa i el seu jardí, sota l’ensenya del tema musical.Contra el cel blau, a través d’un moviment descendent de camara, emergeix en contrapicat una tanca de jardí americà, d’un blanc immaculat , sobre el qual contrasta el vermell intens d’unes roses. Tant el tema musical dels 60 com la blancor d’aquesta tanca envien des del present a un temps de mítica innocència.

    El pla fon amb el lent avanç cap a la dreta, pel carrer tranquil, d’un cotxe de bombers vermell. Escortat pel seu gos, un bomber saluda travessant lentament l’espai entre la càmera i la casa del fons. Funde el pla anterior amb un altre frontal de la tanca retallada després el groc d’uns tulipes, produint cert efecte de tancament, que es perllonga en el Stop del següent pla, amb el qual funde.Una fila de nens travessa el carrer ordenadament , mentre una dona sosté el senyal de STOP.Alguna cosa oculta amenaça sota l’aparença amable i quotidiana de les coses: la casa, el barri, l’escola.

    M'agrada

  9. El primer minut comença amb un cel blau bonic una tanca blanca i girasols, un paisatge molt bell. Desde el meu punt de vista David Lynch vol mostrar una imatge tranquila, molt pacífica, una Amèrica sense cap tipus de mal estar sense guerres, tot és perfecte.

    També té una música molt relaxant, els nens passen per el pas de zebra guiats per una dona adulta, sembla que es un col·legi i que han anat d’excursió algun lloc, un camió de bombers passa per el carrer i un dels dos bombers que es pot veure saluda amb la mà a la càmara, tot molt fluït la cançó, les persones, els paisatges, com si tots els dies siguin igual de meravellosos, com diu el company David Sáez el bomber actúa d’una forma perquè sap que li estan grabant i no esta actuant lliurement, com vam parlar a classe seria com la política mediática, el qual ells tenen un objectiu clar i així estan donant a saber una secuència que darrere de la seva actuació hi ha un guió i un objectiu per a fer creure a les persones el que ells volen que creguin, fa semblar que els barris d’on es graba són tranquils i mai passa res dolent.

    En general l’idea de David Lynch es fer veure que tota la realitat no és tan realitat com es veu, sinó que darrere d’aquesta realitat hi ha un guió escrit.

    M'agrada

  10. David Lynch què és l’autor d’aquest vídeo en els 2,15 min de video el que ens vol transmetre al públic que esta veient el vídeo són diferents tipus de vista cap a la vida.

    Al començar el video veiem que David Lynch comença amb una escena on vol transmetre d’on ve amb els colors de la seu país, juga una mica amb el color de les flors, de la tanca i el cel per mostrar-nos la seva bandera, a més David Lynch amb la música el que vol transmetre al espectador és una escena de molta tranquilitat però de cop i volta aquesta escena de tranquilita canvia ja que l’home que esta regant les plantes sent com una picada i de cop i volta es desmaia i cau al terra, veiem d’aquí una escena totalement terrible, també canvia el so de música…

    Bàsicament la idea principal de David Lynch cap a l’espectador es que mentre està veient el vídeo senti un canvi radical d’elements

    M'agrada

  11. Aproximadament a partir del minut comença la segona visió de David Lynch, on comença a una casa típica d’Amèrica amb una àvia mirant la tele, potser estava mirant pel·lícules de l’antic oest, tot molt còmode i tranquil, per un altre part està el que pot ser el seu marit regant el jardí.

    Després d’una estona regant les plantes l’aixeta no va bé i accidentalment s’electrocuta no ho sé segur amb què perquè no es pot apreciar del tot.

    Es pot veure que després de uns segons de que s’electrocuti esta tumbat en el sòl com si s’hagués acabat la vida del àvi, també es pot veure com camina cap a ell un nen petit que no té ni idea del que pasa, crec que David Lynch amb aquest nen vol mostrar la ignorància de les persones a la vida, perquè no saps quan et pot passar qualsevol cosa.També l’ignorancia perquè la gent no sap veure el costat negatiu moltes vegades i son molt innocents.

    Amb aquests dos punts de vistes crec que vol demostrar que la realitat no es tan real si et graben , i és molt més real quan ocurreix en directe mateix sense cap càmera gravant i amb un propòsit, que pot haver una part molt bonica però també una part molt dolenta .

    M'agrada

  12. Després de veure el vídeo de David Lunch, el que veiem son diferents punts de vista.
    Al principi surt el cel blau i roses, on el carrer es travessat per nens petits, i tot sembla un estil de vida amb seguretat i humanitat
    Però en la següent escena es veu com un home esta regant la gespa amb una mànega, i la seva dona esta veient una pel·lícula on podem apreciar una pistola, aquesta escena com diu la meva companya Ainoa Navarro, pot fer referencia a la vida americana del anys 60.

    Seguidament veiem com l’home sense voler es electrocutat amb la mànega, desprès podem observar com un gos i un nen petit no es donen compte de la tragèdia que esta passant, ja que el nen es petit, i al ser petit es ignorant, igual que el gos.

    Aquí ens pot donar a entendre que la vida de la ignorància es tot amb felicitat.

    En la mateixa escena de quan el home es mor, podem observar un enfocament de la càmera que va directament cap a la terra subterrània, i aquí com he dit abans podem apreciar el altre punt de vista que parlava.

    Aquest punt de vista es el contrari de la felicitat, ja que tot canvia radicalment i la felicitat es torna en tragèdia.
    Per acabar, jo crec que David Lunch ens vol donar a entendre, que no tot es pura felicitat, sinó que de manera que hi ha felicitat també pot haver tristeses.

    M'agrada

  13. En aquests 2 minuts i 15 segons de la introducció de la pel·lícula “Blue Velvet de David Lynch la música és essencial. Observo quatre canvis importants en la música, que fa que el receptor capti millor les escenes a la vegada que les veu. Depenent de la banda sonora escollida en cada moment, fa que el receptor estigui més tranquil o més intrigat.
    La primera cançó la trobem en les primeres escenes on surt un fons blau obscur de vellut i on surten els crèdits. La banda sonora que sona en aquest moment és forta, i dona la sensació de que arribarà en qualsevol moment una escena forta i aquí és on es veu el primer canvi de música. Al minut 0:11 podem veure com canvia aquesta música forta a una molt tranquil·la i que junt amb les imatges que es mostren en aquest moment(persona que saluda, una tanca amb flors) dona sensació de quotidianitat. Al minut 1:14 veiem un canvi, aquesta música tranquil·la comença a barrejar-se amb sorolls estranys i al minut 1:40 comença a ser inquietat, i és on comencen les escenes tràgiques: la mort d’un senyor electrocutat al seu jardí i un moment una mica esgarrifós on es comença a ampliar la gespa del jardí i es veuen insectes negres. A l’hora de veure l’escena dels insectes negres, s’observa que contra més amplia la càmera més forta i tensa és la música de la banda sonora, finalment tot junt hi ha un punt on aquesta arriba a donar por.
    Per concloure aquest comentari, afegiré la frase de la meva companya Claudia Garcia on diu que “Les bandes sonores i els sorolls, són molt importants per a cada escena.” que és justament el que jo vull explicar amb el meu comentari. La banda sonora és essencial, ja que junt amb les imatges dona una sensació de realitat, d’intriga i de sentiments que fa que l’espectador vulgui veure més d’aquesta pel·lícula de Lynch.

    M'agrada

  14. A partir del minut 02:38 apareix a la introducció un nou personatge, el fill de l’home que acaba de patir l’accident. Aquest es dirigeix a l’hospital per trobar-se amb el seu pare, però pel camí passa una cosa molt interessant.

    Com han dit molts dels meus companys, una d’elles la Claudia, la música és una part molt important en el cinema, sense ella, pot ser, no interpretaríem de la mateixa manera les coses. Durant aquest conjunt d’imatges la música és molt diferent de la inicial, fins i tot aconsegueix generar tensió.

    En el camí cap a la trobada amb el seu pare, el noi agafa una pedra i la llença, això ho fa amb dues possibles intencions. Una la de desestressar-se de tot el que acaba de succeir, i una altra la de donar-li a una ampolla de vidre. Només ho fa un cop, i seguidament es rendeix perquè no ho aconsegueix.

    Quan torna de veure al pare torna a intentar-ho, però aquest cop no es rendeix. Segueix intentant-lo diverses vegades. És en aquest moment quan es troba amb una cosa inesperada, potser David Lynch ha tornat a fer-ho, ha aconseguit que succeís el que menys esperàvem. El jove es troba amb una orella a terra, sens dubte agafa una bossa de paper que hi ha a terra i la fica dins, seguidament marxa veloçment.

    Això pot ser una metàfora més creada per l’autor, el missatge que pot voler donar és el següent: A vegades ens donem per vençuts massa d’hora, i no ens adonem del fet que si ho seguim intentant, podem arribar a la nostra meta. Encara que no sempre s’aconsegueix el que es vol, podem arribar a descobrir coses inesperades, i que ens seran més útils.

    A partir d’unes imatges que passarien desapercebudes en qualsevol altre moment, analitzant-les profundament podem arribar a moltes conclusions a partir de diferents punts de vista del que pretenia David Lynch en mostrar-nos tots aquests detalls.

    M'agrada

  15. En David Lynch en aquesta petita presentació de 2 minuts i 15 segons de la pel·lícula “Blue Velvet” vol transmetre al receptor la tranquil·litat en moments que en realitat no ho són .
    Destacaré el contrast de dues escenes entre la tranquil·litat i el perill.
    La primera és d’un bomber que ha d’anar a apagar un foc i de camí, saluda amb tranquil·litat a una persona. El bomber no hauria d’estar preocupat per l’emergència? Observem com David Lynch vol transmetre tranquil·litat en moments de pànic, ja que veient aquesta escena lo primer que rebem és quotidianitat, normalitat i tranquil·litat.
    La segona escena és d’una dona que pren un té sense donar-se compte de que el seu marit s’està electrocutant al jardí mentre rega les plantes.
    “Alguna cosa oculta amenaça sota l’aparença amable i quotidiana de les coses: la casa, el barri, l’escola.” Aquesta frase citada per la meva companya Layla Balhaj fa referència més o menys a la meva idea de que el perill i la tranquil·litat estan molt a prop d‘aquestes escenes que són, per una banda quotidianes i per altre perilloses.
    Aquí podem veure un tipus d’antítesis entre la tranquil·litat de la vida i el perill que suposa viure, la poca distància entre el perill i la tranquil·litat. Un contrast clar que David Lynch fa amb la intenció de transmetre als receptors que en moments perillosos pots estar tranquil.

    M'agrada

  16. En els 2 minuts i 15 segons de la introducció de la pel·lícula “Blue Velvet” de David Lynch he observat que en dos casos surt una tanca de color blanca amb un fons de cel blau. Aquest fons transmet tranquil·litat, el color blanc ben pintat de la tanca i la claror del cel blau. En els dos casos surten flors, així que per l’entorn florejat i el cel sense núvols es pot observar que ens trobem a la primavera.
    Al primer cas surten flors vermelles, en concret roses vermelles que pel fet de ser roses i del seu color vermell expressen joventut i diversió. Aquí, afegeixo la meva opinió sobre el color vermell a la de la meva companya Ainoa Rodríguez que en un moment determinat ha fet referència a que “El vermell sol utilitzar-se per representar perill,”.
    En el segon cas, es veu la mateixa tanca i el cel clar però s’observen tulipes de color groc. El color groc amb contrast amb els colors clars de fons (blanc i blau claret) transmet alegria, diversió I tranquil·litat.
    Puc concretar que amb bels colors triats en aquestes dues escenes David Lynch vol transmetre alegria, diversió, joventut i tranquil·litat. I amb la imatge d’un jardí amb flors la primavera.

    M'agrada

  17. Fixant-me més en els detalls, puc veure diferents coses.

    1- En la primera escena després del teló, el que més es veu i destaca és el cel blau, les flors vermelles i una tanca blanca.
    I s’escolta una cançó amb uns cants d’ocells, llavors el cant em va transmitir molta tranquil·litat, però fixant-me bé en el fons, en el cel blau he pogut localitzar que és veient volar dos ocells.
    Llavors ara es pot trobar una lògica del cant que s’escolta – 0:07 fins aprox. 0:27.

    2- El moviment dels arbres quan passa el cotxe de bombers. Abans que passi ben bé el cotxe per davant la casa, es pot veure que les fulles dels arbres estan quietes, i en passar, dos dels arbres que es veuen, es mouen, és com si el cotxe toques les fulles.

    3- Quan trobem a una dona en el sofà, tomant cafè i veient la televisió.
    Quan el càmera grava la televisió, trobem un moment tens, d’intriga i de por.

    4- Quan l’home cau a terra, amb la mànega a les mans, de sobte apareix un gos i comença a ” beure ” aigua de la mànega, a bordar i fer com una mena de soroll que em transmet que té ganes de jugar.

    5- I també es pot veure un nadó, que apareix caminant i cada vegada es va acostant més, fins que s’atura abans de l’herba, a la vorera.

    David Lynch, remarca molt be la melodia i sorolls que es van escoltant en cada moment, en cada escena, encaixen molt bé.
    Jo crec que perfectament et transmet, el que ell vol que nosaltres sentim.
    Tranquil·litat, inquietud, por, perill, fàstic, seguretat, agradabilitat, pau…
    Amb la música i les escenes, que encaixen a la perfecció.

    M'agrada

  18. Com diu la meva companya Ainhoa Rodriguez els colors de de la primera escena, el cel blau, les roses vermelles, i la tanca blanca poden fer referència a la bandera americana ja que son els mateixos colors i l’autor David Lynch es americà.
    Un altre aspecte molt important que m’ha impactat al llegir el text de la meva companya Ainhoa Rodriguez, es l’escena del camió de bombers quan diu que el vermell sol utilitzar-se per perill, de manera que es pot interpretar com una advertència per al futur. Ja que després més endavant es mor un home accidentalment amb una manguera.
    Seguidament, un altre cosa que cal destacar es quan la meva companya parla de la pel·lícula que esta veient la muller del mort. En la pel·lícula apareix una pistola, allà es pot donar a entendre que alguna cosa dolenta passarà, i com e dit, aquella cosa dolenta passa, ja que després d’aquella escena de la pel·lícula l’home es mor.
    Després de la mort de l’home, apareix un gos bevent aigua de la mànega i un nen petit, com diu la meva companya, es pot interpretar com que la ignorància es felicitat, ja que els dos individus no tenen idea de que es ho que passa. Al ser ignorant no t’adones de les coses amb perjudici, i vius feliç amb ignorància.
    Finalment, podem veure que David Lynch ens vol voler transmetre que no tot es perfecte, pot passar de tot en aquesta vida. Hi ha un signe filosòfic que pot fer referència a questa pel·lícula, el yin i el yang, que el seu significat es que dins de tot ho bo i a alguna cosa dolenta i a la inversa.

    M'agrada

  19. Després d’haver vist els 2 minuts i 15 segons de la pel·lícula de David Lynch, jo crec que David Lynch ens vol ensenyar dos punts de vista molt diferents sobre la vida.
    Al començar la pel·lícula podem veure com ens presenta la vida, amb uns colors americans, que pot fer referència a la bandera americana.
    Després podem observar com una banda sonora està tocant al carrer, aquesta banda sonora pot fer referència a la tranquil·litat, la alegria ja que podem veure com tots estan gaudint el moment amb seguretat. Però de sobte apareix un camió de bombers, degut a això, podem percebre aquest camió com una advertència de que no tot es tranquil·litat i seguretat, tot i que hi hagi un home amb un gos feliç.
    Més tard veiem com nens petits van cap a l’escola i un home està amb un cartell de stop. De moment sembla ser que aquí torna a donar seguretat i pau, evitant el perill.
    Seguidament veiem com un home està regant la gesta de la seva casa mentre que la seva muller està veient la televisió. Però de sobte l’home accidentalment s’electrocuta i tot canvia, la musica deixa de ser alegre, i la càmera enfoca un pla de obscuritat amb insectes.
    Finalment jo crec David Lynch ens mostra per una banda que tot es felicitat i tranquil·litat, però que de sobte tot pot canviar i tornar-se diferent.

    M'agrada

  20. D’acord amb el meu company Hugo la pel·lícula comença amb tranquil·litat y passes varies coses que ens transmeten tranquil·litat y pau, quan mirem el pla on surt l’home regant tot el que hem vist fins aquest pla es tot tranquil·litat, però a partir de quan la manguera s’enrotlla amb la branca sentim que hi passarà. Y com veiem el home que estava regant es desmaia.

    Aquest principi ens comunica que aquest pel·lícula probablement te coses alegres y coses tràgiques, també tenim la musica si anem a veure el seu significat parla de bastants temes que es veuen en aquesta primera escena de la pel·lícula. Tenim plans on podem veure que representen felicitat y tenim plans que presenten tristesa. També tenim plans on veiem que hi ha una certa relació això es el que ens porta a pensar que aquesta pel·lícula tracta diferents temes.

    A partir d’aquestes plans David Lynch ens vol fer reflexionar sobre cada pla que va passant y el que vol dir ja que cada imatge darrera te un significat que ens pot fer pensar un altre cosa de la que veiem.

    Per últim podem veure David Lynch juga amb la mida dels plans podem veure, que utilitza plans generals com el pla on veiem els bombers, el pla de la dona que esta veient la televisió, també utilitza plans mitjos on veiem l’home regant en alguna ocasió etc.

    També veiem que David a fet un canvi de presentar plans alegres a plans tràgics, per exemple quan veiem que l’home esta regant tranquil·lament y també veiem la passarel·la del cotxe de bombers a la caiguda de l’home per culpa d’alguna cosa o quan la Càmera s’endinsa dins de l’herba això ens presenta que passarà alguna cosa.

    M'agrada

  21. En aquest vídeo tot el que és primer que observem, que n’hi ha una música de fons i que és romàntica. El cel de color blau fosc, les roses vermelles. És a dir, un començament romàntic.

    Després un home penjat al camió de bombers, però resulta el camió va de manera massa lenta pels carrers.

    Una senyora a casa seva veien la televisió, cosa curiosa, perquè no tots ara veuen la televisió.

    Alumnes travessant la carretera amb la professora en fila, anant a l’escola o potser d’excursió i una persona amb un stop perquè passin amb tranquil·litat i sense cap accident.

    Un home somrient i regant les plantes, de sobte, es troba amb un accident, sense donar-se en compte, i es troba en un metge on el seu fill el bé a fer una visita. Però el pare no podia parlar després de l’accident que li va passar, i es posa a plorat davant del seu fill.

    Finalmente el fill va a un bosc amb tristesa i es posa a tirar pedres i fins que va trobar una orella d’humans a terra i la fica en una bossa i marxa.

    M'agrada

  22. Com diu el meu company David Sáez a cadascun dels nostres companys li ha semblat que aquestes flors transmeten algún significat, però per mi més que un significat transmeten un sentiment de pau, és a dir que aquestes flors ens transmeten que en la següent escena hi haurà alguna cosa bona és a dir que no hi haurà cap tragèdia.
    La següent escena estic d’acord amb la meva companya Cristina Muñoz, ja que el camió de bombers passa sense cap mena de presa i amb una banda sonora tranquil·la de fons i saludant . En aquesta escena David Lynch ens transmet tranquil·litat i en ensenya un barri tranquil.

    I estic ‘ acord amb la meva companya Carla Fernández que diu que s’uneixen dos mons en l’escena de la mort de l’avi i el canvi de la càmera introduint-se en la gespa aparentment ensenyant els dos mons.
    Però la Carla no menciona aquest escenari d’un gos i un bebè totalment innocents que no és adonen de la tragèdia que acaba de passar i per mi David Lynch ens vol transmetre la realitat d’una mort per a la gent que no té aquest concepte de la realitat encara o no ho pot tenir.

    En conclusió comencem en un barri tranquil que canvia radicalment i ocorre una tragèdia en una escena amb el gos i el bebè al voltant i després ens fica en un món fosc i ple d’insectes.

    Liked by 1 person

  23. No és casualitat que Lynch alterni imatges entre flors i imatges del barri. Doncs si llegim els comentaris exposats anteriorment pels meus companys, veiem que les imatges del barri transmeten bastant més que les mateixes flors però en aquests 2 minuts i 15 segons res és casualitat.
    Segons qui les flors han adquirit un diferent significat, això ho veiem través dels comentaris. La meva companya Clàudia parlava de com transmetien tranquil·litat, la Judith destacava l’ambigüitat del color groc de les segones flors, el Maruan parlava de la possible relació amb l’amor i la sexualitat de les primeres flors però a banda de tot això crec que la seva aparició és per crear un paral·lelisme amb les imatges del barri.
    Les flors actualment són considerades com a símbols de bellesa, a causa de les seves formes i colors i és aquesta la raó per la qual no desentonen amb l’espai, perquè l’espai també ens vol vendre aquesta imatge del barri bonic on tothom voldria viure.

    També les flors es reprodueixen gràcies a la pol·linització que principalment realitzen els insectes, però això no seria possible sense la seva aparença que atrau els insectes i d’igual manera les imatges del barri ens intenten aportar seguretat i tranquil·litat per tant aparentant control conduint-nos a una conformitat on no qüestionem si el que veiem és veritat.

    I finalment l’artificialitat, però no una artificialitat de les mateixes flors sinó de la situació, són flors que no estan en el seu hàbitat sinó que artificialment s’han plantat vora les tanques per lluir. De forma similar el camió de bombers està passejant per lluir-se davant de la càmera, d’igual manera els nens travessen el carrer, ordenats en fila, callats i ben vestits, per mostrar la qualitat educativa del barri, tot això creant una aparença de la societat perfecta, bella i que ens transmet seguretat i control.

    M'agrada

  24. En els dos primers minuts de la pel·lícula “Blue Velvet” el director, David Lynch, ens vol mostrar un munt d’informació que haurem d’interpretar i analitzar minuciosament. Per tant, amb la intenció d’expressar-me millor dividiré aquests minuts en tres parts que organitzaré de la forma següent: la primera part anirà des del segon 00 fins al segon 0:45. La segona anirà des del 0:45 fins a l’1:25. I finalment, la tercera anirà des de l’1:25 fins al 2:15.
    La primera imatge que veiem dins de la part inicial és un fons de vellut blau que, s’anirà esvaint lentament i barrejant-se amb el blau d’un cel encantador i lliure de núvols, a la vegada, comença la cançó central del film combinada amb el dolç cant d’uns ocells. La càmera fa una panoràmica vertical i ens deixa davant d’una tanca blanca amb roses al voltant i amb el cel de fons. Aquesta escena té la intenció de ficar-nos dins d’un inici feliç i tranquil, sobretot ho sabem pel piular dels ocells i per la majestuositat d’un cel sense cap amenaça de pluja. Pel que fa a la tanca i a les roses estic d’acord amb el que diuen l’Ainoa Navarro i la Judith dels contrasts entre la vida i la mort, ja que, les roses vermelles volen significar amor o passió, dos conceptes que creen vida, però de la mateixa manera el color vermell va molt lligat amb l’agressivitat o fins i tot, amb la sang. A més, cal afegir que en aquest cas el contrast entre vida i mort de les flors també fa contrast amb el paratge idíl·lic o la suposició d’aquest.
    Un altre esvaniment ens deixa amb la següent escena, on un camió de bombers passa per davant de la càmera amb rigidesa i poca naturalitat, sense emetre cap soroll més que el de la cançó, donant així una estranya sensació de calma.
    Seguim amb la mateixa melodia, però ara amb un esvaïment tornem a trobar-nos davant d’una tanca amb flors, aquesta vegada són tulipes, si busquem que signifiquen descobrirem que es regalen quan algú està passant per alguna dificultat, això ens demostra que en aquesta tranquil·litat hi ha gat amagat.
    Per finalitzar, les dues últimes escenes mostren un altre cop l’assossec utilitzant plans grans, com el sencer o el general, però sense desprendre cap mena de soroll que interfereixi amb la pau.

    M'agrada

  25. El primer minut comença amb un cel blau bonic una valla blanca i girasols, un paisatge molt bell. Desde el meu punt de vista David Lynch vol mostrar una imatge tranquila, molt pacífica, una Amèrica sense cap tipus de mal estar sense guerres, tot és perfecte.

    També té una música molt relaxant, els nens passen per el pas de zebra guiats per una dona adulta, sembla que es un col·legi i que han anat d’excursió algun lloc, un camió de bombers passa per el carrer i un dels dos bombers que es pot veure saluda amb la mà a la càmara, tot molt fluït la cançó, les persones, els paisatges, com si tots els dies siguin igual de meravellosos, com diu el company David Sáez el bomber actúa d’una forma perquè sap que li estan grabant i no esta actuant lliurement, com vam parlar a classe seria com la política mediática, el qual ells tenen un objectiu clar i així estan donant a saber una secuència que darrere de la seva actuació hi ha un guió i un objectiu per a fer creure a les persones el que ells volen que creguin, fa semblar que els barris d’on es graba són tranquils i mai passa res dolent.

    En general l’idea de David Lynch es fer veure que tota la realitat no és tan realitat com es veu, sinó que darrere d’aquesta realitat hi ha un guió escrit.

    M'agrada

  26. Des del meu punt de vista tot comença amb una gran tranquilitat ja arranca amb un paisatge molt tranquil i molt relaxat, no només per el paisatge sinó que també per la banda musical que surt de fons, podem veure com David Lynch mostra la tranquilitat que tenen tots els habitants ja que podem visualitzar en diferents escenes les diferents tasques habituals que té la gent.

    Jo crec que David Lynch a part de mostrar la tranquilitat de tots els habitants també mostra la manera que té cada habitant de fer vida normal.

    El que m’agrada és la manera de resaltar és la manera que té David Lynch, de veure com arriba alguna cosa dolenta, a través de aquella escena la cual la cámara pasa lentament amb un canvi de música per una mena de matorrals jo crec que amb això David Lynch el que vol mostrar es que arriba alguna cosa dolenta i jo crec que aquesta cosa dolenta es la mort que va aparèixer anteriorment.

    Per últim una escena en la que m’he fixat és quan la dona està veient la tele i s’enfoca a la televisió es pot veure com arriba el moment més tens de la película que está veient, ja que es veu una pistola apuntant a alguna cosa i de sobte se li trenca l’aixeta a l’home.

    M'agrada

  27. La primera imatge que se’ns presenta a la capçalera d’aquesta pel·lícula no és escollida a l’atzar, no és més que una cortina vellut blau, com ha asegurat la meva companya Judth, tal com indica el títol (“Blue Velvet”). La funció que li dóna David Lynch a aquest teló, juntament amb la música (“Blue Vevet” de Bobby Vinton), és despertar la curiositat de l’espectador per descobrir que s’amaga darrere.

    El primer que veiem és un món aparentment perfecte i molt tranquil, pot ser el reflex del somni americà exagerat fins al límit. El cel blau i sense núvols, les verges blanques i les flors perfectament cuidades, com diu la meva companya Ainoa, la vida celestial.
    No hi ha cap mena de perill a la vista, els nens creuen sense por, fins i tot els bombers van lentament i sense preocupació saludant (escena aparentment humorística, com ha dit la Judith, ja que els bombers acostumen a anar amb pressa), una dona prenent el te mira a la televisió despreocupadament una pel·lícula d’assassinats, mentre el seu marit rega les plantes al jardí. Sembla que tot és segur i perfecte, arribant a ser artificiós, com diu en David.

    No hi ha cap error en aquesta bombolla d’esplendor, fins que la mànega d’aquest home s’encalla en un nus, i en l’intent d’aconseguir arreglar-lo pateix un atac caient a terra. Aquest acte mai te’l haguessis pogut imagnar, i més després de tanta perfeció. Això es el que el director volia, a més aconsegueix treure-li la disfressa a tota aquesta perfecció.

    És llavors quan se’ns representa l’altra realitat oculta rere la perfecció. La càmera s’introdueix en la gespa d’aquest jardí, i ens mostra milers d’insectes, paneroles i escarabats. D’aquesta forma, s’uneixen dos mons, el lluminós que veiem i el tenebrós que està ocult. Dues realitats completament diferents, aparentment alienes, com deia l’Ainoa Rodriguez.

    M'agrada

  28. El primer que veiem, després del teló de vellut blau, són unes roses blanques amb el cel blau i una tanca blanca que sembla protegir-les. A simple vista no veuries res més que això, però si analitzem amb precisió el fotograma, podem adonar-nos del que pot voler transmetre l’autor amb aquests detalls.

    Les roses són vermelles, la tanca blanca i el cel blau. Són exactament els colors de la bandera americana, com ha dit en Raúl Martín. Potser això és un detall subliminar, amagat per a la majoria del públic. Com he dit a un comentari anterior, el que pretén aquest inici de l’obra és presentar-nos la vida americana idíl·lica. Per tant, això podria ser una petita presentació del que veuràs ara: l’Amèrica real. Pot ser, a l’inici sembla idíl·lica, però si continuem, ens adonarem que només és la primera percepció.

    L’altra interpretació d’aquesta imatge no té res a veure amb el que hem dit anteriorment. Potser David Lynch ha escollit les roses perquè són molt boniques físicament, però en el fons poden arribar a punxar-te amb les seves espines. El que pot ser una metàfora pel fet que si les veus de lluny semblen perfectes, però si et submergeixes, t’apropes i les toques, et punxen i et demostren la vertadera realitat.

    Seguint l’última teoria, la tanca podria tenir la funció d’amagar i protegir aquesta veritat, la que no és veu a simple vista. La que fa mal i és dolenta. La protegeix perquè ningú la vegi, i així tot seguirà semblant completament perfecte.

    David Lynch, durant totes aquestes escenes juga molt amb la bombolla de perfecció, ens fa creure que tot està bé durant la major part del temps. Tot això per després donar-nos de cap a terra amb el final, inesperat, i totalment contrari a l’actitud inicial. Sens dubte, cuida cada detall per transmetre missatges imperceptibles per a un ull que veu i no mira. David Lynch és tot un geni.

    M'agrada

  29. En aquests 2 minuts i 15 segons de la pel·lícula “Blue velvet” de David lynch, en vol mostrar dos punts de vista el primer és la vida alegre on al començament surt la panca de color blanc, les roses vermelles i el cel blau tot això ens vol transmetre tranquil·litat també ens mostra com una senyora talla el pas als cotxes perquè els nens puguin passar sense perill per anar a l’escola.

    Però el segon punt de vista és la mort es veu en quant passa els bombers, els bombers no surten sinó és per alguna emergència, també surt una parella una senyora i un senyor amb una certa edat la dona està veient una sèrie que en aquell moment sortia un home amb una pistola això ens fa pensar que alguna cosa canviarà i és cert quan sent foca al senyor es pot observar com mentre va regant la seva terra comença a tenir dificultats i de sobte a l’home l’electrocuta alguna cosa i això fa que caigui al terra mort.

    No hem d’oblidar la banda sonora, ja que David lynch utilitza una cançó amb un to constant no hi ha molts alts i baixos en la música només es pot notar una mica en l’escena on el senyor es cau a terra i l’aigua surt disparat amb molta potència.

    M'agrada

  30. En aquesta primera escena d’aquesta pel·lícula “BLUE VELVET, la música amb la qual comença aquesta escena ens transmet tristesa, com si haguéssim perdut alguna cosa ja que aquesta música és antiga. Podem veure que el primer que presenta l’escena és un cel blau, unes tanques i unes flors vermelles a partir d’aquesta primera imatge veiem que la càmera que aquesta filmant va ensenyat la imatge lenta, i ens dona la impressió que aquestes flors estan creixent bé.

    Després veiem un cotxe de bombers passant per la carretera que en realitat ha d’anar a apagar un incendi, però al contrari aquest cotxe de bombers aquesta saludant els veïns és a dir ens transmet felicitat. Podem veure que a través d’aquestes imatges ens mostra una naturalesa amb imatges ordenades i també com si ens fos a transmetre alguna cosa de la infància ja que la dona sembla que condueixi als nens que creuen la carretera a l’escola, com si l’escola fos una presó per a nosaltres ja que la majoria d’adolescents pensen això. A la imatge on la mànega i la branca estan enredades podem deduir que ens pretén transmetre com si tinguéssim un problema de cor que ens pot portar a la mort.

    La imatge on apareix la dona veiem com els colors d’alguns objectes d’imatge coincideixen amb el que porta posat la dona. I en la ultima imatge veiem com la càmera va entrant a l’herba i la música influeix com si fos una cosa que se’n va a dormir a nosaltres i ens passés alguna cosa dolenta.

    M'agrada

  31. El que ens està mostrant David Lynch és un artifici, una obra de teatre creada per donar “la visió” una visió de l’Amèrica perfecta, barris residencials en cases unifamiliars on regna la pau i la seguretat. Però Lynch ens mostra que aquesta “visió” és més pròpia de la fantasia i la realitat és un altre. A continuació em disposo a exposar les proves i arguments d’aquesta idea.

    En primer lloc, com comentava la meva companya Judith el “Blue Velvet” o vellut blau actua com a teló, separant els crèdits inicials de les escenes consegüents. Una vegada desapareix aquest teló veiem unes roses amb una tanca blanca. Seguidament veiem a un bomber saludant directament a càmera, amb el gos perfectament assegut davant d’ell. Però que significa aquesta mirada directa a càmera? O el gos? O la nul·la emergència? Doncs artificialitat i artifici, perquè el bomber coneix i sap que li estan gravant per tant ens mostra el que ell ens vol mostrar i no la realitat. Per tant veiem que el que importa és l’aparença de felicitat i control. Ara tornem a veure unes flors, éssers vius que es basen en l’aparença per poder subsistir, coincidència? Després al pas de vianants veiem com els nens de forma ordenada, ben vestits i pentinats van sols a l’escola. Aquí es veu aquesta aparença de seguretat i control.

    Finalment arribem al jardí on l’home que rega el jardí pateix una apoplexia i cau, però de forma irònica i artificiosa com deia la meva companya Judith apareixen dos elements que intenten revertir aquesta imatge fora de “la visió” que són el gos i l’infant que amb el muntatge sembla que apareixen de sobte. Però el seu intent ha fracassat i la càmera enfoca a la gespa i s’endinsa fins que troba els escarabats, metàfora de la vertadera societat americana una societat capitalista que de forma crua ens mostra que els humans són capaços de trepitjar als seus iguals per aconseguir el seu objectiu.

    M'agrada

  32. En la següent escena, hi ha com dues parts. Dues escenes en una hi ha la principal la de l’home regant, i després hi ha la seva esposa que es podria dir una altra escena.

    Com es veu en el vídeo sort un home alegre regant les seves plantes tranquil·lament, de sobte es canvia l’escena i es fica en la seva casa que està la seva esposa estava mirant la televisió. Respecte a la pel·lícula que està veient la dona, es pot veure que alguna cosa dolenta anava a succeir en la pel·lícula, ja que es veu algú agafant una pistola, jo estic d’acord de el qual ha dit l’Ainoa, ja que penso el mateix, la banda sonora no canvia molt però es pot percebre que el volum ha baixat una miqueta.

    De sobte, canvia d’escena de l’home, es pot veure que l’home se l’enreda la corda i no li deixa regar bé, d’acord com diu l’Ainoa, quan comença a estirar, de cop i volta sort com l’home li pica alguna cosa en el coll i amb la cara es pot veure el sofriment que estava passant, i es desploma i es cau i podria haver perdut la seva consciència, i el seu gos i un nen no se saben el que està passant.

    Crec que David Lynch vol transmetre que en un dia perfecte, tranquil sense problemes, una simple cosa tan petita que no les veus es pot fer mal fins a perdre la vida, que no té perquè ser alguna persona, etc. Que llavors has d’estar atent en tot i que no existeix un dia perfecte sense que passi alguna cosa.

    Per últim, estic d’acord amb moltes companyes, un o una de molts d’elles és la Judith que la cançó parla de l’amor que podríem referir a les flors vermelles i la mort amb l’home o el cel (paradís).

    M'agrada

  33. En el primer minut de la escena David Lynch vol fer-nos veure una certa tranquil·litat, gravant el cel blau i baixant a poc a poc la càmera fins a arribar a les flors radiants de color vermell fort . Tot seguit es veu una típica ciutat nord americana i cadascun amb la seva rutina, aparentment alegre, ja que des de el meu punt de vista David vol que entrem en aquesta tranquil·litat i pau amb la banda sonora que posa a aquesta escena . Enseñant als bombers i als nois anant cap a l’escola i la senyora policia ajudant per creure la carretera, amb la banda sonora tot ens fa creure que no passarà res ,veiem a una parella jubilada ,la senyora veu la tele i el senyor rega la seva gespa tranquil·lament. Però David canvia radicalment amb la càmera i enfoca seguidament y ràpidament la font d’on prové l’aigua . Va canviant el enfoc del senyor y la font d’aigua i es veu que està a pressió fent que el públic posi atenció perquè pot passar alguna cosa i no tan tranquil·la. I de fet ,passa perquè de sobte el senyor mor i tota la percepció que teníem sobre la pau y tranquil·litat d’una rutina americana en una ciutat tranquil·la americana en els 80-90 acaba amb una mort Tot lo que ens ha transmet David cambia i ens fica a un altre estat, estarem en atenció amb lo que pugui passar .

    M'agrada

  34. En la segona escena i la tercera, David Lynch una altra vegada voldria dir que és un lloc tranquil i ara alegre amb vegetació però posant un altre color el groc.

    A continuació, l’escena podem apreciar de què les cases i el camió no són de l’actualitat si no podem estimar que són dels anys 70. Quan surt un camino de bombers, com diu els meus companys quan surt penses que hi ha alguna emergència i que és una cosa inquieta i imaginativa i penses en el pitjor cas, jo crec el que vol transmetre és que ja han fet la feina i que ha sortit tot molt bé ha sigut satisfactori el treball i estan molt content i que tot ha tornat a la normalitat, ja que es pot reflectir en el bomber saludant, també anava amb una velocitat moderada sense la sirena.

    També la Banda Sonora que es tocava en la primera escena no canvia i el seu so segueix sent tranquil·la i alegre, entre la primera escena i la segona hi ha una relació perquè el contingut no canvia segueix sent tranquil, un lloc de calma, sol canvia que surt el camino de bombers que admès estan alegres.

    De cop hi volta, canvia l’escena i surten flors grogues ja són diferents de les primeres, pensant en el punt positiu del color volen transmetre amistat, alegria, optimisme i el punt negatiu són mentida o traïció.

    La conclusió que arribo que vol transmetre David Lynch entre la relació que hi ha entre el segon i el tercer el que transmet és tranquil·litat, alegria, amistat com pots veure el bomber apareix saludant i alegre i el color com ja he dit vol dir alegria, amistat. No coincideix amb la traïció o mentida.

    M'agrada

  35. Una curiositat d’aquesta banda sonora és que els acords coincideixen amb l’esquema de la pel·lícula, ja que el primer acord és en major (alegre), els tres següents són en menor (foscs/trist) i l’acord del final és major (la pel·lícula comença alegre, com si tot fos perfecte, es complica tot i quan acaba torna a la felicitat que hi havia en un principi).
    La música ens avisa de com serà l’escena del principi, ja que des d’un principi tot és perfecte, després es veu com es descontrola l’aigua de l’aixeta i en l’últim pla canvia la música i la foscor que hi havia abans, mostrant un dibuix alegre amb música alegre, presentant-nos l’escenari on passarà la pel·lícula.
    Igual que també ens diu que el principi és alegre, també del terror psicològic que hi ha a la part mitjana de la pel·lícula, i per acabar donant un missatge que tindrà un final feliç.

    M'agrada

  36. També s’escolta una melodia en l’escala pentatònica de blues en Fa fent arranjaments just quan sona l’acord final de fa, remarcant com afectarà aquest acord.
    Els acords que utilitza són: si bemoll, re menor, re bemoll menor, Do menor i fa.

    Aquesta cançó no és la típica que pots sentir a qualsevol pel·lícula actual, ja que no es posa una banda sonora d’estil blues dels 60, sinó orquestres.
    Quan acaba la cançó, fa un fade out, just quan l’home es queda a terra i canvia de pla i passa a sonar un baix donant un re, com si estigués oblidant tot el que havia passat abans per continuar amb la pel·lícula.

    M'agrada

  37. Després d’escoltar i veure la seqüència de fotogrames del principi de Blue Velvet he tingut aquests resultats en els quals m’he basat en la banda sonora i com afecta l’intro o fins i tot a la pel·lícula en general.

    El primer que sona és una guitarra elèctrica en net (sense cap pedal) a la que després és acompanyada per una veu i els cors.
    La cançó que sona està dins de la tonalitat de Si bemoll major. L’escala major se sol utilitzar per crear cançons alegres, tot i que no en tots els casos, ja que aquesta mateixa cançó utilitza acords en menor per crear por, misteri, etc.

    Podem escoltar un arranjament quan comença el riff que es repeteix durant tot el primer vers que aporta molt encara que no sembli res, que és fer una mena d’escala cromàtica (l’escala cromàtica conté els 12 semitons dins d’una octava) per aportar desconfiança al so, ja que fa re, re bemoll i do (una escala descendent).

    M'agrada

  38. Després de veure aquesta introducció del film de “Blue Velvet” i reflexionar sobre les primeres escenes que apareixen en el vídeo, m’atreviria a dir que en David Lynch hi ha una mescla de colors que depenent de quin punt de vista transmet una cosa o un altre.

    En la primer escena, podem pensar que el que vol transmetre amb banda sonora tranquil·la, sons d’ocells cantant i un cel totalment enlairat sense gairebé núvols es calma, confiança, fiabilitat, ordre però depenent del punt de vista, pot canviar el que vol transmetre, jo també estic d’acord amb el que diu l’Ainoa Navarro que pot transmetre la vida, el Paradís, coses divines.

    A continuació, quan la càmera comença a baixar es veu unes flors vermelles que poden tenir relació de tranquil·litat d’un amor romàntic, passió, sexualitat, etc. i si penses en un d’altre punt de vista transmet, el color vermell és sang, mort, agressivitat, etc. En relació entre aquest dos colors pot voler transmetre la vida i la mort com diu la meva companya Ainoa Navarro i també vida terrenal i celestial.

    En conclusió pensant en els dos tipus de punt de vista en un podem pensar el que vol transmetre David en un podria ser que en el paradís és un lloc de calma, tranquil·litat i aquí en la planeta Terra s’agrupa en coses males guerres, agressivitat. En l’altre punt pot transmetre que l’aquest lloc feia un bon dia, que és un lloc tranquil, amb plantes i sons d’animals.

    M'agrada

  39. És interessant com després de veure aquests minuts inicials de “Blue Velvet”, David Lynch ens ha fet endinsar a un món on hi han brillants colors que impacten a la vista. Colors que atrauen i que intenten encobrir els elements grisencs de l’entorn que ens envolta, creant així un món regit per oposats, on la superfície i la profunditat, el bé i el mal conviuen alhora. Aquest contrast entre llum i foscor, superfície i profunditat, defineixen literalment la pel·lícula.

    El color assumeix una qualitat textual i és capaç d’evocar un estat emocional o psicològic. David Lynch enganya la nostra mirada omplint-la de vivacitat per, al final, sense cap mena d’objeccions, arrossegar-nos lentament a la foscor oculta d’aquests colors. A poc a poc es perden de vista el blau del cel, el vermell de les flors… per mostrar-nos sense pietat la realitat concloent de tot aquest escenari. Sense poder treure la vista de la pantalla, ens posa davant els ulls la crua realitat, i com bé ha dit la meva companya Ainoa Navarro, la mort. A mesura que la càmera s’aproxima més i ens mostra tots aquells insectes, un so en expansió cada cop més fort dona a entendre un moviment a un nou espai.

    Podem adonar-nos que estem submergits a un laberint on es fonen la normalitat i l’anormalitat. D’aquesta manera s’aconsegueix donar forma al nostre subconscient, on Lynch ens exposa el misteri i la bellesa de la ment a través del cinema.

    En definitiva, una pel·lícula en la qual cada pla, cada gest, cada objecte, té un significat.

    M'agrada

  40. En el vídeo que podem veure d’en David Lynch podem apreciar que des del minut 0 fins a l’1,15 tot és felicitat, bon estar, és a dir, tot bo.

    Fa primers plans de roses, de gent feliç treballant, de nens, que això dona ternura. Sap jugar amb els color i la llum, posa molta llum i colors que associem a situacions bones, però, de sobte tot fa un gir dramàtic, la música es torna horrorosa i la llum es comença a anar perquè estigui tot més fosc i doni sensació de por.

    Estic totalment d’acord amb la meva companya Ainoa quan diu que la banda sonora en una pel·lícula és una de les parts més importants, ja que són els que ens transmeten com va la cosa, com per exemple aquí que ens donen sensació de tranquil·litat fins que fa el gir dramàtic que podem apreciar a l’escena de l’avi al jardí.

    Quan acaba aquest minut quinze fa el gir, ja que pensàvem que tot anava molt bé i de sobte passa una tragèdia i tot canvia. Es torna tot fosc, amb sensació de por, i la música acompanya molt a les imatges. Ens mostra una imatge una mica fastigosa en la qual surten insectes sota terra, i ens posa la imatge aquesta després de veure morir l’avi. Després d’endinsar-se sota terra i amb foscor la càmera torna a sortir a l’exterior i veiem una altra vegada “la llum”.

    M'agrada

  41. Una cosa que em crida molt l’atenció sobre aquests dos minuts és la ironia i el to humorístic que es pot percebre.

    El camió de bombers que passa, passa de manera molt lenta, i és molt irònic perquè els camions de bombers solen passar a molta velocitat. A més, podem observar que les cases que apareixen de fons en aquesta escena són les mateixes cases on l’home de la mànega està patint (aquestes cases es poden veure al minut 0:44), i el senyor que hi va muntat, somriu i saluda d’una manera molt alegre i tranquila. Això em fa pensar que David Lynch volia transmetre ironia i humor.

    En alguns casos, aquest humor ve transmet a partir de la innocència, com a l’escena de la mànega, on apareixen un gos i un nen petit, ambdós innocents. Aquesta innocència fa que no siguin conscients del que està passant i per tant, convirteixen aquesta situació tràgica en una escena irònica i humorística.

    M'agrada

  42. Després de veure aquesta introducció del film de “Blue Velvet”, m’atreviria a dir que en David Lynch no només vol entretenir-nos amb una història, sinó que pretén crear un fil conductor paral·lel al mateix film i perquè no, una mica complicat de veure.

    Principalment ens trobem davant del cel blau que ens mostra una vida celestial. Sempre des de la cultura cristiana ens han inculcat que a l’hora de la nostra mort hi ha un judici final que decideix si anirem al cel o a l’infern tot depenent dels nostres actes fets en vida. Si hem sigut persones honorables i amb bons comportaments anirem al cel, un paradís on tot és perfecte. Això es veu reflectit al primer fotograma on ens enfoquen un cel assolellat i sense núvols.

    Per continuar aquest fil conductor, ens mostra la vida quotidiana de persones humanes, tot i això ens mostra la dualitat amb accidents i contradiccions, doncs hi ha una escena clara sobre la defunció i per tant Lynch ens intenta representar amb aquestes escenes el cicle de la vida, com bé ha dit la meva companya Judith Serrano, i que tot comença i té un final.

    Al final de les primeres escenes d’aquest film, ens mostra una imatge sota terra amb escarabats que s’estan alimentant. I si el que pretén Lynch és crear una història paral·lela connectant la vida i la mort?

    En la meva opinió, crec que ens intenta dir que la mort no es pot evitar i tots acabarem sota terra (Si més no, és una forma d’acomiadar-nos de la vida), però que no tot és trist i que també existeix la possibilitat d’anar al cel.

    En conclusió, David Lynch amb les seves imatges no només ens entreté sinó que ens aboca reflexions a partir de la seva escenografia i de la banda sonora i d’aquesta manera crea un fil conductor.

    M'agrada

  43. La banda sonora d’una pel·lícula és un dels punts imprescindibles. Una de les raons per les quals jo crec que és important és que ens imposa uns sentiments i intenta transmetre un missatge independent i paral·lel a la història que mostren les imatges, en aquest cas la cançó és positiva i alegre en canvi, les imatges ens mostren escenes contradictòries en aquest cas com la vida i la mort.
    Per tant David Lynch el que pretén amb la banda sonora escollida és crear-nos un sentiment de tranquil·litat com bé ha comentat la meva companya Ainoa Rodriguez, i perquè no, una mica d’enveja, ja que juntament amb les imatges, en trobem davant d’una vida idíl·lica i relaxada.

    La cançó escollida per la introducció s’anomena “Blue velvet” del cantant nord-americà Bobby Vinton i va ser escrita l’any 1963. Comparteix títol amb la pel·lícula i d’altra banda també l’any que vol transmetre, ja que, va ser publicada als anys 60.

    La cançó no dura tota la introducció, sinó que al fotograma on la càmera s’endinsa a la gespa aquesta música cessa i ens posen un soroll desagradable on Lynch ens intenta crear un sentiment de fàstic i també de desconcert, ja que es passa d’un extrem a un altre. Ens trobem amb la vida desitjable i amb la cançó perfecta i relaxant i passem a l’extrem de fàstic amb un soroll d’insectes.

    En definitiva, el “soundtrack” és un element imprescindible de les pel·lícules i sèries, ja que transmeten sentiments sense necessitat d’estar observant el film. Perquè el refrany diu: “Una imatge val més que 1000 paraules”, però i la música?

    M'agrada

    1. Estic d’acord, amb el que comenta la meva companya Ainoa Navarro.

      Les bandes sonores i els sorolls, són molt importants per a cada escena.

      Ja que depèn de la melodia, que aquella escena et pugui transmitir una cosa o altra, si per exemple, en un moment posant una melodia trista, el que sabem és que alguna cosa dolent esta passat, en canvi si escoltem una cançó alegre ja ens transmet més tranquil·litat.

      Això es pot veure molt bé en aquests dos minuts, on hi ha diferents melodies.

      La cançó de Blue Velvet, parla d’amor, felicitat i records, d’una història que va viure Bobby Vinton. Com és una cançó tranquil·la, et pot transmetre tot això del que parla la lletra.

      No tota la introducció és amb aquesta cançó, perquè en el fotograma el qual la càmera s’endinsa per la gespa, en aquella escena la cançó cada vegada comença a escoltar-se més fluix, i s’introdueix us soroll d’insectes desagradable i et crea com un moment incòmode i fastigós.

      En resum, no tot en les pel·lícules és la imatge, perquè si et pares a pensar si tu veus una pel·lícula la qual no té melodia ni soroll jo crec que no et transmet el mateix, crec que seria més avorrit i no tindria tanta emoció.

      Per tant, la imatge i la música junt és el que fa que tot tingui sentit i que tot sigui amb mes emoció, amb més sentiment.

      M'agrada

  44. En aquests 2 minuts inicials de “Blue Velvet”, per descomptat el primer que veiem són els crèdits d’obertura.
    Ens introdueix dins d’aquest món amb una elegant tipografia cursiva que s’esvaeix sobre un teixit de vellut blau que es balanceja suaument. Per a la vista és un sentiment agradable i relaxant. Es coneix que el blau és el color més relaxant tant per als ulls com per a la ment. N’és un bon exemple d’això quan hem tingut un dia bastant agitat o simplement ens sentim pressionats i necessitem estar tranquils, i el fet de quedar-nos mirant al cel detingudament ens transmet una profunda serenitat.

    La refinada lletra cursiva complementa aquesta idea d’assossec. Així mateix, la tela movent-se lentament també n’és complementària, i a més reforça aquesta imatge tan agradable gràcies a la sorprenent qualitat que es pot apreciar de la textura del vellut.

    D’altra banda la música ens fa una lleugera contrarietat, ja que resulta molt dolça i afable per a l’oïda però al mateix temps dona una sensació de misteri. Qui sap si més endavant darrere d’aquest vellut poden aparèixer milers de tragèdies, o pot ser tot el contrari.

    Amb tot això podem adonar-nos que David Lynch utilitza la pantalla com si fos un llenç on poder trobar quadres en moviment. Mitjançant tècniques visuals pot estar amagant metàfores o imatges simbòliques, fins i tot amb la música, que sovint ens pot aportar informació sobre la trama. Els contrastes que s’empren i els missatges emmascarats ens fan experimentar aquest sentiment de confusió i misteri.

    M'agrada

  45. En aquestes escenes és molt perceptible el contrast i el cicle de la vida. Just després del teló apareixen unes roses que contrasten molt amb el color del cel, són dos colors contraris que, com ha dit l’Ainoa Navarro, poden fer referència a la vida i la mort.

    Més tard apareixen unes flors grogues que a primera vista estan bé, però que si ens fixem una mica podem observar que hi han algunes de mortes, a més, el color groc pot tenir significats molt contraris, ja que simbolitza la felicitat però també algunes malalties, llavors, podem dir que David Lynch, el director de la pel·lícula, el que pretén fer és donar un efecte de contrarietat.

    Parlant del cicle de la vida, destaca molt l’escena en la que apareixen un nens anant a l’escola, ja que si ens fixem, la dona que els guia és una dona vella, i això crea contrast. També parlant de contrast, podem esmentar a la dona que sembla molt tranquila mirant una escena de violència.

    I per últim surt un home regant la gespa i que de cop i volta, es comença a morir, si ho pensem, està morint donant vida (a la gespa) i també podem observar que en el minut 1:27, l’aigua surt d’una manera alegre en un moment tràgic, a més de que l’aigua és un element essencial per a la vida i està sortint en un moment de mort.

    Per finalitzar, vull parlar de la cançó que s’escolta. Aquesta cançó parla de l’amor i la mort, el que també em recorda a l’escena de es roses, ja que les roses simbolitzen amor i el cel pot fer referència a la mort.

    M'agrada

  46. En els 2,15 min. de David Lynch podem veure com tot comença amb una música així relaxant amb ocells de fons cantant, la càmera enfocant el cel va baixant i mostra unes roses i una tanca blanca, que tal com a comentat la meva companya Ainhoa potser és per als colors de la bandera americana.

    Tot seguit veiem un camió de bombers que donà senyal de tranquil·litat, ja que l’home va feliç saludant a la càmera amb el seu gos, dóna la sensació d’un lloc molt tranquil amb música alegre i bonica.

    La pel·lícula continua i veiem com creuen nens per un pas per a vianants amb total seguretat, ja que hi ha una dona tallant el pas als cotxes fins aquí tot es veu molt bé, podem apreciar la ciutat tranquil·la la qual no passa res, ja que la música també acompanya molt a pensar que tot va perfecte.

    De sobte podem apreciar com un avi cuida del seu apreciat jardí i està regant la gespa mentre la seva dona està veient la televisió, aquí la música tan bonica continua, comencem a veure que l’aigua no circula bé perquè la mengera s’ha fet un nus i que sembla que la canonada per la qual surt esclatarà. La font esclata finalment i simula que li donà al clatell i cau a terre, tal com cau podem veure un nen molt petit, suposo que pot ser el seu nét, apreciant la mort de l’avi mentre el gos juga amb l’aigua a sobre d’ell, una imatge una mica desagradable i és aquí quan canvia tot i juga una mica amb nosaltres quan pensàvem que tot era molt bonic. La càmera s’endinsa cap a dins de la terra, la música canvia i és desagradable i es veuen insectes sota terra els quals facen una mica de fàstic.

    Després la càmera torna a sortir a la superfície i tot torna a ser bonic.

    M'agrada

  47. David Lynch ens fa veure diferents punts de vista, i ho expressa amb tres cançons diferents les quals donen un sentit a cada escena del que esta passant en cada moment:

    Un dels punts és com que tot és perfecta, que tot és bo i segur, ja que la banda sonora del primer minut és alegre i et transmet tranquil·litat i pau. I l’altre punt és quan canvia la melodia i s’introdueixen sorolls estranys.

    Al primer fotograma, les flors et transmeten molta tranquil·litat per la tonalitat dels colors, ja que són colors vius i fan bona combinació.

    Després, passa un camió de bombers pel carrer, on es pot veure un home sobre el cotxe que està saludant tranquil·lament i no se li veu preocupat, però d’altra banda el primer que penses quan veus un cotxe de bombers és que alguna cosa greu a passat.
    Llavors et transmet per una part tranquil·litat i per l’altra inquietud.

    Seguidament ens trobem un altre carrer on hi ha una dona amb el senyal de stop, vigilant i ajudant a que els nens puguin travessar el carrer amb seguretat i no amb por.

    La següent escena es pot observar un home regant les seves plantes i una dona al sofà mirant la televisió, aquí tot sembla molt agradable i tranquil fins que accidentalment l’home s’electrocuta, on en aquell moment el que et transmet és que estàs entre la vida i la mort.

    I per finalitzar, la càmera grava la gespa mullada, tot molt normal fins que veus que cada vegada s’apropa més la càmera i s’endinsa a la gespa, on arriba un moment que tot és negra, veus insectes i comença sonar una melodia i uns sorolls fastigosos. Seguidament hi ha un altre canvi d’escena molt radical i torna la melodia alegre, amb un cartell de benvingut a ”Lumberton”.

    M'agrada

  48. El propòsit d’aquest comentari sobre els primers 2 minuts inicials de pel·lícula és exposar bàsicament com David Lynch presenta la seva pel·lícula en termes purament cinematogràfics en els primers 2 minuts.
    Durant aquesta seqüència utilitza un patró per mostrar a l’audiència imatges agradables i, després, imatges pertorbadores per contrastar-les.

    El marc es dissol en un cel blau i la càmera s’inclina cap avall per revelar el primer tret de les roses sobre la tanca. Amb aquesta primera visualització podem establir l’escenari com a típica ciutat suburbana. Convé ressaltar l’aspecte visual que ens mostra les roses vermelles brillants, la tanca blanca i el cel blau, ja que pot fer referència als colors de la bandera americana. Tant els aspectes visuals com audibles d’aquest tret donen una agradable sensació de seguretat i serenitat.

    D’altra banda hem de tenir en compte un fet molt important i que pot ser passa per desapercebut; el color vermell, un color que apareix com podem veure a l’inici, a l’escena del camió de bombers, i al signe d’aturada quan els nens van caminant cap a l’escola. El vermell sol utilitzar-se per representar perill, de manera que es pot interpretar com una advertència per al futur.

    Un altre punt a tractar és el tràgic muntatge, on ens mostra a un home que rega la gespa i a la seva dona que està asseguda plàcidament mirant la televisió. Respecte a la pel·lícula que està veient la dona, ens està donant a entendre que alguna cosa dolenta està a punt de passar, ja que hi apareix la imatge d’una pistola. Tot seguit veiem que la mànega de l’home que rega comença a ruixar-se de manera errònia. L’home tira de la mànega i la pressió de l’aigua s’incrementa ràpidament generant cada cop més tensió fins que l’home s’electrocuta. A terra amb la mànega a la mà, un gos mossega juganerament el corrent i un nen petit apareix caminant. D’aquesta manera simbolitza com la ignorància és felicitat. El gos i el nadó no tenen ni idea de què li ha passat a l’home.

    Per acabar es fa un primer pla de l’herba, que comença a ampliar-se més i més a prop. El soroll que comença a créixer es fa més fort a mesura que l’herba s’acosta. La càmera es mou a través de l’herba i es destaca el pertorbador so. La il·luminació es fa més fosca i es deixen veure els escarabats. El contrast entre estils d’il·luminació entre el suau barri assolellat i la fosca escena d’insectes estableix la coexistència de dos mons separats, un d’innocència i felicitat, l’altre de brutícia i violència, ni conscient de l’altre.

    Per concloure es pot dir que el seu missatge bàsic: fins i tot en les coses que semblen perfectes, hi ha lletjor i decadència sota la superfície.

    M'agrada

  49. En el meu parer en David Lynch ens fa creure en la contradicció, és a dir, dos punts de vista totalment diferents.

    Al primer fotograma, part de la dualitat de colors ,el de la terra i el blau del cel, que podria ser la vida terrenal i la vida celestial. A més ens mostra dos angles des d’una mateixa visió, és a dir, enfoca la càmera cap a dalt.

    Després mostra un camió de bombers que passa mentre la banda sonora toca. Una banda sonora alegre i que transmet tranquil·litat, però i si ens parem a pensar que potser si passa el camió, és per a anar a alguna emergència? La cosa canvia.

    Seguidament ens trobem el fotograma de la dona ajudant a travessar el carrer. Tot sembla pacífic, sense cap perill on els menors van a l’escola. La seguretat contra el perill.

    Es veu una escena quotidiana de l’estil de vida americà dels 60 aproximadament on un home rega la gespa mentre la dona veu un film policíac amb tota tranquil·litat. De sobte l’home s’electrocuta accidentalment i aquí veiem una altra dualitat sobre la vida i la mort.

    Finalment, veiem una gespa verda i mullada, simplement bonica. Però seguidament veiem com el punt de vista i l’angle d’enfocament de la càmera s’endinsa en aquesta gespa i tot es torna negre, amb insectes i tot fos, on la música canvia radicalment.

    Crec que Lynch el que intenta és crear la dualitat entre dues realitats dels anys 60 que mostra la hipocresia d’una vida idíl·lica però que no té res a veure. Podríem dir entre allò que és positiu i negatiu gràcies a la banda sonora i fent uns plans on tot sembla meravellós amb una tonalitat de colors tranquil·litzants mentre que ens envia missatges subliminals.

    M'agrada

  50. Benvolgudes i benvolguts,

    Què ens vol comunicar en David Lynch en aquests 2 minuts inicials de pel·lícula? Intenteu explicar amb les vostres paraules què vol comunicar en aquests 2:15 minuts inicials, quins recursos utilitza, com juga amb la música, quines són les parts de la seqüència, etc.

    Podeu començar a deixar els vostres comentaris.

    Recordeu:

    Narrar amb imatges és l’objectiu principal d’un guionista, i aquestes imatges que ara podem veure, prèviament s’escriuen. L’inici del film està ple de recursos que s’utilitzen molt en cinema, com per exemple, les metàfores visuals. La pràctica us ha de servir per ser conscients de la dificultat que comporta transmetre amb certa elegància un seguit d’idees que el públic ha de percebre.

    Rebreu correccions i comentaris per part meva quan acabeu de fer les aportacions.

    En aquest espai de l’Arch Stanton hi ha algun article redactat per un servidor que us pot servir de referència. Malgrat que van més enfocats a l’anàlisi de personatges, la majoria que trobareu a l’apartat “Dramatis personae” us poden servir, són quelcom semblant al que se us demana fer en aquesta pràctica.

    Heu de deixar d‘1 a 3 comentaris, d’un mínim de 6 línies i un màxim de 20.

    Els comentaris s’hauran de deixar entre el 18 i el 27 de setembre (a les 23:59 h.).

    Podeu fer referència a comentaris dels companys/es, destacant alguna aportació, o debatent el que convingui, sempre que es faci des del respecte i d’una manera constructiva.

    Important: qualsevol missatge amb faltes ortogràfiques no serà publicat per l’administrador. Tampoc aquells que siguin una còpia d’altres, no tinguin uns mínims quant a fons i forma; o bé continguin alguna falta de respecte a companys o col·lectius de qualsevol classe.

    Salut i bona feina.

    M'agrada

    1. Sobre un teló de vellut blau fosc onejant lentament, com bressolat per les aigües o el vent, s’escriuen el títol i els créditos.La textura càlida del vellut, en la seva funció de cortinatge, com allò destinat a protegir una mica de la vista, situa un més enllà del teló.Es evocat per la tristesa del tema musical i pel color blau del vellut, que va fent-se més clar fins a esdevenir un cel extremadament blau.
      L’objecte evocat és posat en relació immediatament amb la casa i el seu jardí, sota l’ensenya del tema musical.Contra el cel blau, a través d’un moviment descendent de camara, emergeix en contrapicat una tanca de jardí americà, d’un blanc immaculat , sobre el qual contrasta el vermell intens d’unes roses. Tant el tema musical dels 60 com la blancor d’aquesta tanca envien des del present a un temps de mítica innocència.

      El pla fon amb el lent avanç cap a la dreta, pel carrer tranquil, d’un cotxe de bombers vermell. Escortat pel seu gos, un bomber saluda travessant lentament l’espai entre la càmera i la casa del fons. Funde el pla anterior amb un altre frontal de la tanca retallada després el groc d’uns tulipes, produint cert efecte de tancament, que es perllonga en el Stop del següent pla, amb el qual funde.Una fila de nens travessa el carrer ordenadament , mentre una dona sosté el senyal de STOP.Alguna cosa oculta amenaça sota l’aparença amable i quotidiana de les coses: la casa, el barri, l’escola.

      Liked by 1 person

    2. Un pla frontal mostra ara a un home sostenint una mànega amb la qual rega la gespa.Como contraplà, una dona està asseguda davant del televisor d’esquena a la finestra i el jardí en el qual l’home rega, sostenint sobre la seva faldilla una tassa de la qual beu sense apartar els ulls de la pantalla.Un pla mitjà més pròxim mostra ara el perfil de l’home regant.

      L’entroncament de la mànega verd amb l’aixeta comença a perdre aigua a causa de la pressió, que augmenta a causa d’un nus a la seva esquena que ell no veu. El nus embolicat entre la goma i la branca l’home es posa la mà al clatell i cau fulminat cap enrere sense deixar anar la manguera.La càmera travessa una cortina per mostrar un llit d’hospital en què l’home que va patir un accident mentre regava el seu jardí, aparatosament connectat ara els artefactes que controlen el seu cor i el seu cervell.

      Des de la porta un noi observa al seu pare amb gest de consternació, però només la càmera inicia un tímid avance.S’aproxima al llit.L’home respon a la salutació del seu fill assenyalant la seva gola empresonada per una vàlvula. Intenta parlar, però no pot.

      M'agrada

    3. El noi reprodueix en direcció inversa l’anterior camí de tornada a casa. I en passar davant de la cabana busca una altra pedra que llançar contra una ampolla recolzada sobre una placa metàl·lica sense aconseguir tampoc ara obtenir res. Insisteix, buscant noves pedres.Les mans separen l’herba descobrint amagada entre la mala herba una orella pàl·lida i florida, menjar de les formigues. S’incorpora, com buscant ajuda amb la vista, però no hi ha ningú. Diposita l’orella en una bossa de paper que recull del terra i torna per on havia vingut. El que ens diu o el que ens vol ensenyar Blue Velvet és com han dit els altres companys es que la vida té dos sentits , és adir la cara blanca i la cara negra per dir-ho d’alguna manera.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s